"La llibertat és un dels dons de Déu, essencial per al desenvolupament de l'home. No sols en el respecte de la iniciativa, sinó per a fer tenir responsabilitat i, per tant, consciència, intel·ligència, criteri i voluntat. En una paraula, si no hi ha una autèntica llibertat no hi pot haver justícia, que és el que passa a Espanya. Són tantes les coses que entre nosaltres han de canviar."

Aquesta és una de les nombroses reflexions que es reprodueixen en aquest primer àudio, que recull les al·locucions pronunciades per l'abat Escarré a Montserrat l'any 1964, durant les homilies del Dijous Sant (26 de març), de Nadal (25 de desembre), de Pentecosta (17 de maig) i novament l'homilia de Nadal (25 de desembre). 

A continuació, reproduïm el text escrit per Joan Triadú per a la contraportada del disc: 

"Dom Aureli Maria Escarré (nascut a l'Arboç, Baix Penedès, l'any 1908) fou elegit abat de Montserrat, ara farà vint-i-cinc anys, l'any 1941. Contribuí eficaçment a la consolidació del monestir en aquells temps difícils de després de la guerra, amb un poble dispers, sotmès i empobrit. L'any 1946, aprofitant el respir produït pel desenllaç de la 2a Guerra Mundial, Montserrat pogué començar a preparar, sota la seva direcció, les festes religioses i de renovada identificació amb el seu poble que tingueren lloc un any després. Mentrestant la comunitat s'acreixia i amb la irradiació prestigiosa de la seva acció, s'iniciava una nova etapa de la història del gran centre benedictí, molt significativa en els aspectes litúrgic, bíblic i d'apostolat en tots els ordres. Al mateix temps l'Abat Escarré assumia cada vegada més, i sense proposar-ho, el paper d'insigne home representatiu de Catalunya. Gent de les més diverses tendències hi trobaven tothora consell, conciliació, diàleg i projecció constructiva. 

L'any 1958 s'enfrontà públicament amb l'aleshores governador, tristament cèlebre, de Barcelona, que havia atacat l'Església i tenia per enemic tot allò que era català. Era la primera vegada que un eclesiàstic del país, en l'exercici del seu càrrec, prenia posició pública de defensa de la veritat enfront del règim establert el 1939. Però, alhora, l'Abat Escarré esgotava en privat totes les possibilitats de diàleg fins al nivell més alt, per tal d'aconseguir un canvi d'actitud del govern espanyol, que fes possible, en una autèntica pau entre vençuts i vencedors, el retorn a les institucions normals i l'exercici dels drets humans, de justícia i de llibertat, de Catalunya com a poblei de tots els súbdits de l'estat espanyol. Tot fou en va.

Per això, l'Abat Escarré, d'acord amb les directrius més clares de les darreres encícliques vaticanes i segons l'esperit que ha predominat amplament al Concili, s'afermà en la seva actitud -com demostren els fragments de les al·locucions seves que són reproduïdes en aquest disc- i esdevingué, com fou dit, la veu de la consciència de l'Església, continuador, posat al nostre temps, de la línia representada a Catalunya pel Cardenal Primat de Tarragona, Vidal i Barraquer, que morí a l'exili, i de tota una clerecia que ha sabut mantenir-se fidel. 

A l'exili és ara, també, en un senzill retir conventual prop de Milà, des del mes de març del 1965, el més ilustre i estimat dels catalans vivents, Dom Aureli M. Escarré, Abat de Montserrat, a qui amb aquest disc hom fa present a tots, com a acte de justícia i homenatge."