Subscriu-t'hi
Personatges

[ÀUDIO] Una selecció de les homilies de l'abat Escarré

Amb motiu d'un homenatge que li ret la Generalitat en el cinquantè aniversari de la seva mort, reproduïm les paraules de l'abat de Montserrat que es van enregistrar en un disc l'any 1965, durant el seu exili a Milà

Dom Aureli Maria Escarré fou expulsat per les autoritats franquistes a causa de les declaracions que va fer el 14 de novembre del 1963 en una entrevista al diari francès' Le Monde', en què reclamava no solament un futur democràtic per a Espanya, sinó també que l'Església hi tingués un paper diferent. Durant la tardor del 1965, quan feia més de mig any que l'abat era a l'exili a Milà, va enregistrar un disc amb què es dirigia al poble de Catalunya. 

Part de la gravació del disc es va fer a la ciutat italiana i l'edició del disc, a París. El CD recull sermons pronunciats per l'abat en diverses homilies, dividits en dues parts. La primera, de caire més religiós, i la segona, amb accent polític. La portada del disc va ser dissenyada per Yves Zimmermann i l'escrit de la contraportada era obra de l'escriptor i crític literari Joan Triadú. Cap dels dos va signar el seu treball. Del disc se'n van editar 1.000 exemplars que es van entrar a Catalunya de manera més o menys clandestina.

L'acte d'homenatge
Recuperem aquest disc amb motiu de l’acte commemoratiu del cinquantenari de la mort de l’abat Aureli Maria Escarré, que tindrà lloc el proper dimecres 3 d’octubre, a les 18.30 h, a la seu del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (auditori del Museu d’Història de Catalunya, plaça de Pau Vila, 3, 4a planta Barcelona). Hi participaran Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya; l'historiador Joan B. Culla; Josep Maria Soler, abat de Montserrat, i Patrícia Gomà, secretària general de Justícia. L'acte és gratuït, però es demana confirmació d'assistència trucant al telèfon 93 554 58 52 o enviant un e-mail a marenas@gencat.cat​.

1 Primera part del disc: un clam a la llibertat
Els abats Escarré i Brasó, el 1964
Els abats Escarré i Brasó, el 1964 Arxiu de Montserrat

"La llibertat és un dels dons de Déu, essencial per al desenvolupament de l'home. No sols en el respecte de la iniciativa, sinó per a fer tenir responsabilitat i, per tant, consciència, intel·ligència, criteri i voluntat. En una paraula, si no hi ha una autèntica llibertat no hi pot haver justícia, que és el que passa a Espanya. Són tantes les coses que entre nosaltres han de canviar."

Aquesta és una de les nombroses reflexions que es reprodueixen en aquest primer àudio, que recull les al·locucions pronunciades per l'abat Escarré a Montserrat l'any 1964, durant les homilies del Dijous Sant (26 de març), de Nadal (25 de desembre), de Pentecosta (17 de maig) i novament l'homilia de Nadal (25 de desembre). 

2 Segona part: reclam de justícia

"[...] l'Església té per costum [...] demanar perdó pels empresonats, seria una prova més de la seva compassió maternal si volgués demanar també una amnistia general per a tots aquells que per ideologia o per accions sofreixen encara presó o exili. Seria la millor commemoració."

Aquest segon àudio reprodueix les al·locucions pronunciades per l'abat Escarré durant les homilies de l'Epifania (6 de gener del 1965), del dia de Sant Pere (29 de juny del 1964), a les Joventuts Obreres Catòliques (25 de juliol del 1964), a la catedral de Barcelona (18 d'octubre del 1963), de la festa de la Immaculada (8 de desembre del 1958), del dia del naixement de la Mare de Déu (8 de setembre del 1963) i les paraules als Escoltes Catalans (21 d'octubre del 1956). Totes elles van ser pronunciades a Montserrat, a excepció de l'homilia a la catedral de Barcelona. 

3 La contraportada de Joan Triadú
Montserrat
Montserrat Wikimedia Commons

A continuació, reproduïm el text escrit per Joan Triadú per a la contraportada del disc: 

"Dom Aureli Maria Escarré (nascut a l'Arboç, Baix Penedès, l'any 1908) fou elegit abat de Montserrat, ara farà vint-i-cinc anys, l'any 1941. Contribuí eficaçment a la consolidació del monestir en aquells temps difícils de després de la guerra, amb un poble dispers, sotmès i empobrit. L'any 1946, aprofitant el respir produït pel desenllaç de la 2a Guerra Mundial, Montserrat pogué començar a preparar, sota la seva direcció, les festes religioses i de renovada identificació amb el seu poble que tingueren lloc un any després. Mentrestant la comunitat s'acreixia i amb la irradiació prestigiosa de la seva acció, s'iniciava una nova etapa de la història del gran centre benedictí, molt significativa en els aspectes litúrgic, bíblic i d'apostolat en tots els ordres. Al mateix temps l'Abat Escarré assumia cada vegada més, i sense proposar-ho, el paper d'insigne home representatiu de Catalunya. Gent de les més diverses tendències hi trobaven tothora consell, conciliació, diàleg i projecció constructiva. 

L'any 1958 s'enfrontà públicament amb l'aleshores governador, tristament cèlebre, de Barcelona, que havia atacat l'Església i tenia per enemic tot allò que era català. Era la primera vegada que un eclesiàstic del país, en l'exercici del seu càrrec, prenia posició pública de defensa de la veritat enfront del règim establert el 1939. Però, alhora, l'Abat Escarré esgotava en privat totes les possibilitats de diàleg fins al nivell més alt, per tal d'aconseguir un canvi d'actitud del govern espanyol, que fes possible, en una autèntica pau entre vençuts i vencedors, el retorn a les institucions normals i l'exercici dels drets humans, de justícia i de llibertat, de Catalunya com a poblei de tots els súbdits de l'estat espanyol. Tot fou en va.

Per això, l'Abat Escarré, d'acord amb les directrius més clares de les darreres encícliques vaticanes i segons l'esperit que ha predominat amplament al Concili, s'afermà en la seva actitud -com demostren els fragments de les al·locucions seves que són reproduïdes en aquest disc- i esdevingué, com fou dit, la veu de la consciència de l'Església, continuador, posat al nostre temps, de la línia representada a Catalunya pel Cardenal Primat de Tarragona, Vidal i Barraquer, que morí a l'exili, i de tota una clerecia que ha sabut mantenir-se fidel. 

A l'exili és ara, també, en un senzill retir conventual prop de Milà, des del mes de març del 1965, el més ilustre i estimat dels catalans vivents, Dom Aureli M. Escarré, Abat de Montserrat, a qui amb aquest disc hom fa present a tots, com a acte de justícia i homenatge."

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto