Món

OPEP, la geopolítica de l'or negre

Els principals productors de petroli sovint han usat els preus d'aquest combustible com a arma política

Òscar Monterde
24 de març de 2015
Vaixell petrolífer
Vaixell petrolífer

La caiguda del preu del petroli en els darrers mesos ha posat el focus d'atenció altre cop sobre el paper de l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) i la geopolítica del petroli. L'OPEP va ser creada el setembre del 1960 a Bagdad, per Veneçuela, l'Iran, l'Iraq, l'Aràbia Saudita i Kuwait, amb la finalitat d'equilibrar els beneficis del petroli i intentar fer front al descens dels preus que les grans companyies petrolieres imposaven a costa dels països productors. Posteriorment s'hi van afegir Qatar, Líbia i els Emirats Àrabs Units. Avui, a més a més, en formen part: Algèria, Angola, l'Equador i Nigèria.

Durant la dècada dels seixanta, l'OPEP buscava renegociar les concessions d'extracció amb les grans empreses occidentals, per tal que els països productors poguessin treure més benefici de l'exportació del petroli. Durant la quarta guerra araboisraeliana, l'octubre del 1973, els països àrabs membres de l'OPEP —que havien format l'Organització dels Països Àrabs Exportadors de Petroli (OPAEP)— van decidir utilitzar el petroli com a arma política i van imposar un embargament del petroli als països occidentals aliats d'Israel.

Les tres crisis del petroli
Els països àrabs productors van tallar la producció i, d'acord amb la resta de membres de l'OPEP, van augmentar el preu del barril del petroli, que va passar així dels 3 als 12 dòlars en només sis mesos. L'anomenada primera crisi del petroli va afectar la producció industrial a escala mundial i va sotmetre el Japó i els països de la Comunitat Econòmica Europea a una profunda crisi econòmica. Els Estats Units, per contra, no solament no es van veure afectats per l'augment del preu, sinó que en van sortir beneficiats: van millorar la competitivitat d'extracció al propi territori, van consolidar l'hegemonia de les seves empreses petrolieres al mercat mundial i el dòlar es va enfortir com a divisa internacional.

Els països productors van aprendre a disposar així d'una nova eina en el joc geopolític de la regió, no exempt de tensions internes. Malgrat els intents d'Algèria o Líbia d'utilitzar el petroli com una arma antiimperialista, la forma en què van actuar durant la guerra del 1973 va donar el lideratge a l'Aràbia Saudita i al panislamisme moderat i pro occidental. La competència per l'hegemonia regional i pel control de l'OPEP despertarà a la darreria de la dècada les ambicions de l'Iraq de Sadam Hussein.

La revolució islàmica a l'Iran i la guerra entre l'Iran i l'Iraq van produir una nova escalada dels preus del petroli: la segona crisi del petroli, que va agreujar els efectes de la primera. Davant de l'amenaça d'un nou lideratge al Golf, els Estats Units van desenvolupar, a partir del 1980, l'anomenada doctrina Carter, que considerava el subministrament de petroli de l'Orient Mitjà una qüestió vital per als Estats Units i que va marcar les intervencions militars a la regió. Els preus del petroli es van mantenir en un augment constant fins a gairebé el final de la guerra. Llavors els països del Golf que havien recuperat la seva capacitat productiva i la crisi de la Unió Soviètica en van provocar una nova davallada.

El motor econòmic del golf
Aquesta caiguda dels preus va afectar igualment els països àrabs productors, especialment l'Iraq, el qual, destrossat econòmicament i endeutat després d'una cruenta guerra, va intentar arribar a un acord per limitar la producció i augmentar els preus del petroli per tal de poder costejar el deute i la seva recuperació. El fracàs i les acusacions mútues el van enemistar amb els seus veïns. L'actitud de Kuwait de saltar-se els límits acordats amb l'OPEP i el seu efecte en una nova caiguda dels preus, van fer ja imparable el camí cap a una nova guerra al Golf.

La invasió de Kuwait i la intervenció internacional encapçalada pels Estats Units van impulsar de nou els preus del petroli fins a superar límits històrics. El preu del barril va passar dels 20,45 dòlars l'1 d'agost del 1990 als 40,65 el 9 d'octubre del mateix any. La unitat de l'OPEP se'n va veure per tant profundament afectada. La derrota de l'Iraq va beneficiar l'Aràbia Saudita, amb l'adjudicació de la màxima quota d'exportacions. Els Estats Units i les empreses americanes en serien també dels més beneficiats. L'Iraq, sotmès a un bloqueig internacional, va veure limitada la seva capacitat exportadora. La pèrdua de capacitat de l'OPEP es va demostrar clarament a les últimes dècades del segle XX. Les rivalitats entre els seus estats membres i la incapacitat d'incorporar els nous països productors van deixar l'OPEP sense capacitat d'acció. Mentre que el 1975 l'OPEP representava un 56% del consum total de l'energia mundial, a la darreria dels anys noranta només representava el 26%.

Les àmplies reserves que conservava l'Iraq i les sancions que els imposaven els Estats Units impedien a les empreses americanes negociar acords directament durant els anys noranta. Empreses d'altres països havien establert acords per desenvolupar els camps petrolífers iraquians, modernitzar-ne les instal·lacions i explotar-ne nous jaciments.

Creix la demanda energètica
A l'entrada del segle XXI, el consum continuava augmentant exponencialment i el perill de l'escassetat dels recursos energètics posava de nou els països del Golf i especialment l'Iraq al centre d'atenció de la política exterior americana. La invasió de l'Iraq l'any 2003 va venir marcada, per tant, per les previsions de consum dels Estats Units, que necessitaven explotar noves reserves. L'ocupació va donar lloc a un fort augment constant dels preus del petroli fins a arribar al voltant dels 140 dòlars per barril l'any 2008, per caure a partir de llavors pels efectes de la crisi econòmica.

L'alça dels preus va provocar, a partir del 2005, un canvi de patró en el consum dels Estats Units. El desplegament de noves tecnologies com la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica (fracking) han augmentat considerablement la producció de petroli i gas als Estats Units, malgrat els seus elevats costos i riscos pel medi ambient i la salut pública. Els països productors de l'OPEP continuen veient les seves demandes incrementades per part de la Xina i l'Índia, que desbanquen els Estats Units com a principal consumidor. Des de l'any 2008 —malgrat una certa recuperació després de la caiguda pels efectes de la crisi mundial— els preus del petroli han entrat en una tendència descendent que afecta principalment les companyies petrolieres i els països productors. La decisió de l'OPEP de continuar mantenint la producció i, per tant, de no actuar davant la davallada de preus, pot afectar negativament la costosa i perillosa producció mitjançant el fracking. Les rivalitats pel control de l'energia, i en concret pel petroli, continuen marcant avui la geopolítica mundial.

Les dates clau

  • 1960: S'estableix l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) a Bagdad.
  • 1968: Es funda l'Organització dels Països Àrabs Exportadors de Petroli (OPAEP) mitjançant un acord firmat a Beirut entre Kuwait, Líbia i l'Aràbia Saudita.
  • 1973: Quarta guerra araboisraeliana coneguda com la guerra del Yom Kippur. Els països àrabs exportadors de petroli imposen un embargament de les exportacions als països occidentals. Els preus del petroli es multipliquen per quatre.
  • 1979: La revolució islamista a l'Iran porta al poder els aiatol·làs i els Estats Units perden el seu principal aliat a la regió.
  • 1980: La guerra Iran-Iraq comporta una segona crisi del petroli amb un nou augment dels preus. La guerra es prolonga durant vuit anys i desgasta el potencial d'ambdós països a la regió.
  • 1990: La invasió de Kuwait i la guerra del Golf.
  • 2003: La invasió i l'ocupació dels Estats Units a l'Iraq dóna lloc a un fort augment dels preus del petroli.
  • 2008: Els efectes de la crisi mundial fan caure els preus del petroli. L'OPEP, malgrat imposar noves quotes, deixa la regulació dels preus en mans de les fluctuacions del mercat.

Aquest article es va publicar en la secció 'Per què passa?' del número 152 de la revista SÀPIENS (Febrer de 2015).

Subscriu-t'hi

Portada 200 Garbo

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 200 Garbo

La vida secreta de Garbo

L'espia català que va enganyar Hitler i va continuar fent d'agent doble durant la guerra freda

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto