Alfred Nobel va patentar centenars d'invents, però la seva capacitat de creació es va veure immensament remunerada gràcies al descobriment de la dinamita. Tot i les morts que va provocar el seu invent, el químic i enginyer suec no va sentir cap remordiment fins que, l'any 1888, un diari va confondre la mort del seu germà amb la seva i va publicar un obituari titulat: ‘Ha mort el marxant de la mort'.

Després d'adonar-se de la forma com seria recordat, va decidir dedicar la seva fortuna a la creació d'uns premis que s'atorguessin anualment a aquelles persones que fessin un gran benefici per a la humanitat. D'aquesta manera, van néixer els Nobel, que encara avui dia continuen vigents.

No van ser els únics que van realitzar estudis per fer volar un avió, però els germans Wright han passat a la història com els creadors del primer avió amb motor que va volar amb èxit. Això va passar un 17 de desembre de 1903 al petit municipi de Kitty Hawk, a Carolina del Nord (Estats Units). Wilbur, un dels dos germans, va morir nou anys més tard, però Orville va viure fins al 1948, un fet que li va permetre veure les evolucions que va tenir el seu invent, però també el seu ús destructor durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest fabricant de bicicletes no es va penedir de la seva invenció en veure la destrucció provocada pels bombardejos aeris. Però sí que es va allunyar de les finalitats destructives amb què es va utilitzar: "Vam pensar que el nostre invent portaria pau, però estàvem equivocats. Vam subestimar la capacitat de l'home per odiar i corrompre les bones intencions".

El físic Robert Oppenheimer va dirigir el Laboratori Nacional de Los Álamos (Nou Mèxic, Estats Units) durant el Projecte Manhattan, el pla científic que tenia com a objectiu la creació de la primera bomba atòmica. Poc menys de tres anys després que Oppenheimer encapçalés el projecte, 'Little Boy' i 'Fat Man' van ser llançades sobre Hiroshima i Nagasaki, respectivament, dues bombes desenvolupades al laboratori.

El considerat com a "pare de la bomba atòmica" esperava que el seu desenvolupament ajudés a posar fi a la Segona Guerra Mundial, però quan en va veure els efectes va exclamar: "Els físics sabem què és el pecat, i no ho oblidarem mai". Tot i això, anys després Oppenheimer va matisar les seves paraules i va assegurar que no arrossegava cap càrrec de consciència.

Mikhaïl Kalàixnikov va idear el fusell d'assalt més cèlebre del món, l'AK-47, per defensar la pàtria russa dels nazis. L‘avenç de l'Avtomat Kaláshnikov va ser el sistema de recàrrega, que facilitava el canvi de cartutxos. Convertit en el fusell oficial de l'Exèrcit Roig, l'arma es va fer popular per la seva fiabilitat, ja que permetia continuar disparant fins i tot a dins de l'aigua.

Anys després, quan aquest enginyer militar rus va veure que els criminals també disparaven la seva arma, va declarar que hauria preferit inventar una màquina que pogués utilitzar la gent normal, com ara una màquina que ajudés els pagesos a fer la feina del camp.

Arthur Galston va sintetitzar una hormona per accelerar el creixement de la soja, sense ser conscient que havia creat un component que seria utilitzat com a arma. El botànic nord-americà va assolir el seu objectiu, tot i que si la seva creació era empleada en grans dosis també era capaç de desfullar la mateixa soja.

Galston es va horroritzar quan la troballa va servir per crear l'agent taronja, l'arma química que va devastar el Vietnam durant la guerra. Els avions dels Estats Units van irrigar el component sobre els boscos del país asiàtic per destruir-los i deixar els guerrillers sense amagatall. Per sort, Galston va demostrar que la substància també era tòxica per a les persones i se'n va prohibir l'ús. L'agent taronja va provocar que milers de persones patissin malalties i malformacions, motiu pel qual el país nord-americà va col·laborar en la descontaminació de les zones afectades.

