Segons la ‘Matemàtica de la història' del polític i filòsof català Alexandre Deulofeu (1903-1978), els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. Si apliquem aquesta teoria a l'imperi espanyol i partim del 1469, la data del casament dels Reis Catòlics, com a data d'inici de l'imperi, aquest veuria la seva fi el 2019.

Durant la guerra dels Set Anys (1756-1763), l'imperi Britànic i l'espanyol van gastar quantitats ingents per sufragar el conflicte bèl·lic. Quan aquest conflicte es va acabar, ambdós imperis, molt debilitats econòmicament, van haver de fiscalitzar durament les seves colònies per tal de mantenir-les i defensar-les.

Anglaterra va imposar impostos sobre el te i el comerç naval, uns tributs que van aixecar discrepàncies en les oligarquies de les colònies. Aquesta pressió fiscal va desencadenar en el conegut Boston Tea Party –des d'aquell moment els nord-americans van deixar de prendre te i es van passar al cafè– i la seva independència.

D'altra banda, l'imperi espanyol va aplicar les que es coneixen com ‘reformes borbòniques' per tal de subsistir. Aquestes reformes implantades sota el regnat de Carles III van consistir, resumidament, a fiscalitzar les colònies respectives i a dur a terme una liberalització comercial (final del monopoli de Cadis - 1778) per tal d'evitar el contraban i la pirateria. Aquestes mesures van portar al desig d'emancipació de les colònies. La primera d'elles va ser Haití, el 1804, i la darrera d'aquest segle va ser Cuba, el 1898.

El motiu últim de l'emancipació de les colònies va ser la causa econòmica, ja que Madrid aplicava una política colonial que portava les colònies a un carreró sense sortida. Tanmateix, també podem considerar altres motius de fons: raons de caràcter ideològic (influència de la Il·lustració, de la Revolució Francesa i de les Tretze Colònies); polític (ja tenen una maduresa política pròpia i les oligarquies volen més autogovern), i social (la independència d'Haití va ser fruit d'una revolta dels esclaus negres, fet que va provocar el terror entre les oligarquies de les altres colònies en veure perillar el seu statu quo).

Tenint presents aquests motius, es pot entendre el lligam del nacionalisme català i de la burgesia catalana. Tant el poder econòmic com les classes treballadores, en un procés d'aquestes dimensions, només triomfaran si van unides. Un exemple de la necessitat d'unitat davant aquests processos és l'emancipació d'Haití, país on es van revoltar els esclaus negres sense el suport de les oligarquies, cosa que va fer que s'independitzessin amb uns recursos limitats.