Personatges

Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes, una artista en majúscules

L'arpista va fundar a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona

Agnès Rotger
27 d'agost de 2015
Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes -  Wikimedia Commons
Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes - Wikimedia Commons

Víctor Hugo li va suggerir el nom artístic, Esmeralda, i la reina espanyola Isabel II hi va afegir el cognom: Cervantes. Amb aquests padrins ja es pot imaginar que la Clotilde Cerdà-Esmeralda Cervantes no era una noia qualsevol. Va néixer el 1862, i era la quarta noia del matrimoni format per la pintora Clotilde Bosch i l'urbanista Ildefons Cerdà. Però la Clotilde no tindria el mateix lloc que les seves germanes en la nissaga dels Cerdà, perquè quan la nena tenia tres anys la mare va confessar al marit que en realitat no era filla seva.

La trobadora catalana
Després de la revelació, Ildefons Cerdà la va deixar fora del seu testament, però la Clotilde sí que va heretar d'ell, igual que de la seva mare, l'interès per l'art, la cultura i el progrés social. I a més va resultar que era una arpista excepcional. Va tenir els millors mestres, a dotze anys ja tocava a l'orquestra de Richard Strauss a Viena i a catorze la van nomenar professora honorària al Conservatori del Liceu. Cerdà, que es descrivia a si mateixa com la "trobadora catalana", va trobar l'èxit arreu del món quan encara era una adolescent: va viatjar per tot Europa, i després va anar més enllà, del Japó a l'Amèrica del Sud, passant pels Estats Units, on va tocar davant del president, i per Constantinoble, on va fer classes d'arpa a l'harem del sultà Abdul Hamid Khan II. La burgesia i la noblesa l'adoraven, i li van permetre durant anys viure una vida de popularitat i abundància. Però quan va créixer, aquell món de conte de fades va desaparèixer.

Una artista compromesa
La raó no era només la difícil transició de nena prodigi a concertista adulta. També hi va tenir un paper molt important el fet que la Clotilde es va anar comprometent amb més i més causes que resultaven incòmodes per a les classes més altes. Si bé havien contribuït gustoses als concerts benèfics per a la gent desafavorida o víctima de catàstrofes, li van girar l'esquena quan la noia va començar a treballar per l'educació de les dones. I va resultar que aquella nena bufona s'havia fet maçona, i era progressista, i va gosar fudar a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona el 1885. Va ser la gota que va fer vessar el got: allò "va desencadenar totes les males passions sobre mi", tal com va explicar amargament a Víctor Balaguer, i la va haver de tancar dos anys després.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto