Món

La guerra nuclear continua

Les proves balístiques russes en plena crisi de Crimea posen d'actualitat els escuts antimíssils

José Manuel Rúa
13 de març de 2014
Míssil soviètic a la plaça Roja de Moscou
Míssil soviètic a la plaça Roja de Moscou

Rússia va dur a terme la setmana passada un llançament de prova d'un míssil balístic intercontinental. Tot i que l'assaig era rutinari i va ser comunicat als Estats Units molt abans dels fets de Crimea, el fet que es produeixi en plena crisi ucraniana, sobre la qual les dues potències mantenen posicions contràries, recorda als episodis de tensió nuclear durant la guerra freda. Va ser a principis dels anys vuitanta quan Ronald Reagan va plantejar per primer cop la Guerra de les Galàxies, un projecte per interceptar els possibles projectils enemics.

A la saga cinematogràfica 'Star Wars' de George Lucas, els cavallers jedi aprenen que la por és el camí cap al costat fosc. I va ser justament la por d'un atac amb míssils l'argument que va emprar el president dels EUA George W. Bush per dissenyar un programa de defensa, l'anomenat Escut Antimíssils, que recuperava en bona mesura el projecte d'Iniciativa de Defensa Estratègica de Ronald Reagan, conegut popularment com a Star Wars (‘la Guerra de les Galàxies').

El pla, un sistema de defensa per interceptar míssils enemics que des d'aleshores ha costat 150.000 milions de dòlars, continua vigent amb l'Administració Obama i ha estat en el rerefons de la passada campanya electoral nord-americana. L'aspirant republicà Mitt Romney va arribar a plantejar la possibilitat d'instal·lar míssils a Polònia, amb el pretext de protegir-se de possibles amenaces procedents de Rússia i l'Iran.

La unió soviètica com a ‘imperi del mal'
Però per entendre els antecedents i els posicionaments d'uns i d'altres envers aquest tipus de projectes, hem de retrocedir a l'any 1980, amb l'ascens al poder de Ronald Reagan com a president dels EUA. Reagan, representant de l'ala més conservadora del Partit Republicà, s'havia fet famós als anys quaranta i cinquanta com a actor en pel·lícules de sèrie B. No destacava pels seus grans coneixements (el seu conseller de seguretat, William P. Clark, va dir que "no sabia gairebé res sobre el que estava passant a molts llocs del món"), però tenia intel·ligència política i era un excel·lent comunicador. Reagan rebutjava la política de distensió amb la Unió Soviètica que havien dut a terme els seus antecessors. Per Reagan la distensió perpetuava l'existència de l'Imperi del Mal, denominació que va atorgar a la Unió Soviètica en un discurs del 1983. Segons ell, calia una política i un discurs més agressiu envers els soviètics.

La seva presidència combinà una dràstica baixada d'impostos (un 27% menys de l'impost sobre la renda en tres anys), una destacada reducció en despesa social (que significà que la pobresa augmentés d'un 11,7% el 1979 a un 15,3% l'any 1983) i una enorme despesa militar (el pressupost militar doblava l'any 1985 l'assignació del 1980, amb una partida de 294.700 milions de dòlars).

Els bons de la pel·lícula
Dins de la despesa militar trobem el projecte de l'SDI (Strategic Defense Initiative), la famosa Guerra de les Galàxies. La idea va sorgir del científic Edward Teller, el pare de la bomba d'hidrògen, que el setembre del 1982 va explicar al president el seu projecte d'interceptar els míssils enemics mitjançant raigs làser. Aquesta idea va fer fortuna amb Reagan, que l'any 1940 havia estat el protagonista de Murder in the air, on interpretava un agent secret que evitava que els dolents de la pel·lícula aconseguissin tenir un poderós raig que destruïa avions al cel.

L'SDI, anunciada públicament el març del 1983, es va traduir l'any 1985 en un pla de cinc anys i un pressupost de 26.000 milions de dòlars. El programa volia superar amb nous recursos armamentístics la doctrina que havia presidit la guerra freda: la idea que si es produïa un atac, la destrucció mútua estava assegurada. Si a això hi sumem el clima de por difós per l'entorn del president (amb el cap de la CIA William Casey fent circular informes que exageraven l'arsenal nuclear soviè­tic), i les pressions de la indústria militar, interessada a augmentar les seves vendes, podem entendre que entre el 1981 i el 1986 el Pentàgon es gastés 28 milions de dòlars per hora. Segons Rea­gan, la seva estratègia no era altra que "fer saber als russos que tenim el propòsit de gastar el que sigui necessari per avançar-los en la cursa de les armes".

Però els russos això no ho van entendre com una acció defensiva, sinó com la voluntat dels Estats Units de poder fer un atac preventiu sense por de les represàlies. Dins d'aquest escenari de tensió internacional, les maniobres de l'OTAN a Europa, el novembre del 1983, van ser interpretades pels soviètics com una amenaça bèl·lica real. Així ho va traslladar als occidentals l'agent doble de la KGB que treballava pels britànics, Oleg Gordievski, quan els va alertar de la possibilitat d'un conflicte nuclear. La reacció de Reagan, reflectida al seu diari, no deixa de sorprendre: "Sense ser en absolut tous amb ells, hauríem de dir-los que ningú no té intenció d'atacar-los. Què dimonis tenen que puguem desitjar?".

Aquest episodi va marcar un abans i un després en la seva actitud envers la cursa armamentística. Tal com relata l'historiador Josep Fontana, tant Reagan com la seva aliada britànica Margaret Thatcher "estaven acostumats a escenificar aquests panorames apocalíptics de cara al seu propi públic, per reforçar l'adhesió per la por envers l'enemic extern, i no se'ls havia ocorregut que els russos s'ho prenguessin seriosament". Al canvi en l'actitud de Reagan, una persona que entenia la política com a actuació i interpretava el món en termes cinematogràfics de bons i dolents, també hi va contribuir una pel·lícula, The day after (Nicholas Meyer, 1983), que tractava sobre els efectes d'un atac nuclear als Estats Units i que el va impactar profundament.

Un estira-i-arronsa perillós
Tanmateix, la nova predisposició de Reagan a parlar de reducció d'armament nuclear trigaria a trobar un interlocutor vàlid a l'altre costat del teló d'acer: Iuri Andròpov moriria l'any 1984 i Konstantin Txernenko ho faria el 1985. Finalment el politburó escolliria un home relativament jove, Mikhaïl Gorbatxov, com a màxim dirigent soviètic.

Així doncs, les converses sobre desarmament es van iniciar el novembre del 1985, amb la trobada entre els dos mandataris a Ginebra. La negativa de Reagan a renunciar a la Guerra de les Galàxies impossibilità l'acord, tot i que els nord-americans s'oferiren a compartir la tecnologia de l'SDI amb els soviètics, cosa que Gorbatxov no es va creure. A la cimera següent, a Reykjavik l'octubre del 1986, la Guerra de les Galàxies va tornar a ser un obstacle insalvable per assolir un acord que hauria comportat l'eliminació de tots els míssils balístics.

Finalment, Gorbatxov va deslligar les negociacions sobre desarmament de les converses sobre la Iniciativa de Defensa Estratègica. Els soviètics van veure que el projecte nord-americà era inviable pel seu elevat cost que a més no garantia una defensa efectiva davant un atac amb míssils nuclears; sense oblidar el fet que trigaria un mínim de 20 anys a entrar en funcionament. Així, la Guerra de les Galàxies seria un problema del futur, no del seu present. La qüestió és si aquest futur ja ha arribat.

Aquest article es va publicar a la secció 'Per què passa?' del número 125 de SÀPIENS.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto