Subscriu-t'hi
Personatges

10 condemnats a mort cèlebres

Des de l'antiga Grècia fins a principis del segle XX: mestres, filòsofs, metges o "bruixes" que van molestar el poder

Laura Guarda

Els règims dictatorials o la Inquisició van perseguir sempre les persones van atrevir-se a contradir-los. Les acusacions van estar fundades sovint en rumors. A continuació expliquem la història d'algunes de les persones més cèlebres que van ser sentenciades amb la pena capital, i la d'alguna altra que se'n va escapar...

1 Agnòdice (segle IV aC): la primera ginecòloga de la història, salvada per les pacients
Representació de la ginecòloga Agnòdice
Representació de la ginecòloga Agnòdice Wikimedia Commons

La vocació per la medicina en una època en què el coneixement era reservat als homes va portar Agnòdice d'Atenes a tallar-se els cabells i vestir-se com un noi per estudiar. Ja metgessa, va exercir de ginecòloga de manera tan professional que els companys van sentir gelosia, encara sense saber que era una dona. Les acusacions contra ella van portar-la als tribunals per delicte de violació. La ginecòloga va mostrar la identitat real per esquivar la condemna a mort. La pena es va mantenir, aquesta vegada per ser una dona que exercia la medicina. La mobilització en massa de les pacients a l'execució d'Agnòdice la va salvar de la mort, i les lleis d'Atenes van eliminar la prohibició d'estudiar medicina a les dones poc després.

2 Sèneca (4 aC - 65 dC): condemnat pel seu alumne
'Mort de Sèneca', de Manuel Domínguez Sánchez
'Mort de Sèneca', de Manuel Domínguez Sánchez Wikimedia Commons

El filòsof Luci Anneu Sèneca va ser tutor de l'emperador romà Neró, el mateix que el va condemnar a mort. El filòsof va ser acusat de participar en la conspiració de Pisó, un complot per assassinar l'emperador organitzat pel senador Gai Calpurni Pisó. El pla va fracassar i alguns dels detinguts van assenyalar Sèneca després de ser torturats, motiu pel qual va ser condemnat a mort per Neró, qui el va forçar a suïcidar-se. El pensador, escriptor i orador va decidir posar fi a la seva vida tallant-se les venes. Veient que la sang gairebé no sortia, va demanar al seu metge que li subministrés cicuta, però com que el verí tampoc no va fer l'efecte desitjat Sèneca es va submergir en una banyera d'aigua calenta, on va acabar ofegat pel vapor.

3 Sòcrates (470 aC - 399 aC): acusat de corrompre els joves amb el pensament
'Mort de Sòcrates', de Jacques-Louis David
'Mort de Sòcrates', de Jacques-Louis David Wikimedia Commons

El filòsof grec cercador de la veritat absoluta i crític amb l'organització política i social va ser acusat de no creure en els déus de l'estat i corrompre els joves. El mestre d'Atenes, que no va deixar cap obra escrita, va passejar per la ciutat parlant amb els veïns i deixebles en defensa de la necessitat d'aproximar-se al coneixement a partir de debats al carrer. Tal era la destresa del filòsof que se'l va acusar d'una curiositat criminal i de convertir les causes dolentes en bones als ulls de la resta. En realitat, el judici va ser marcat per una impotència dels savis, que es van sentir ignorants davant el pensador. El filòsof es va autodefensar de manera exemplar i va beure cicuta després de negar-se a demanar disculpes.

4 Hipàtia d'Alexandria (370-415): mestra de ciències assassinada pels cristians
Retrat d'Hipàtia d'Alexandria
Retrat d'Hipàtia d'Alexandria Wikimedia Commons

La creença en els déus clàssics i el rebuig al déu únic del cristianisme van ser un dels motius de l'assassinat d'Hipàtia d'Alexandria l'any 415. La imposició d'aquesta religió com a fe única de l'imperi Romà durant el mandat de Teodosi I va promoure la persecució dels opositors, també a Alexandria. S'explica que el bisbe i patriarca de la ciutat, Ciril d'Alexandria, va enviar un grup de creients a eliminar Hipàtia després de comprovar la destresa de la matemàtica en l'ensenyament i d'assabentar-se de la bona relació que havia mantingut amb persones que estaven en el punt de mira dels cristians més fanàtics, com el prefecte Orestes. Els enviats del patriarca van sorprendre Hipàtia al portal de casa i la van despullar, esquarterar i cremar en una església.

5 Joana d'Arc (1412-1431): rebutjada després de propiciar la coronació de Carles VII
Joana d'Arc
Joana d'Arc Wikimedia Commons

Sembla que tenia 13 anys quan va començar a escoltar les primeres veus, que la instaven a presentar-se davant del delfí Carles, el futur Carles VII, i comunicar-li que ella podia aixecar el setge d'Orleans, el bastió més important que restava al feble delfí i que estava assetjat pels anglesos. Dit i fet, aquesta joveneta d'orígens humils es va entrevistar amb el fill petit de Carles VI i va aconseguir entrar al municipi del Loira al capdavant d'una tropa de 4.000 homes. En va sortir victoriosa i Orleans va quedar alliberat dels anglesos. L'aliança amb el delfí no va acabar aquí, ja que aquest també va fer cas dels seus consells per portar les tropes fins a la ciutat de Reims, on seria coronat rei.

En mans de la Inquisició
No obstant això, les desavinences van arribar amb París: mentre la jove decidia atacar la ciutat, el rei s'inclinava per pactar amb els borgonyons, que estaven aliats amb els anglesos. Aquest va ser un dels motius que van portar el ja Carles VII a desentendre's de l'heroïna quan va ser capturada pels anglesos. La jove va quedar en mans de la Inquisició, que la va acusar d'apòstata per haver-se tallat el cabell i haver-se vestit d'home i que la considerava un personatge perillós que es regia per forces ocultes, en referència a les veus. Joana va suportar estoicament els interrogatoris i va replicar amb duresa quan ho trobava convenient, però res no la va salvar de morir a la foguera. Va ser el 30 de maig de 1431 a la plaça del vell mercat de Rouen.

6 Thomas More (1478-1535): una defensa exemplar de la pròpia innocència
Retrat de Thomas More
Retrat de Thomas More Wikimedia Commons

L'advocat, humanista i jutge Thomas More no va voler jurar la llei segons la qual Enric VIII d'Anglaterra es proclamava cap suprem de l'Església l'any 1534. El monarca ja havia anul·lat el matrimoni amb Caterina d'Aragó i s'havia casat amb Anna Bolena. More, conegut del rei des de la infància i exassessor d'aquest, mai no va acceptar ni la separació amb Roma ni el matrimoni amb Bolena. La petició de jurar només una part de la norma li va ser negada i se'l va acusar d'alta traïció. L'autor de l'obra ‘Utopia' va ser decapitat el 6 de juliol de 1535 després d'un judici que va passar a la història per la destresa en l'argumentació d'una de les parts: va ser la de More, que va exercir d'advocat en defensa pròpia.

7 Miquel Servet (1509-1553): "La Santíssima Trinitat és un monstre de tres caps"
Miquel Servet
Miquel Servet Wikimedia Commons

La convicció que cadascú havia de seguir les pròpies creences o la crítica al baptisme infantil van portar a la condemna del teòleg i científic aragonès Miquel Servet l'any 1553. Servet va comparar la Santíssima Trinitat amb un monstre de tres caps i va enfrontar la imposició eclesiàstica amb la defensa de la llibertat personal. Alguns historiadors van atribuir també el descobriment de la circulació sanguínia pulmonar al metge. Amb tot, Servet va ser condemnat dues vegades a la foguera: el primer cop es va escapar de França i es va refugiar a Itàlia. Allà no va poder esquivar la condemna, després que el reformador protestant Joan Calví el reconegués i l'acusés d'heretge.

8 Margaret Jones (1613-1648): la metgessa acusada de bruixa
Il·lustració del mètode d'observació de 24 hores per detectar una bruixa
Il·lustració del mètode d'observació de 24 hores per detectar una bruixa Wikimedia Commons

La metgessa Margaret Jones va ser la primera dona executada en la caça de bruixes de Massachusetts Bay (Nova Anglaterra) l'any 1648. Jones va exercir la professió a la ciutat de Boston amb receptes medicinals desconegudes a l'època. L'acusació de bruixa li va arribar per la mort d'alguns pacients. Un diari local va insistir en la manca de proves contra Jones, i de fet es creu que els pacients van rebutjar les medicines de la doctora. Tot i això, Jones no va superar la prova amb què es determinava si l'acusada era una bruixa: seure durant 24 hores i ser observada amb la intenció de detectar-ne l'amistat amb el diable. Malauradament, l'ajudant del jutge va declarar haver vist la figura d'un diable al voltant de Jones durant l'observació.

9 Mariana Pineda (1804-1831): "Igualtat davant la llei contra Ferran VII"
Escena de Mariana Pineda abans de ser executada, de Juan Antonio Vera Calvo
Escena de Mariana Pineda abans de ser executada, de Juan Antonio Vera Calvo Wikimedia Commons

La restitució del sistema absolutista per part de Ferran VII i l'abolició de la Constitució de Cadis del 1812 van provocar una mobilització liberal en contra de l'absolutisme del monarca. Una de les persones que participar en la revolta antiabsolutista va ser la granadina Mariana Pineda. "La llibertat i la igualtat davant la llei" van ser la defensa de Pineda i la prova que la va incriminar: la policia va entrar a casa de la jove i va acusar-la després de trobar el brodat d'una bandera amb aquesta inscripció. Es creu que les autoritats van obligar unes sastresses a amagar la tela dins la casa de l'acusada. Pineda va ser executada amb la pena del garrot vil el 1831, després de negar-se a delatar els companys.

10 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909): víctima d'un judici manipulat
El pedagog i impulsor de l'Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia
El pedagog i impulsor de l'Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia Wikimedia Commons

El pedagog i fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser acusat d'instigar els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona. La vaga general contra la guerra al Marroc i la revolta anticlerical a la ciutat el 26 de juliol de 1909 van comportar un centenar de morts i unes 2.500 persones detingudes. Ferrer i Guàrdia va ser jutjat per rebel·lió militar, un procés en què els rumors van ser acceptats com a prova i es va excarcerar aquells que van declarar en contra seva. La relació del pensador anarquista i republicà amb la revolta mai no es va arribar a provar; la defensa de l'escola laica, en canvi, contrària al model estatal, va ser un dels motors d'acusació a què van apuntar les investigacions al marge del judici. El pedagog va ser afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto