Personatges

10 presidents assassinats a sang freda

Companys, Kennedy o Benazir Bhutto van veure interrompudes les seves carreres polítiques

Laura Quero
27 de desembre de 2018

Avui es compleixen nou anys de l'assassinat de la primera ministra del Pakistan Benazir Bhutto. Bhutto va ser tirotejada després de participar en un acte de la campanya electoral de cara a les eleccions que el país asiàtic celebrava el gener del 2008. Per desgràcia, Bhutto no ha estat l'única política que ha vist la seva carrera truncada a causa del seu homicidi. Al següent article fem un recorregut panoràmic per alguns dels presidents que han perdut la seva vida a mans de fanàtics i opositors.

1 Benazir Bhutto, primera ministra del Pakistan
Benazir Bhutto en una visita a Washington DC (1988) -  SRA Gerald B. Johnson, United States Department of Defense / Wikimedia commons
Benazir Bhutto en una visita a Washington DC (1988) - SRA Gerald B. Johnson, United States Department of Defense / Wikimedia commons

La política pakistanesa Benazir Bhutto va ser la primera dona que va ocupar el càrrec de Primera Ministra en un país musulmà. Va dirigir el país entre els anys 1988 i 1990 i entre el 1993 i el 1996. En tots dos mandats va ser destituïda acusada de corrupció. Per aquest motiu va exiliar-se a Dubai, on va residir gairebé deu anys. El seu retorn a Pakistan va ser possible el 2007, quan el president del moment, Pervez Musharraf li va garantir l'amnistia.

Bhutto, líder del Partit Popular de Pakistan (PPP), una agrupació de centreesquerra va reprendre la seva activitat política al país i va assumir el paper de líder de l'oposició. El 27 de desembre del 2007, després d'assistir a un míting a Rawalpindi, al sud de la capital, Bhutto va ser disparada al coll i al pit. L'autor dels fets fou un suïcida que, posteriorment, va detonar una bomba que va causar la mort a gairebé quaranta persones. Poc després de la seva tornada de l'exili, Bhutto havia sobreviscut a un altre atemptat encara més mortífer.

Després de l'atac, el president Musharraf va atribuir els fets a Al Qaeda, però l'organització terrorista va desmentir qualsevol implicació en l'assassinat de la política. Des del PPP i l'oposició vinculaven l'atemptat al mateix Musharraf ja que només faltaven dues setmanes abans que se celebressin eleccions legislatives al país.

2 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya
Visita del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a l'Institut Escola M. B. Cossío, acompanyat de Lluís Casals, Salvador Sarrà i Josep Moix. 16 de març de 1937 -  Desconegut / Wikimedia commons
Visita del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a l'Institut Escola M. B. Cossío, acompanyat de Lluís Casals, Salvador Sarrà i Josep Moix. 16 de març de 1937 - Desconegut / Wikimedia commons

Lluís Companys fou el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933) i president de la Generalitat de Catalunya l'any 1934 i entre el 1936 i el 1940, durant la Segona República. El líder d'Esquerra Republicana de Catalunya fou cèlebre per haver declarat l'Estat Català l'any 1934, arran que la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) entrés al govern de la República. A causa d'aquests fets, el govern català va ser detingut i l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932 va ser suspès.

Però si per algun motiu és recordat Companys és per haver estat l'únic president del govern elegit democràticament que ha mort executat. Al gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, Companys va fugir al nord del país amb altres membres del govern. Més tard s'exiliaria a Perpinyà, París i Le Balule-les-Pins, a la Bretanya. Va ser en aquesta localitat que la Gestapo el va detenir per ordre de les autoritats franquistes l'agost del 1940.

El president va ser portat a Madrid i va ser acusat per "ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". A l'octubre del 1940 va ser traslladat al Castell de Montjuïc de Barcelona, on se li va fer un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia. Més tard es demostraria que era un judici il•legal. El 15 d'octubre del 1940 va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell al crit de "Per Catalunya!".

3 John Fitzgerald Kennedy, 35è president dels Estats Units
El president Kennedy a Dallas (Texas) minuts abans del seu assassinat. -  Walt Cisco, Dallas Morning News / Wikimedia commons
El president Kennedy a Dallas (Texas) minuts abans del seu assassinat. - Walt Cisco, Dallas Morning News / Wikimedia commons

John Fitzgerald Kennedy, un dels presidents més valorats de la història dels Estats Units, va liderar el país més poderós del món des de gener del 1961 fins el seu assassinat, el 22 de novembre del 1963. Durant el seu mandat van tenir lloc esdeveniments molt importants com la crisi dels míssils de Cuba, la construcció del Mur de Berlín, l'inici de la cursa espacial, la consolidació del Moviment pels Drets Civils i les primeres passes de la Guerra del Vietnam.

Les imatges del seu assassinat mentre realitzava una visita a Dallas (Texas) en limusina han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu del segle XX. La versió que es va acceptar com a oficial és que Fitzgerald va ser assassinat per Lee Harvey Oswald. El president Lyndon B. Johnson, qui va substituir el desaparegut JFK, va crear la Comissió Warren per tal d'aclarir els successos. Aquesta comissió va declarar que Oswald havia actuat sol.

La controvèrsia que va suscitar des d'un primer moment aquesta versió va fer que el 1976, transcorreguts quinze anys de l'assassinat de Kennedy, es formés el Comitè Selecte de la Cambra sobre Assassinats (HSCA) per tornar a investigar els fets. Les investigacions van determinar que el crim comès formava part d'una conspiració en la que estaven involucrades diferents faccions del govern estatunidenc.

Arrel de l'informe de la HSCA, el departament de justícia, l'FBI, la CIA i la Comissió Warren van ser durament criticats per la deficient investigació que havien dut a terme i per la manca de protecció al president.

4 Abraham Lincoln, 16è president dels Estats Units
Gravat del president Lincoln al seu llit de mort (1865) -  Curier & Ives / Wikimedia commons
Gravat del president Lincoln al seu llit de mort (1865) - Curier & Ives / Wikimedia commons

Lincoln fou el primer president estatunidenc del Partit Republicà. Va governar el país nord-americà des del 1861 fins el 1865. Durant el seu mandat va haver de fer front a la Guerra de Civil Estatunidenca. El tema que va desencadenar les disputes va ser l'esclavitud: els estats del sud no volien renunciar a aquest privilegi. Lincoln era un ferm opositor a l'esclavitud, però va anticipar la unió del país a aquest tema.

Tot i així, durant el seu mandat es van prendre mesures com la Proclamació d'Emancipació, el canvi d'estatus legal d'esclau a lliure d'uns tres milions d'esclaus a algunes zones del sud. Més tard, posaria en marxa la Tretzena Esmena de la Constitució, que va abolir definitivament l'esclavitud.

La nit del 14 d'abril del 1865, Lincoln va assistir a una representació teatral a Washington DC. Un cop assegut a la llotja, John Wilkes Booth, un actor de Maryland simpatitzant dels estats surenys, va disparar-li un tret des del darrera. Ho va fer al crit de "Sic semper tyrannis!" (així sempre els tirans). Booth va saltar a l'escenari des del balcó i es va trencar una cama. Malgrat va aconseguir fugir, poc després va ser abatut per la policia.

El cos de Lincoln va recórrer en tren diferents estats de la geografia estatunidenca. La gran nació nord-americana sencera va plorar la mort de qui molts consideraven el salvador dels Estats Units.

5 Indira Gandhi, primera ministra de l'Índia
Reunió entre la primera ministra Indira Gandhi i el president Lyndon B. Johnson al despatx Oval. 28 de març del 1966 -  Yoichi Okamoto / Wikimedia commons
Reunió entre la primera ministra Indira Gandhi i el president Lyndon B. Johnson al despatx Oval. 28 de març del 1966 - Yoichi Okamoto / Wikimedia commons

Indira Gandhi va començar el seu ascens polític com la aliada més propera al seu pare, Jawaharlal Nehru. Indira va tenir un paper actiu en la lluita per la independència de l'Índia que va encapçalar Mahatma Gandhi (amb qui no guardava cap relació de parentiu). El 1966, després d'haver ocupat diferents càrrecs al govern i al Partit del Congrés va passar a ser Primera Ministra de la Índia. A banda d'aquest càrrec, va ocupar simultàniament els de ministra de Relacions Exteriors, de Finances, de l'Interior i de Defensa.

Va estar en el poder quinze anys, durant els quals va adoptar mesures com la centralització del poder per tal de mantenir la unitat del país. A mitjan dels anys 70 va censurar els mitjans crítics i va imposar la esterilització massiva. Malgrat aquests fets li van fer perdre el càrrec, el seu carisma i el suport de les classes populars va tornar a ser reelegida.

Indira va ser assassinada per dos dels seus guardaespatlles de confiança quan es dirigia a una entrevista amb l'actor Peter Ustinov. Va rebre 31 impactes de bala. Els guardaespatlles formaven part de la minoria sikh i van ser abatuts poc després. Indira havia lluitat contra el nacionalisme sikh al Panjab, ja que aquesta minoria reivindicava un estat confessional sikh.

6 Cánovas del Castillo, president durant la Restauració
Assessinat de Cánovas del Castillo. 8 d'agost de 1897 -  V. Ginés / Wikimedia commons
Assessinat de Cánovas del Castillo. 8 d'agost de 1897 - V. Ginés / Wikimedia commons

Cánovas del Castillo va ser l'artífex principal de l'època de la Restauració borbònica. El màxim dirigent del Partit Conservador espanyol va presidir el Consell de Ministres durant bona part del segle XIX. Aquest període històric es va caracteritzar per un fort bipartidisme, fet que generava l'alternança dels dos grans partits, el Partit Liberal (liderat per Práxedes Mateo Sagasta) i el Conservador.

Cánovas, ferm defensor de la monarquia, va ser criticat per suspendre la llibertat de càtedra i per ser partidari de l'esclavisme. Va morir a mans de l'anarquista Michele Angiolillo el 8 d'agost del 1897, a un balneari de la localitat basca de Mondragón. El motiu de l'assassinat, segons declaracions d'Angiolillo, va ser venjar les morts dels anarquistes que havien estat detinguts i executats amb motiu de l'atemptat contra la processó del Corpus del juny del 1896 a Barcelona.

7 William McKinley, 25è president dels Estats Units
Assassinat de William McKinley a mans de Leon Czolgosz. 6 de setembre del 1901 -  T. Dart Walker / Wikimedia commons
Assassinat de William McKinley a mans de Leon Czolgosz. 6 de setembre del 1901 - T. Dart Walker / Wikimedia commons

El polític republicà William McKinley fou l'últim veterà de la Guerra Civil Americana que va arribar a ocupar el càrrec de president. Durant el seu mandat es va centrar en estimular el creixement de l'activitat mercantil del país. A més, la victòria dels Estats Units en la Guerra hispano-estatunidenca va assentar les bases per a que el territori nord-americà esdevingués una potència mundial ja que es va fer amb el control de Cuba, Puerto Rico, Guam i Filipines.

McKinley i la seva dona van acudir a l'Exposició Panamericana que es celebrava a Buffalo, Nova York. El 6 de setembre del 1901 l'anarquista Leon Czolgosz es va apropar al president amb un revòlver tapat per un mocador i li va disparar dos cops. Una de les bales va ser impossible de trobar, fet que li provocà una gangrena. Malgrat tot apuntava a que es recuperaria, una setmana més tard va morir. El seu assassí va ser electrocutat un any després.

8 Sadi Carnot, president de la Tercera República Francesa
Il·lustració de l'assassinat del president Sadi Carnot. 2 de juliol del 1894
Il·lustració de l'assassinat del president Sadi Carnot. 2 de juliol del 1894

Marie François Sadi Carnot va presidir la Tercera República de França des del 1887 fins el 1894. La presidència de Carnot va gaudir de molta popularitat. La seva decisió a l'hora de plantar cara als atacs del general Boulanger contra els valors de la República van ajudar-li a guanyar molts simpatitzants. A més, va ser un dels primers polítics a assistir a inauguracions per tal d'augmentar la seva popularitat. L'exili de Boulanger el 1889 van ser una victòria per Sadi Carnot.

A banda d'aquest fet, el mateix any es va celebrar el centenari de la Revolució francesa i la inauguració de l'Exposició Universal de París (durant la qual es va construir la Torre Eiffel). Aquestes maniobres el van ajudar a consolidar-se com a un dels presidents més populars de França i també va servir per ratificar la República Francesa.

Això no va evitar, però, que durant el govern de Sadi Carnot es succeïssin els gabinets de ministres, esclatés l'acció socialista i es comencés a gestar l'antisemitisme polític que culminaria amb el famós cas Dreyfus.

Quan es trobava en ple apogeu, el 24 de juny del 1894, després de pronunciar un discurs en un banquet públic de Lió, un anarquista italià, Sante Geronimo Caserio, li va clavar diverses ganivetades. Poc després moria víctima de les ferides.

9 Salvador Allende, president de Xile
Salvador Allende entre el 1970 i el 1973 -  Biblioteca del Congreso Nacional - Chile / Wikimedia commons
Salvador Allende entre el 1970 i el 1973 - Biblioteca del Congreso Nacional - Chile / Wikimedia commons

El cirurgià i polític socialista Salvador Allende va governar Xile entre el 1970 i el 1973. Després de presentar-se en tres ocasions com a candidat a la presidència de la República, finalment, a la quarta elecció va ser elegit president. D'aquesta manera es va convertir en el primer president marxista del món en accedir al poder mitjançant unes eleccions generals.

El govern d'Allende es va caracteritzar pels intents d'establir un Estat socialista amb projectes com la nacionalització del coure, un recurs natural molt important pel país andí o la reforma agrària. Allende va governar en un període de polarització política internacional marcat per la Guerra Freda.

El seu govern va acabar abruptament amb el cop d'Estat de l'11 de setembre del 1973, maniobra que acabaria amb el dictador Augusto Pinochet en el poder. El mateix dia, després que el Palacio de la Moneda fou bombardejat per avions i tancs, Allende es va suïcidar.

Tot i així, des del mateix moment dels fets va haver polèmica sobre si l'havien assassinat o si, efectivament, s'havia suïcidat. Des de l'esquerra es va parlar d'assassinat. Tot i així, les diferents autòpsies al cadàver semblen haver confirmat la teoria del suïcidi que alguns encara no acaben de veure clara.

10 Laurent-Désiré Kabila, president de la República Democràtica del Congo
Instal·lació del bust del president Kabila a la ciutat congolesa de Bukavu (2011) -  t.pcox / Flickr / Wikimedia commons
Instal·lació del bust del president Kabila a la ciutat congolesa de Bukavu (2011) - t.pcox / Flickr / Wikimedia commons

Laurent-Désiré Kabila fou un polític i guerriller congolès de tendències socialistes. Va governar el país africà entre el 1997 i el 2001. Durant el seu període de guerriller va conèixer Ernesto Che Guevara, qui va expressar els seus dubtes a l'hora de liderar els guerrillers a causa de la seva afició a l'alcohol i a que era un faldiller.

Després de molts anys com a guerriller desgastant la dictadura de Mobutu Sese Seko, instaurada el 1971, finalment el 1997 les seves tropes van aconseguir prendre Kinshasa, la capital del país. Això va provocar la fugida de Mobutu al Marroc i, en conseqüència, que Kabila es convertís en el màxim dirigent del país.

Un any després del seu ascens al poder va esclatar la guerra del Congo, un conflicte bèl•lic desolador que es va allargar cinc anys. El Congo s'havia convertit en el camp de batalla més cruent de l'Àfrica. A banda, la seva política econòmica era molt deficient, amb tasses d'atur molt elevades i amb gran part de la població sense escolaritzar i sense accés a medicaments.

Kabila va ser assassinat a trets al Palau Presidencial per un membre de la seva guàrdia personal. El seu executor fou un nen soldat que s'havia convertit en el seu escorta. Aquest va ser abatut en el mateix escenari dels fets. El mateix dia del seu assassinat Kabila s'havia de reunir amb una delegació iraniana per comprar urani.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto