La condició de mausoleu municipal del cementiri d'Arenys ha transcendit gràcies al poeta Salvador Espriu, que hi creà un univers mític i hi basà bona part de la seva obra ja que Espriu passà llargues temporades a Arenys de Mar, on tenia la família dels seus pares.

El 'cementiri de Sinera'

Abans de la guerra civil, el poeta ja començà a escriure versos, però fins l'any 1946 –tenia 33 anys– no publicà el seu primer volum de poesia: 'Cementiri de Sinera', un cant a l'ordre i a la raó, un lament per la destrucció col·lectiva que comportà la victòria franquista. En aquesta obra cabdal en la literatura catalana, Espriu recrea la seva Odissea clàssica particular, i pren com a escenari el petit cementiri d'Arenys –Sinera–, d'aire purament mediterrani, un monument funerari a cel obert on les arrels, la tradició i l'herència dormen esperant el final d'un ensopiment col·lectiu.

El cementiri d'Arenys és penjat sobre la mar, al capdamunt del turó de la Pietat. Un camí central de terra, cenyit per dues fileres de xiprers, duu el vianant a un segon replà, al final del qual, a mà esquerra, hi ha la tomba d'Espriu, amb una làpida blanca molt austera. Al tercer nivell, el recinte funerari exhibeix una mar de panteons i nínxols, obra d'artistes del modernisme com Josep Llimona o Venanci Vallmitjana, que hi van deixar escultures i formes artístiques que són veritables obres d'art.

A la façana de la placeta exterior, encarada a la mar, hi ha transcrit el poema de l'obra 'Cementiri de Sinera' (Arenys a la inversa), que cal recitar –ni que sigui en silenci– quan hom és davant la tomba on reposa el poeta: "Quan et deturis on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma, la claror de Sinera".