Subscriu-t'hi
Personatges

Les extravagàncies més sonades de Dalí als Estats Units

El geni empordanès va arribar a presentar-se a una exposició amb un pa de dos quilos, va celebrar una roda de premsa a les clavegueres de Nova York i va ser empresonat després de decorar un aparador amb un porc sanguinolent

Thomas S. Harrington
1 14 de novembre de 1934: Dalí arriba per primera vegada als Estats Units
'Dali Atomicus', fotografia del nord-americà Philippe Halsman
'Dali Atomicus', fotografia del nord-americà Philippe Halsman Wikimedia Commons

El pintor empordanès va posar per primer cop els peus als Estats Units el 14 de novembre del 1934. Ho va fer al port de Nova York, quan va desembarcar del cèlebre vaixell 'SS Champlain' de la mà de la rica hereva nord-americana Caresse Crosby, una mecenes d’artistes enamorada de la vida bohèmia a qui Salvador Dalí havia conegut a París uns mesos abans.

Feia tres anys que l’obra de Dalí s’exhibia al Nou Món. Primer, el novembre del 1931, en una exposició col·lectiva sobre el surrealisme, al Wadsworth Atheneum de Hartford a Connecticut. Després a Nova York, la tardor del 1933, en la primera mostra monogràfica dedicada a Dalí i organitzada per l’home que seria el seu gran promotor durant els primers anys dalinians als EUA, Julien Levy.

2 Jaquetes amb mosques mortes i costelles de xai a l'espatlla
Retrat de Dalí fet per Carl Van Vechten el 1939
Retrat de Dalí fet per Carl Van Vechten el 1939 Wikimedia Commons

Durant els tres mesos següents a la seva arribada, Dalí va poder estar present en l’obertura de dues exposicions monogràfiques més: una a la galeria de Levy i l’altra al Wadsworth a Hartford. Amb tot, el que va començar a copsar l’atenció dels periodistes no van ser les exposicions en si, sinó les extravagàncies de Dalí quan hi arribava. Tant podia presentar-s’hi amb un pa de dos quilos a la mà com deambular tranquil·lament amb la seva jaqueta “afrodisíaca” ornamentada amb gots plens de licor de menta i una mosca morta dins.

La seva companya, Gala, també formava part de l’espectacle. En una ocasió, se la va veure guarnida amb una costella de xai a l’espatlla, i en un ball oníric amb motiu de la seva marxa del país, anava amb un adorn de cap negre i un fetus mort al centre, que alguns van veure com una referència al fill de l’aviador i enginyer Charles Lindbergh, assassinat feia poc.

Portada de la revista 'Time' i els primers contactes a Hollywood
Tot plegat, evidentment, es tractava d’una tàctica publicitària i, certament, li va funcionar de meravella. En retornar al país el desembre del 1936, Dalí va ser portada a la revista 'Time', la publicació periòdica més important dels Estats Units. Gràcies a aquella aparició estel·lar, Dalí va fer els seus primers contactes a Hollywood, i més específicament amb Groucho Marx, amb qui va escriure el guió d’una pel·lícula que mai no es va arribar a rodar.

portadaTimeDali

3 Un aparador amb un porc sanguinolent, peülles de búfal i maniquins terrorífics
Salvador Dalí i Gala treballant en el projecte 'Somni de venus', el 1939
Salvador Dalí i Gala treballant en el projecte 'Somni de venus', el 1939

L’episodi més escandalós de tots es va produir durant la tercera visita de Dalí als Estats Units. Bonwit Teller era una botiga luxosa de roba femenina ubicada a la Cinquena Avinguda de Nova York. En un moment en què tot Manhattan l’imitava, els propietaris de la botiga van demanar a Dalí que decorés un dels seus aparadors. Amb l’ajuda inestimable de Gala, l’artista no va poder elegir una combinació més surrealista, en la qual participaven des d’un porc sanguinolent i peülles de búfal fins a un llit de setí negre i uns maniquins terrorífics que es miraven en un mirall tot emulant el mite de Narcís. L’escena va escandalitzar els veritables Narcisos, els primers clients que van arribar a la boutique de bon matí, i el gerent de l’empresa va demanar la normalització immediata de l’aparador.

Dalí va reaccionar amb un brot de fúria quan va saber que li havien adulterat la seva obra i colèric va destrossar el vidre de l’aparador i tot el que hi havia dins. Els fets van provocar la seva detenció i empresonament, però passades unes hores i després d’haver pagat una multa, va ser posat en llibertat.

Tot plegat només va fer que augmentar la seva popularitat i en lloc de tancar-li portes, li’n va obrir de noves, com l’encàrrec per dissenyar un dels pavellons de l’Exposició Universal de Nova York, 'El somni de Venus'.

4 Una roda de premsa dins de les clavegueres de Nova York, dormir en un aparador de la 5ª Avinguda o passejar vestit de Pare Noel
Dalí amb la seva mascota, l'ocelot Babou (1960)
Dalí amb la seva mascota, l'ocelot Babou (1960) Roger Higgins / Wikimedia Commons

Entre el 1940 i el 1948, en plena guerra i postguerra europea, Dalí i Gala van establir-se als Estats Units. Va ser un període d’activitat febril en molts àmbits artístics: fotografia, disseny de joies, escenografia teatral, cinema, il·lustració de textos literaris i pintura, és clar. El pintor empordanès va consolidar la seva imatge com a creador de primer ordre davant la comunitat intel·lectual del país, tot i que mai no va renunciar a les seves particulars excentricitats i paròdies, com la publicació de 'The Dalí News' (en una clara al·lusió a 'The Daily News') durant l’any 1945, amb l’ajuda del seu bon amic de joventut, Jaume Miravitlles, exiliat també a Nova York.

L’any 1948, Dalí va restablir la seva residència principal a Catalunya, però va continuar passant llargues temporades als Estats Units. De fet, es pot dir que els meus compatriotes van integrar-lo com una part essencial del nostre paisatge cultural, com demostra que la revista 'Time' l’anomenés l’artista viu més conegut “del món”. El món americà, és clar.

I com a bon “americà”, el pintor tenia una consciència preclara de la natura efímera de la fama, sobretot en aquest país. Així va ser com mai no va renunciar a les seves transgressions provocadores, com celebrar una roda de premsa dins de les clavegueres de Nova York, dormir en un aparador de la 5ª Avinguda, passejar vestit de Pare Noel o desenvolupar una pionera performance multimèdia al Lincoln Center. I just quan la televisió començava a ocupar l’espai públic més important de la societat, al final dels 60, Dalí ja era un convidat assidu dels talk-shows. Avui, és dels pocs artistes morts que continua ben viu en l’imaginari col·lectiu nord-americà.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto