Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Joan Pujol va entrar al servei d'espionatge dels nazis amb el nom d'Arabel. Després, es va oferir al servei de la Gran Bretanya sota el nom de Garbo, amb qui compartia la informació que obtenia dels alemanys. La seva missió més destacada va consistir a donar informació falsa als nazis sobre el desembarcament de Normandia. Fruit dels seus serveis, va ser condecorat amb la Medalla de l'Imperi Britànic.

Posteriorment, va viatjar pel Canadà, Cuba, Mèxic i altres països fins que finalment es va establir a Veneçuela. Allà va exercir de professor de llengua i de llibreter. Anys més tard es va traslladar als Estats Units i va residir a Washington, on va treballar per a l'FBI. La seva identitat no es va revelar fins al 1984.

El primer número de SÀPIENS li va dedicar el reportatge de portada. I, també, el número 200, en què en un nou reportatge exclusiu, Jordi Finestres va explicar què se'n va fer de Joan Pujol després de la Segona Guerra Mundial.

El seu nom real era Margaretha Zelle. Nascuda a Holanda, era filla d'una família humil, però amb 18 anys es va casar amb un capità de 39 anys i va marxar amb ell a Indonèsia. Allà va aprendre danses orientals i va tenir dos fills, però els maltractaments del seu marit i les penúries familiars la van empènyer a tornar a Europa el 1902.

Per sobreviure es va inventar una identitat exòtica i va provar sort en el món de l'espectacle a París. Aviat, la ballarina Mata-Hari (‘ull de l'alba', en javanès) es va fer famosa per les seves danses eròtiques i va seduir homes rics, polítics i militars. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va aprofitar els seus contactes per aproximar-se als alemanys, a qui acabaria servint d'espia. Acorralada pels agents francesos, però, s'acabaria oferint a fer d'agent doble, fins que el 13 de febrer de 1917 va ser sotmesa a judici per conspirar contra França a favor d'Alemanya. Va ser afusellada l'octubre d'aquell any, als 41 anys.

Shi Pei Pu era un cantant d'òpera xinès que actuava als teatres de Pequín a mitjan dècada dels seixanta. Allà va conèixer l'ambaixador francès Bernard Boursicot, a qui va fer creure que era una dona. Shi Pei va iniciar una relació amb ell que es va prolongar durant 20 anys. Fins i tot va fer veure que s'havia quedat embarassat, un engany que el va portar a robar un infant d'un hospital.

Durant les dues dècades de relació, el cantant va lliurar fins a 150 documents classificats de l'ambaixada francesa al servei secret xinès. La farsa es va acabar a mitjan anys vuitanta, quan Shi Pei i el seu pretès fill van ser arrestats i condemnats per espionatge a sis anys de presó.

Klaus Fluchs era un físic d'origen alemany que va destacar per la realització de treballs teòrics de les primeres armes de fissió i els primers models de bombes d'hidrogen. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial va fugir d'Alemanya i va seguir les seves investigacions a Anglaterra, on va participar en el projecte de la bomba atòmica dels britànics. El 1943, Fuchs formava part de l'equip científic de Los Alamos, on va ser membre del projecte Manhattan, que va desenvolupar la bomba atòmica per als Estats Units.

Durant l'estada a Anglaterra, Fuchs va començar a donar informació als soviètics amb l'argument que, en ser els seus aliats, mereixien tenir la informació. El físic, però, va seguir proporcionant informació al KGB quan la guerra ja s'acabava i fins i tot va revelar el nombre de bombes de què disposaven els EUA. Va ser interrogat el 1946 pel govern britànic i va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals en va complir nou.

Nathan Hale va ser conegut com el ‘primer espia americà'. Durant la guerra contra els britànics de 1775, Hale servia com a capità a l'exèrcit continental. Durant la batalla de Long Island es va presentar voluntari per desplaçar-se a l'altra banda de les línies enemigues amb la missió d'aconseguir informació dels moviments de tropes. Vestit com un professor holandès, Hale va emprendre la missió, però va acabar sent capturat en una taverna pels britànics. Hale va ser jutjat i penjat. Només tenia 21 anys.

Conegut com l'‘As dels espies', Sidney Reilly va ser un agent secret de l'Oficina del Servei Secret Britànic, el precursor de l'actual Servei Secret d'Intel·ligència (MI6), que hauria treballat d'agent en quatre països diferents. La fama de Reilly es va forjar durant la dècada de 1920, en part pel seu amic, el diplomàtic i periodista britànic Sir Robert Bruce Lockhart, qui va fer públics els seus intents per fer enderrocar el règim bolxevic el 1918.

El ‘London Evening Standard' va publicar el maig de 1931 una sèrie que portava per títol ‘Màster Spy', en la qual feia públiques les seves gestes. Més tard, Ian Fleming utilitzaria Reilly com a model per a James Bond. A dia d'avui, molts historiadors consideren Reilly el primer ‘superespia' del segle. Tot i que moltes de les aventures que se li atribueixen poden ser falses, sembla que era un mestre de l'engany i que bona part de la seva vida està farcida de llegendes.

Feia 58 centímetres d'alçada, però en lloc de lamentar-se Richebourg va decidir aprofitar la seva mida per fer negoci. Nascut el 1768 a França, va ser reclutat per la duquessa d'Orleans durant els anys de la Revolució Francesa. La seva missió era aconseguir informació dels revolucionaris. Per fer-ho, memoritzava els missatges que rebia i posteriorment es disfressava de nadó i es feia traslladar amb una manta.

Membre del PSUC, Ramon Mercader, àlies Jacques Mornard, va ingressar als serveis secrets soviètics gràcies al seu vincle amb l'URSS durant la Guerra Civil. Després de ser entrenat durant mesos, va rebre una identitat falsa i va dur a terme missions de camp. Per encàrrec de Stalin, el 20 d'agost de 1940 va entrar a la casa mexicana on vivia el líder revolucionari Lev Trotski i li va clavar al cap el piolet més famós de la història.

Més conegut pel sobrenom de ‘Gola profunda', Felt era el número dos de l'FBI en l'època que es va destapar el cas Watergate. Va informar al periodista Bob Woodward sobre la implicació del president Richard Nixon en l'escàndol. Gràcies a les seves revelacions, Woodward i Carl Bernstein van escriure junts diversos articles al ‘Washington Post', fet que va desencadenar la dimissió del president nord-americà.

L'anomenaven ‘La dona més bella del món', però si ha passat a la història ha estat pel seu enginy. La comtessa de Castiglione va néixer el març de 1827 a Florència i va créixer en el si d'una família de la petita noblesa. Amb 19 anys va viatjar a París, animada pel primer ministre del rei Victor Manuel II, amb l'objectiu de seduir l'emperador de França. Fent honor a la seva fama, no va trigar a captivar Napoleó III. Un cop va tenir la seva voluntat rendida, no li va costar aconseguir el seu suport per a la causa piemontesa, fet que acabaria desembocant en la unificació d'Itàlia.