Disfressada d'home, Margaret Ann Bulkley va estudiar Medicina a la Universitat d'Edimburg sota la falsa identitat de James Barry. Un cop llicenciada, el 1813 va ingressar com a cirurgià a l'exèrcit i va ser destinada a l'Índia i Sud-àfrica, convertint-se així en la primera dona militar (camuflada) del Regne Unit.

Com a inspector mèdic de Ciutat del Cap, va millorar les condicions de vida de les leproseries sud-africanes i es va preocupar tota la seva carrera per la salut de les tropes imperials. Després va servir a mig món, la van destinar a les illes Maurici, Trinitat i Tobago, Santa Helena, Malta, Corfú, Crimea, Jamaica i el Canadà. El 1864 es va retirar contra la seva voluntat, i va morir l'any següent de disenteria. Només aleshores es va descobrir el seu secret.

El 3 d'abril de 1817, a la petita vila d'Almondsbury (Bristol), va aparèixer una noia amb un turbant al cap i estranyes vestidures: parlava un idioma incomprensible i demanava ajuda. Dies després es va presentar al poble un mariner portuguès, Manuel Eynesso, que assegurava tenir un vast coneixement de llengües i que entenia la desconeguda. Es tractava de Caraboo, princesa d'una illa de la Polinèsia, que havia estat capturada per uns pirates però que havia aconseguit escapar-se del vaixell en el qual estava retinguda.

Ningú no ha aconseguit revelar si Mary i Eynesso es coneixien o si va ser una col·laboració espontània, però a Mary Baker li va anar la mar de bé el cop de mà del pescador. Tan creïble va resultar la versió que molts diaris es van fer ressò de la història i van publicar la imatge de la flamant princesa a les portades.

Al cap d'unes setmanes, alguns veïns del seu Gloucestershire natal van alertar les autoritats de la veritable personalitat de la impostora, a la qual no li va quedar altre remei que fugir als Estats Units, on va continuar amb l'engany sense gaire èxit. El 1824 va retornar a Anglaterra, on va morir quaranta anys després.

Aquest escocès, que va fer carrera militar i va estudiar química i ciències naturals, es va fer passar per coronel de l'exèrcit britànic per accedir a l'alta societat londinenca. Després va passar un temps a Veneçuela, on es va casar amb la neboda de Simón Bolívar. De tornada a la capital britànica, MacGregor va fer creure als seus antics contactes de l'alta societat que havia estat designat cacic d'un territori anomenat Poyais. L'escocès va vendre les bondats d'un país amb recursos abundants i va buscar inversors disposats a pagar-li grans sumes de diners a canvi de parcel·les. La seva estafa no es va limitar a l'alta societat londinenca, també va tenir èxit a París, fins que es va descobrir l'engany i el van tancar a la presó.

Va suplantar la identitat d'un noble britànic, Roger Tichborne, desaparegut en un naufragi. Va enviar una carta a la baronessa lady Henrietta, la mare de l'infortunat, en què assegurava ser el seu fill perdut. L'autèntic Tichborne era alt i ros, i el farsant, baix, gras i moreno, però la mare, embogida pel dolor, el va reconèixer com a fill.

La baronessa li va passar una pensió mensual de mil lliures. La família va acceptar la farsa per no fer patir Henrietta, feliçment enganyada; però després de la mort de la pobra dona, van portar Castro als tribunals, i aquest va morir en la misèria. Borges li va dedicar un capítol de la ‘Historia universal de la infamia'.

Es feia passar per capità de l'exèrcit de Prússia per menjar i dormir gratis als hotels. El 1906, disfressat amb el seu uniforme, es va dirigir a l'Ajuntament de Köpenick (Alemanya) i, després de reclutar uns soldats que feien la ronda, es va presentar davant l'alcalde. Va dir que era un enviat de Berlín per inspeccionar els comptes públics.

Després de revisar els llibres, va al·legar que hi havia irregularitats i va confiscar 14.000 marcs de la caixa forta. Va ser arrestat i condemnat a deu anys de presó, però la seva audàcia li va comportar les simpaties de la nació, motiu pel qual el kàiser li va concedir l'indult.

Lustig (1890-1947) va néixer a Hostinné, a l'imperi austrohongarès. Va fer veure que havia inventat una màquina que imprimia bitllets de 100 dòlars i va aconseguir vendre'n més d'una per 30.000 dòlars.

El seu historial d'estafes va seguir a París, on va aprofitar una polèmica sobre els problemes de manteniment de la Torre Eiffel. Es va fer passar per un funcionari francès que tenia l'encàrrec de vendre la ferralla de la torre. Només amb els avançaments que li van pagar, va fer una gran fortuna.

Es va inventar un passat heroic com a membre de la resistència francesa. Suposadament, la Gestapo el va arrestar el 1943 i el va conduir al camp de Flossenbürg, on deia que havia estat captiu fins al 1945. Marco va rendibilitzar aquesta mentida durant 18 anys. Va ser president de l'Amical de Mauthausen, va fer desenes de conferències i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L'historiador Benito Bermejo va desmuntar la farsa en revisar els arxius de Flossenbürg i va veure que el nom de Marco no hi figurava. La història real no és gens heroica: el 1942 va viatjar a Alemanya com a treballador voluntari i va tornar un any després sense haver estat presoner en cap camp.

Va iniciar la seva carrera criminal amb 16 anys, falsificant xecs bancaris. Per fer gala de respectabilitat, es feia passar per pilot de la línia aèria nord-americana Pan Am. I amb tant d'èxit que fins i tot viatjava gratis per tots els Estats Units.

En els cinc anys següents va treballar amb vuit identitats falses diferents, i amb diverses estratègies va aconseguir passar xecs falsos en 26 països per un valor total de 2,5 milions de dòlars. Steven Spielberg va dur la seva vida a la pantalla gran a ‘Catch me if you can'.

Va ser arrestat a França als 22 anys i va passar 12 mesos al penal de Marsella, el més dur del país, on va emmalaltir d'hepatitis. Després va estar cinc anys entre reixes als EUA, fins que el govern nord-americà li va oferir la llibertat a canvi de col·laborar amb l'FBI en la lluita contra el frau.

Fabrice Morvan i Rob Pilatus van formar el grup de música Milli Vanilli el 1988. Després d'editar el seu primer àlbum, van assolir el primer lloc dels èxits més escoltats de les llistes nord-americanes. El 1990 van rebre el Grammy que els reconeixia com a artistes revelació de l'any. Però la fama va destapar el frau. Cada cop eren més recurrents els rumors que, en realitat, ells no cantaven les cançons. Uns mesos més tard, el productor de Milli Vanilli va admetre que Morvan i Pilatus no cantaven, sinó que feien playback i posaven la seva imatge a les caràtules dels discos. Poc després de fer-se pública l'estafa, els van retirar el Grammy.

Aquest banquer o broker va captar capitals a canvi d'oferir altíssimes rendibilitats, però anys més tard es va evidenciar que els grans guanys procedien d'un sistema d'estafa piramidal. La seva empresa va ser una de les més destacades de Wall Street i una les cinc que van impulsar la borsa de valors tecnològics Nasdaq. També va ser considerat el membre més important de la comunitat jueva nord-americana.

El 1999 un gestor d'inversions, Harry Markopolos, va presentar una carta denunciant i descrivint exactament el que succeïa. Nou anys després es va reconèixer la validesa de la denúncia. Després de ser declarat culpable d'un frau de 50.000 milions de dòlars (el més gran de la història), a Madoff se li va imposar una condemna de 150 anys de presó, el màxim permès.