Món

"Les piràmides eren les màquines dels faraons per ascendir al firmament"

Parlem amb l'astrofísic Juan Antonio Belmonte

Àlex Novials
26 d'agost de 2014
Juan Antonio Belmonte -  Enrique Marco
Juan Antonio Belmonte - Enrique Marco

Juan Antonio Belmonte (Múrcia, 1962) és doctor en astrofísica i treballa a l'Institut d'Astrofísica de Canàries. Els seus estudis astronòmics se centren en el camp de l'exoplanetologia, la disciplina que busca i estudia els planetes exteriors al sistema solar. Però en paral·lel, la seva passió per la història antiga l'ha portat a desenvolupar una important carrera en el camp de l'arqueoastronomia, una àrea de gran recorregut que està encara a les beceroles. Juan Antonio Belmonte va protagonitzar l'entrevista del número 107 de SÀPIENS.

Des de quan van mostrar interès els egipcis per observar el cel?
Desde que l'home és home ha observat el firmament, per necessitats pràctiques i no tan pràctiques. Per a orientar-se en el temps i en l'espai, sobretot, i també perquè el firmament donva una sensació d'estabilitat i continuitat, que sovint es relacionava amb el culte als difunts, amb el més enllà i amb l'esperança de sobrevenir a la mort.

Això a Egipte és molt clar, oi?
I tant. De fet, els 'Textos de les Piràmides', que són els textos religiosos més antics que es coneixen a Egipte, semblen incloure religions de caràcter astral molt anteriors al moment quan es van plasmar en les mateixes piràmides. Els elements astronòmics o celestials són molt importants en la religió egípcia: la identificació del faraó amb el déu Horus, amb l'Estrella del Matí, amb el planeta Venus...

I per què aquest interès tan gran per medir el temps?
Perquè és bàsic. No es coneix cap cultura humana, ni tan sols les de caçadors-recolectors, que no hagin mostrat interès per medir el temps, ja que és una informació que permet adaptar-se millor al pas de les estacions. Si pertanys a una societat agrícola inicial, com la de l'antic Egipte, necessites un control de la inundació del Nil que et permeti una producció cerealística suficientment elevada com per a sustentar una civilització avançada que construeix piràmides... El control del temps era una tasca que gairebé amb seguretat exercia el faraó i el seu cercle més proper. En aquest sentit, l'astronomia era un saber que estava fonamentalment al servei del poder.

I des de quan aquesta observació astronòmica es fa de manera sistemàtica?
A partir de l'existència d'un Estat centralitzat, possiblement per a la creació del calendari civil, amb l'observació sistemàtica del sol que va establir la duració de l'any en 365 dies. I no sabem exactament quan, però probablement en algun moment del Regne Antic, es va cartografiar una àrea molt àmplia del cel nocturn per a fer servir les estrelles de rellotge, o sigui, per saber l'hora durant la nit. Els rellotges que conservem son quasi tots del Primer Periode Intermedi i del Regne Mig, però possiblement recullen tradicions anteriors.

Aquesta observació dels astres està molt estretament lligada a la religió.
Es que va tot en el mateix paquet. Si jo desenvolupo un calendari, aquest calendari està regit per l'observació del sol, que és Ra, la meva divinitat principal. I per tant en cert sentit el que estic fent és entendre al déu, i com es manifesta al davant dels homes. Si després faig un mapa del cel nocturn, me n'adono que hi ha estrelles que surten i que es ponen, cosa que es pot interpretar com que neixen i moren, però també veig que hi ha altres estrelles que orbiten al voltant del pol nord, i que són visibles cada nit al cel. Automàticament puc pensar que aquestes estrelles són eternes, i associar-les amb la idea d'eternitat.

Una idea fonamental a l'antic Egipte.
De fet, anomenaven aquestes estrelles ekhemu seku, és a dir, 'les indestructibles', les estrelles que no moren mai. I als 'Textos de les Piràmides', la regió del cel que ocupen és un dels destins preferits del faraó després de la seva mort, juntament amb la barca del sol. O sigui que les dues coses estàn relacionades: mapegem el cel per necessitats prosaiques, però al mateix temps obtenim claus que podem utilitzar al servei de la religió.

A la cosmovisió egípcia també destaca la seva predilecció per l'ordre.
Sí, un dels fonaments del govern faraònic era l'establiment de Maat a la terra. Maat es tradueix sovint com a 'veritat', però és més correcte traduir-la per 'ordre còsmic'. És a dir, el faraó és el garant de l'ordre còsmic a la terra.

I en aquesta visió, la regularitat de les estrelles al cel és especialment simbòlica.
Efectivament. De fet, podem destacar l'absència total del registre d'eclipsis o cometes a les anotacions astronòmiques dels antics egipcis. Els esdeveniments astronòmics que perturben l'ordre no es registraven. Mentre que a l'antiga Xina, per exemple, hi ha notícies freqüents de l'observació de cometes, eclipsis i fins i tot taques solars, a Egipte no n'hi ha ni una sola menció: només es registrava allò perfectament regular. Fins i tot allò que és regular, però dins de la seva regularitat mostra alguna cosa inusual, com per exemple les fases de la lluna, acaba mitologitzant-se per a ser explicat coherentment. En el mite del déu Osiris i els catorze bocins que en fa el seu germà Seth, s'interpreta que la lluna exemplifica el seu desmembrament i la posterior recomposició per part d'Isis, la seva esposa. També el fet que la lluna, a diferència del sol, mostri la presència de mars i irregularitats en el seu aspecte, en lloc de ser perfectament i uniformement blanca, s'explica amb l'episodi mític del combat en el qual Seth fereix l'ull d'Horus. Després s'aconsegueix reconstruir l'ull, però queda marcat per les cicatrius...

Un altre cas seria el dels planetes amb moviments retrògrads, que sembla que es moguin cap endarrera.
Si, una altra qüestió molt interessant que ja van detectar els antics egipcis. Ells observaren els cinc planetes que es coneixien a l'antiguitat: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Que són els que es veuen a simple vista, tot i que Urà també es veu, però s'ha de saber molt bé on trobar-lo, cosa que és complicada. En el cas de Mercuri i Venus, que són els planetes interiors, propers al sol i que per tant mai s'allunyen gaire de la seva òrbita, sabem que els egipcis els reconeixien com a cossos celestials únics, identificats també amb el mite d'Osiris: Venus és Horus i Mercuri, Seth. L'aparició dels dos planetes en el cel de ponent, i com van canviant de posició com a Estrelles de la Tarda, quan de sobte una apareix i l'altre desapareix, els egipcis ho interpretaven com una espècie de combat entre les dues divinitats. Pel que fa als moviments retrògrads, en presenten els tres planetes exteriors, però en el cas de Júpiter i Saturn el moviment és tan lent —i es produeix cada dotza anys— que és relativament difícil d'apreciar, i no tenim constància de que els egipcis els descobrissin, o en tot cas no ens n'ha arribat la informació. Però en el cas de Mart si que ho sabem, perquè a la tomba de Seti I a la Vall dels Reis, Mart apareix mencionat amb el seu nom habitual ('el dels dos horitzons') i amb un epítet que significa explícitament 'el que navega endavant i endarrera'. Ignorem quin significat tenia per a ells, però està clar que van observar el moviment retrògrad.

De fet, hi ha molt poca la informació astronòmica que s'hagi conservat fora del món funerari.
Aquest és un problema al qual ens hem d'enfrontar a Egipte, però no tan sols en allò que es refereix a l'astronomia, sinó a qualsevol aspecte de la seva cultura. El noranta per cent del que sabem d'Egipte ho sabem per la decoració de les tombes i dels sarcòfags. Tenim bastant poc material amb informació astronòmica: tapes dels sarcòfags, sostres astronòmics en algunes tombes, alguns textos localitzats en temples, i alguns altres encara més escadussers que ens han arribat en papirs. D'instruments utilitzats en l'observació dels astres se'n conserven només tres o quatre exemplars, i no sabem del cert com s'utilitzaven. També hi ha tres o quatre rellotges d'aigua amb decoracions astronòmiques. Sabem que hi havia llibres específics, com el 'Llibre de les Estrelles' o el 'Llibre del que succeeix a la nit', perquè se'ls menciona a l'inventari de la biblioteca del temple d'Horus a Edfú, però no s'han conservat còpies. Quanta d'aquesta informació va passar al món grec o a la biblioteca d'Alexandria? Segur que molta, però no sabem exactament quina.

O sigui que cal treballar molt amb hipòtesi difícils de validar.
Per exemple, els especialistes encara discutim com es realitzava la 'cerimònia del tensat de la corda', el rite fundacional dels temples, en el qual el faraó orientava l'edifici.

Estaven les construccions egípcies alineades astronòmicament?
Aquesta és la pregunta que ens vam fer quan vam iniciar el nostre projecte d'investigació amb la Missió Hispanoegípcia d'Arqueoastronomia, i el treball que hem estat fent entre el 2003 i el 2009 a Egipte ha mirat de respondre-la. Els textos associats amb la cerimònia del tensat de la corda, sobretot del període ptolemaic, i en particular als temples d'Edfú i Denderah, assenyalen clarament que el faraó estava observant una constelació particular, Msjtyw, l'equivalent a la nostra Óssa Major. Tot i això, la major part d'egiptòlegs ha privilegiat la teoria de que els temples egipcis s'orientaven amb l'eix perpendicular al riu Nil...

I quina és la conclusió del seu estudi?
Que les dues coses són certes. Hi ha orientacions astronòmiques i també orientacions topogràfiques, i el que encara és més bonic, combinacions de les dues. És a dir, hi ha emplaçaments on els temples són perpendiculars o paral·lels al Nil, i al mateix temps estàn orientats astronòmicament d'una manera singular. Fins i tot hi ha la possibilitat que els indrets on es construïen alguns temples fossin deliberadament seleccionats perquè mostraven aquests alineaments dobles.

Quin seria el millor exemple d'això?
El cas paradigmàtic seria Karnak. El temple s'ubica en un lloc on el curs del Nil és tal que la línia perpendicular a ell dóna al mateix temps la direcció de la sortida del sol en el solstici d'hivern. Un moment que, a principis del Regne Mig, quan es va construïr el temple, coincidía també amb el començament de l'any en el calendari civil. El temple està dedicat a una divinitat solar a la que es denomina 'L'Ocult', i la portada s'orienta cap al Nil, amb l'eix i el sancta-sanctórum mirant cap a la sortida del sol.

Massa elements per a considerar-ho una simple coincidència...
Tot apunta que l'emplaçament es va escollir deliberadament i amb molta cura. També va ser a l'últim moment del Regne Mig quan la capital de la província de Tebes es va situar a Luxor, seu dels complexes de temples, i la divinitat solar Amon va passar a tutelar la regió substituïnt el déu Montu. Tot això segueix essent una hipòtesi, perquè no està escrit enlloc, però les evidències són molt poderoses. Per exemple, quan Hatshepsut construeix al mateix indret els seus grans obeliscs, menciona explícitament que els ha col·locat en mig del camí pel qual sorgeix el seu pare Amon, o sigui, que el sol sortía pel mig dels dos obeliscs... Tot i que en aquell moment, en època del seu regnat, la data de l'any nou ja s'havia desplaçat, el solstici d'hivern mantenia una potencia sibòlica molt remarcable. En gairebé totes les cultures del món, el dia més curt s'associa amb el naixement del sol. A Egipte no n'estem del tot segurs, però sens dubte tenia un significat important.

I en el cas de les piràmides?
Aquest és un altre problema fascinant. La major part de les piràmides egípcies estàn força ben orientades en la línia meridiana, és a dir, que les seves quatre cares coincideixen amb els punts cardinals. De fet, només les del Regne Mig estan una mica pitjor orientades, però totes les del Regne Antic (amb una única excepció) tenen errors d'orientació menors a un grau. I algunes, com les de Gizeh, tenen errors de minuts d'arc, o sigui, pràcticament els errors que produeix l'ull a simple vista. Sempre s'ha plantejat el dubte de com es devien orientar.

Quines van ser les primeres que es van orientar correctament?
Van ser les del faraó Snefru, a Dashur i Meidum. La piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara té un error de quatre graus, però compta amb un element curiós afegit. En la paret d'una petita capella adossada a l'extrem nordest hi ha dos forats, a través dels quals es veia l'estàtua del faraó que hi havia a dins. Els egiptòlegs consideren que servien per a que el ka del faraó, la part de la seva ànima que habitava a l'estàtua, pogués observar les cerimònies que es feien en honor seu. Això pot ser cert, però els forats no són horitzontals, sino que estàn lleugerament inclinats cap al cel. No estàn fets per mirar al mateix nivell que l'estàtua. Nosaltres vam descobrir que la inclinació correspon a una orientació cap a les estrelles de l'Óssa Major i l'Óssa Menor, constel·lacions molt importants per als egipcis, i que sabem per textos posteriors que s'utilitzaven en l'orientació dels temples. Plantegem la hipòtesi de que les piràmides de la quarta dinastia podien haver-se orientat en direcció a les estrelles.

Que tenen el simbolisme de no posar-se mai.
Precisament, aquesta és la tesi que jo defenso, que les piràmides estan orientades a l'estrella polar i les estrelles circumpolars.

Molt lligat als mites de resurrecció...
Cal tenir en compte que la porta d'accés a les piràmides està a la cara nord. Després es construïa el temple funerari, associat a la cara est de la piràmide, en relació amb el culte solar. En realitat, les piràmides eren un dispositiu molt sofisticat on es plasmaven les dues variants de la religió egípcia del Regne Antic: el culte estelar i el culte solar. Als 'Textos de les Piràmides' està clarament escrit que els dos destins del faraó al cel són la barca solar i les estrelles que no moren mai. Les piràmides, doncs, podien haver estat construïdes amb aquestes orientacions per a que servissin literalment com a màquines per a que el faraó ascendís al firmament. També resulta curiós que a Memfis, on estàn els camps de piràmides, el Nil flueix pràcticament en direcció sud-nord. De tal manera que l'orientació meridiana fa que els temples funeraris, i els temples de la vall associats amb els complexos piramidals fossin, al mateix temps, perpendiculars al riu.

I l'esfinx està orientada cap a la sortida del sol...
Sí, cap a llevant. En temps del Regne Nou era una imatge d''Horus a l'horitzó'. Hi ha qui opina que és un retrat del faraó Kefren, però jo sóc dels que prefereixen la teoria que és un retrat del seu pare, Khufu (Keops en grec). Per què? Perquè és possible que Khufu fos associat en vida amb la divinitat solar. Aleshores l'esfinx seria en realitat una estàtua de la divinitat solar, representada com a Khufu, en actitud d'ofrena cap a sí mateixa en el moment de la sortida del sol...

Per acabar, quina és la tasca més interessant que li queda per estudiar a un arqueoastrònom al món de l'antic Egipte?
Els estudis sobre l'astronomia egípcia van tenir un primer moment d'avenços singulars, amb el desxiframent i la traducció dels textos, i després un periode de recopilació i classificació. Pero fins dates molt recents, no hi ha hagut un procés d'interpretació, que permetés establir amb claredat la mena d'informació astronòmica que contenen. El primer esforç va ser el de Rolf Krauss, amb el seu llibre Conceptes astronòmics als 'Textos de les Piràmides', publicat només en alemany. Després un egiptòleg txec ha fet el mateix amb els textos dels sarcòfags. I nosaltres, José Lull i jo mateix, hem treballat sobre els sostres astronòmics de les tombes i els sarcòfags del Regne Mig per mirar d'entendre tant els rellotges diagonals com els rellotges ramèssides.

Encara hi ha molta feina a fer, doncs.
Seria molt interessant fer una relectura dels textos fonamentals de la tradició faraònica en clau astronòmica. Hi ha textos mitològics que amb tota seguretat inclouen components astronòmics, però que mai s'han interpretat sota aquest prisma. És el cas del Llibre de l'Amduat, o del Llibre de les Dotze Portes, o del Llibre de les Cavernes, tres textos que tracten sobre el viatge de Ra, el déu sol, durant la nit. Especialment el Llibre de l'Amduat, que es refereix al viatge de Ra per la duat, que s'acostuma a traduïr com a 'inframón', però per als egipcis la duat estava al cel, era la seva cara fosca. O sigui que, en cert sentit, el viatge de Ra, el seu pas per les dotze hores de la nit, podria estar ocultant informació astronòmica. És un treball que encara ningú ha fet amb detall, tampoc en el cabdal 'Llibre dels morts', altrament dit 'Llibre per sortir al dia'.

Per tant, fins ara s'han tret conclusions que podrien resultar parcials.
Les traduccions que tenim fins ara no serveixen gaire de res. Per exemple, als 'Textos de les Piràmides', quan apareix la constel·lació egípcia de Sa, es tradueix per la nostra Orió, quan sabem que Sa és només una part d'Orió... Un altre exemple és el capítol 123 del 'Llibre dels Morts', el d''El conreu del Camp de les Canyes', on apareix explícitament el planeta Venus, però que habitualment es tradueix per 'abundància', ja que el mateix símbol serveix per a representar la inundació del Nil. És a dir, que hi ha una polisèmia que s'interpreta incorrectament, i es perd la informació astronòmica. I per tant les interpretacions que fem d'aquests textos poden ser errònies. A més, això indica que el 'Llibre dels Morts' pot incorporar tota una simbologia astronòmica que encara no som capaços d'entendre!

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto