Personatges

El suïcidi de Hitler

El 30 d'abril del 1945, el Führer va posar fi a la seva vida tot disparant-se un tret al cap. Eva Braun, la seva companya, va optar pel cianur

Sebastià Bennasar
3 de maig de 2019
El búnquer on es va suïcidar Hitler, situat a la seva cancelleria a Berlín, en una fotografia del 1947
El búnquer on es va suïcidar Hitler, situat a la seva cancelleria a Berlín, en una fotografia del 1947 Bundesarchiv / Wikimedia Commons

El dia en què els soviètics van prendre el control del Reichstag a Berlín, el 30 d’abril del 1945, Adolf Hitler es va disparar un tret al cap. Eva Braun, la seva companya, va optar pel cianur. El màxim dignatari alemany s’havia reclòs al búnquer de la cancelleria des del mes de gener. Els darrers dies de Hitler van estar marcats per la sensació de paranoia total: estava segur que els seus oficials l’havien traït i que estava envoltat de covards, i més quan es va assabentar dels intents de Himmler de negociar un tractat de pau a través de la Creu Roja. Quan va saber que Mussolini havia estat executat, va jurar que a ell no li passaria, i va indagar la millor manera de morir: cianur barrejat amb un tret al cap. Abans de prendre la decisió final, es va casar amb Eva Braun i va dictar el seu testament.

Una mort instantània
Hitler va dedicar el dia 30 a acomiadar-se. Primer foren els metges i després va donar les ordres necessàries per procedir amb els seus cossos després de la mort. Al migdia, després de dinar, regalà cianur a les seves secretàries i finalment es va acomiadar dels Goebbels. A les 15.30 h, a la sala de mapes, es van suïcidar. Hitler va disparar-se un tret al cap, però la seva dona va morir immediatament per l’efecte del cianur i no va ser a temps de disparar la seva arma.

Sense repòs etern
Malgrat que els cossos van ser mig cremats i enterrats, els soviètics se’n feren càrrec quan entraren a la ciutat. Tot i això, Stalin mai no va confirmar la mort de Hitler i la va emprar com a arma política: qui sabia si se n’havia permès l’escapada. A partir d’aquí es van escampar rumors i mites, però el 1991 es va saber que, després de la guerra, els soviètics havien enterrat les restes a un quarter a Magdeburg (Alemanya Oriental). El 1970, abans de cedir el control de les instal·lacions, la KGB va cremar les restes que hi van trobar i van escampar les cendres en un riu.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto