L'any 193, la guàrdia pretoriana assassinà l'emperador romà Pèrtinax i va oferir el tron al millor postor. Didi Julià va oferir-los 250 monedes d'or a cadascú i va guanyar la subhasta, però no va ser reconegut per ningú i aviat el van deposar.

El geni de les finances escocès John Law va crear una companyia el 1719 per explotar el territori de Louisiana,
amb una gran campanya de màrqueting. Quan la munió d'inversors es van adonar que havia exagerat molt les bondats del Mississippí, es va escapar pels pèls de ser linxat.

El cardenal de Rohan, aristòcrata francès, estava convençut que tenia un afer amb la reina Maria Antonieta. El 1785 no va dubtar a comprar-li un collaret de diamants valorat en dos milions de lliures. Però la seva amant no era la reina, sinó una prostituta disfressada.

Charles Ponzi va inventar un negoci rodó el 1920 comprant cupons postals amb descompte i revenent-los, i oferia als inversors un 50% de benefici en 45 dies. Milers de persones hi van caure de quatre grapes, i ell pagava els antics inversors amb els diners dels nous. Les pèrdues van ser de gairebé 10 milions de dòlars.

Aquesta estafa va encunyar el terme "esquema Ponzi", que s'utilitza per referir-se a qualsevol estafa que paga els primers inversors amb els guanys dels inversors posteriors.

65.000 milions de dòlars. Aquesta és la xifra que suposadament va assolir l'estafa de Bernard Madoff. Considerat fins al moment com un dels grans inversors de Wall Street, la seva firma d'inversió, fundada el 1960, girava al voltant d'un sistema piramidal: amb els ingressos dels nous clients pagava els rendiments dels antics. Aquest entramat, un sistema Ponzi en tota regla, li va esclatar a les mans amb la crisi econòmica mundial del 2008 i la policia el va detenir l'11 de desembre d'aquell mateix any.