Jaime Gil de Biedma és l'autor més emblemàtic de l'anomenada "escola de Barcelona", la generació poètica dels anys cinquanta. Personatge controvertit -sobretot arran de l'aparició de les seves descarnades memòries-, Gil de Biedma era, segons definició pròpia, "un señorito de nacimiento por mala conciencia escritor de poesía social". Era estrictament cert. L'edifici de l'actual Hotel 1898 de la Rambla de Barcelona era la seu de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, propietat de la seva família des del 1929, l'any del seu naixement.

Flors i plataners
Aquí hi tenia el despatx, i aquí va ambientar alguns dels seus poemes més il·lustres, com "Albada", on descriu com van amuntegant-se les flors tallades a les parades de la Rambla i com canten els ocells damunt dels plataners que veia des de la finestra. Va deixar d'escriure als 40 anys, quan va sentir el pes de la maduresa perquè, com va dir, "de casi todo hace ya veinte años".