Personatges

Eulàlia Ferrer

La successora d'Antoni Brusi al capdavant del 'Diari de Barcelona'

Agnès Rotger
18 de desembre de 2014
Vinyeta publicada al 'Diario de Barcelona' -  Encolau
Vinyeta publicada al 'Diario de Barcelona' - Encolau

El 'Diari de Barcelona' es va deixar de publicar el 1994 després de dos-cents anys d'història, però molta gent recorda encara aquell diari, conegut popularment com el Brusi. Aquest nom venia d'un dels seus editors més importants, Antoni Brusi, que se'n va fer càrrec a la primeria del segle XIX. El que no és tan sabut és que en aquella mateixa època hi va haver una dona que també hi va tenir un paper clau: la seva esposa, Eulàlia Ferrer Ribot.

Un amor fructífer
L'Eulàlia era filla d'un llibreter de Barcelona, i Brusi també era llibreter, a més d'impressor. Es van casar el 1799 i aviat va quedar clar que seria un matrimoni molt fructífer, tant en l'esfera personal —van tenir set fills— com en la dels negocis. El pare de l'Eulàlia va morir quan ella encara era petita, i ella va heretar l'empresa familiar. De la suma dels dos negocis, en va sortir una nova empresa amb seu al carrer de la Llibreteria, que, insòlitament per aquella època, van registrar a nom de tots dos.

La invasió napoleònica va trasbalsar la família i, al mateix temps, li va obrir el camí que faria que el seu nom quedés lligat a la història per sempre més. Estaven tan compromesos amb la causa antifrancesa que van anar traslladant la impremta en zones no ocupades per poder imprimir la Gazeta militar y política del Principado de Catalunya i el Diari de Barcelona, entre altres publicacions de guerra. I quan els napoleònics van deixar el país, l'Eulàlia i el seu marit van tornar a Barcelona, on se'ls va recompensar pels serveis prestats amb la propietat del Diari de Barcelona. A més d'imprimir, van instal·lar una foneria de tipus, i també van introduir la litografia a Catalunya.

Lluitar pel negoci
El 1821, l'Antoni va morir per la febre groga, i l'Eulàlia va continuar dirigint el negoci i defensant activament els seus interessos —com el privilegi d'ús de la litografia, que veia perillar— i mantenint bones relacions amb el poder. Mentrestant, es va assegurar que el seu fill Antoni viatgés arreu d'Europa i es formés abans de prendre les regnes del negoci. El 1838, quan va estar convençuda que deixava l'empresa en bones mans, l'Eulàlia es va retirar.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto