L'estiu del 1933, Otto Frank, la seva esposa Edith i les seves dues filles, Margot i Anne, van fugir a Amsterdam escapant de l’antisemitisme rampant dels inicis de l’Alemanya nazi. Otto va endegar-hi un negoci relacionat amb l’elaboració de melmelades. La vida tranquil·la a Holanda, però, va durar només fins que, el maig del 1940, els nazis van envair el país.

El 12 de juny del 1942, Anne va fer 13 anys i com a regal va rebre l’objecte que la faria coneguda: un diari. Dos mesos després, davant la pretensió dels nazis de deportar els jueus als camps d’extermini, els Frank i el codirector del negoci d’Otto, Van Pels, la seva esposa i el seu fill van instal·lar-se a la part del darrere de l’edifici de l’empresa, al carrer Prinsengracht, 267.

El refugi museïtzat
El refugi era relativament ampli. Cada família vivia en dues habitacions disposades en dues plantes diferents. Les golfes servien de rebost. Durant més de dos anys, quatre empleats de l’empresa, entre ells Miep Gies, van subministrar als amagats el necessari per subsistir i passar les hores mortes. Anne les va aprofitar per anotar en el diari la seva experiència. També la relació amb un nou inquilí, un conegut de la família que se’ls va afegir i amb qui ella va compartir habitació.

Quan semblava que, amb el desembarcament de Normandia, el final feliç era pròxim, algú va delatar-los. L’agost del 1944, els vuit van ser deportats als camps, on Anne va morir de tifus poques setmanes abans que fossin alliberats. L’únic supervivent del grup va ser Otto Frank, el pare.

L’amagatall on Anne Frank va escriure el seu diari és avui un museu. Les habitacions es mantenen tal com eren fa 65 anys. A la part del davant de l’edifici s’ha recuperat l’aspecte d’aleshores. L’objectiu és que el visitant se senti, ajudat pels documents i objectes de les famílies que hi van viure, tal com els explica el diari.