Erasme de Rotterdam és una icona de l'alta cultura humanística europea i al mateix temps un permanent indicador de l'il·limitat poder de les idees. El seu perfil va ser descrit memorablement pel medievalista holandès Johan Huizinga, que el va identificar com un personatge de transició entre dues èpoques del pensament. Així, Erasme va assenyalar el pas de la devoció moderna a la Reforma, del concepte de persona al concepte de l'individu. Els seus escrits a favor d'una renovació substancial de l'acte mateix de pensar, sense lligams de cap tipus -ni religiosos ni acadèmics, ni universitaris- el van convertir en el màxim protagonista d'aquest gran esdeveniment de la història que anomenem Renaixement. En qualsevol cas, no era un filòsof en voga; era una figura essencial.

La seva obra de capçalera
'Elogi de la bogeria' (1511) va ser el seu gran èxit literari, creant un model de crítica social que humanistes posteriors com Thomas More, Michel de Montaigne, Cervantes o Flaubert van explorar durant els segles següents. L'obra consisteix en una anàlisi de l'estupidesa que condueix els homes a comportar-se com si fossin bèsties i no com a ciutadans del món. Aquest plantejament, que mostrava actes rídiculs com a sublims, va escandalitzar el món, però va donar sentit a la reforma luterana i el seu moviment.