Robert Propst va ser el dissenyador de les 'Action Office', un model d'oficina amb espais individuals per als treballadors (cubicles) que pretenia oferir-los comoditat i, sobretot, privacitat. La intenció de Propst era, també, millorar la circulació sanguínia permetent que els treballadors operessin dempeus amb un escriptori de diversos nivells. Però aquests espais van ser famosos, més tard, per les tres parets que envolten els escassos metres que els ocupen.

Les empreses van començar a adaptar el seu disseny per estalviar diners i aglutinar més persones en espais més reduïts, un fet que va provocar que els nous cubicles s'assemblessin a les presons, tot allunyant-se de la idea inicial. Aquesta nova aplicació va provocar el rebuig de Propst, que va titllar de bogeria aquesta aplicació del seu disseny.

Aquest psiquiatre es va fer famós per descobrir l'anomenat Trastorn del Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Leon Eisenberg va estendre la idea que el nerviosisme dels infants diagnosticat com a trastorn tenia causes genètiques. 

Anys més tard, preocupat per l'abundància de medicació utilitzada contra el TDAH, va assegurar que els psiquiatres haurien de buscar les raons psicosocials que provoquen determinades conductes i no pas prescriure una pastilla contra el TDAH. Així mateix, uns mesos abans de morir l'any 2009, Eisenberg va arribar a afirmar que el TDAH era un trastorn fictici, segons va publicar el setmanari alemany 'Der Spiegel'.

Kamran Loghman va ajudar l'FBI a desenvolupar armes amb 'Oleoresin capsicum', conegut com gas pebre. Loghman també va col·laborar amb la policia per escriure manuals d'usos de l'esprai, segons els quals aquest només s'havia d'utilitzar en cas d'amenaça física.

No obstant això, després de veure el seu ús inadequat, inapropiat i injustificat de l'agent químic, Loghman es va voler desentendre de la seva utilització tot aclarint que aquesta no havia estat la seva intenció. L'objectiu, segons ell, era reduir i prevenir problemes i no atacar i silenciar les persones. La polèmica sobre el seu ús ha anat en augment, sobretot després d'una protesta a la Universitat de California l'any 2011 en què un agent va atacar indiscriminadament estudiants en actitud pacífica.

John Sylvan va crear les càpsules de cafè K-Cup amb l'objectiu de facilitar aquesta beguda a les oficines amb envasos monodosi. No obstant això, no va tenir en compte l'impacte ecològic del seu invent.

La barreja de plàstics i d'alumini amb què estan fetes aquestes càpsules en dificulta moltíssim el reciclatge. A més, la complexitat del seu empaquetatge, combinat amb les restes del cafè, fa que els envasos siguin difícils de processar. Per aquest motiu, Sylvan va reconèixer a 'The Atlantic' que de vegades se sentia malament pels efectes del seu invent: "I feel bad sometimes that I ever did it", va dir.

Les càpsules inventades per John Sylvan /  Wikimedia Commons

Aquest estudiós dels mitjans de comunicació de massa ha aconseguit que la comunitat d'Internet rebutgi el seu invent. I és que Ethan Zuckerman és el creador dels anuncis emergents, els anomenats (i tan sovint maleïts pels usuaris) 'pop-up', inventats per obrir-se en una finestra nova sense haver d'afegir-los directament a una pàgina web.

Zuckerman, director del Center for Civic Media de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va escriure a la revista ‘The Atlantic' que l'eina havia estat creada per iniciar la finestra i executar-hi un anunci. No obstant això, després de ser conscient de l'odi que va despertar el seu invent al món digital, va demanar perdó a la mateixa revista i va declarar que les seves intencions eren bones i nobles: "Ara és obvi que el que vam fer va ser un fiasco. Però deixa'm que et recordi que el que nosaltres volíem fer era valent i noble", va escriure.