Nascut a la localitat de Balaguer, Carner-Ribalta va entrar de molt jove tant en el món del periodisme com en el del catalanisme polític. Ho va fer impulsat per un rebuig visceral a una idea que per a ell era palesament absurda, que la llengua cultural d’un poble no fos la que es parlava a les cases i al carrer. Aquesta negació de l’oficialitat marcaria el seu camí vital.

La relació amb Macià
La seva relació amb Macià va definir els seus inicis com a figura pública. Es van conèixer a París, a la darreria del 1923, on tots dos vivien com a exiliats arran de la dictadura de Primo de Rivera. La seva estreta col·laboració amb el gran líder catalanista el va dur a participar activament en la visita de l'Avi a Moscou el 1925, en el fets de Prats de Molló i en el procés que els va seguir després a París.

A més, Carner-Ribalta també va ser l’organitzador principal de l'Assemblea de l'Havana, col·laborant amb Conangla en la redacció de la famosa magna carta de l’independentisme català contemporani.

Cap de Premsa del Parlament de Catalunya durant la República
Durant la República, va treballar com a cap de Premsa del Parlament de Catalunya i també a la Conselleria de Cultura de la Generalitat quan la va començar a dirigir el seu íntim amic Ventura Gassol. Durant aquell temps, de tots els projectes en els quals va treballar des de la seva taula de funcionari, aquell que l’apassionava més que qualsevol altre era el de “crear una cinematografia catalana”, com va deixar escrit en les seves memòries.

El seu somni cinematogràfic
El somni cinematogràfic de Carner-Ribalta era conseqüència directa de la seva breu però intensa experiència prèvia als Estats Units. Després de l’Assemblea de l’Havana, Carner-Ribalta va sortir cap a Nova York, on va entrar en contacte amb les oficines publicitàries de la productora de cinema Paramount, molt interessada en aquest moment d’entrar al mercat de les pel·lícules en llengua castellana.

Guionista a Hollywood
Poc després es traslladà cap a Hollywood, a Los Angeles, on fins a la seva tornada a Catalunya l’estiu del 1931 va treballar com a guionista per a adaptacions de films americans. Així, el nostre home va ser guionista de 'Cascarrabias' (1930), la versió castellana de 'Grumpy', el primer film del llegendari George Cukor, i de sis pel·lícules més: 'El cuerpo del delito' (1930), 'Amor audaz' (1930), 'Galas de Paramount' (1930), 'El Dios del Mar' (1930), 'Gente alegre' (1931) i 'El príncipe gondolero' (1931).

Carner-Ribalta no era l’únic català treballant a Hollywood en aquells moments. Salvador Argerich, Lluís Alberni, José Alcantara, Fortuni Bonanova, Maties Cirici Ventalló, Antoni Cumellas, Joan Duval, Martí Garralaga, Emilia Leovalli, Joan Martínez Pla, Fèlix de Pomés, Enriqueta Soler, Maria Tubau i Ernest Vilches eren alguns dels compatriotes de Carner-Ribalta treballant a la indústria nord-americana del setè art.

Va intentar portar la màgia de Hollywood a Catalunya
Però a diferencia d’ells (i amb les possibles excepcions d’Argerich i Soler), Carner-Ribalta creia fermament en la possibilitat d’importar la màgia de Hollywood a Catalunya i tota la seva potència en el camp de la pedagogia social. Els seus esforços per fer-ho possible van ser enormes. Com a assessor tècnic del Comitè de Cinema de la Generalitat, dirigit per Alexandre Galí, Carner-Ribalta va promoure una gran quantitat d’iniciatives, com l’anàlisi del cinema a les escoles de Catalunya, el foment de la producció de documentals sobre la realitat física i natural de Catalunya i la construcció del primer estudi professional de doblatge i de producció cinematogràfica de la història del país.

Durant el mateix període, encara va tenir temps d’escriure 'Com es fa un film' (1934), el primer llibre sobre les tècniques cinematogràfiques escrit en català.

L'exili
Amb l’esclat de la Guerra Civil, el Comitè de Cinema es va dissoldre i les seves funcions van ser absorbides per la Comissaria d’Espectacles, element integral del nou Comissariat de Propaganda de la Generalitat, sota el lideratge de Jaume Miravitlles. Carner-Ribalta va persistir en els seus esforços en la nova entitat fins a la primavera del 1937, quan, fart de les interferències i amenaces promulgades des de la CNT-FAI, va marxar de nou cap a l’exili.

Un cop retornat als EUA, va reprendre les seves tasques com a guionista, traductor i publicista, sense deixar de treballar també per a Catalunya dirigint la revista 'Free Catalonia' fins al 1944 i el Consell Nacional Català. Un cop més es reinventaria de nou, en aquesta ocasió com a escriptor i historiador, faceta de la qual ens ha llegat tant novel·les com assaigs polítics i biogràfics.