Theodore Roosevelt és un dels quatre presidents del Estats Units l'efígie del qual llueix al famosíssim Mount Rushmore Memorial, juntament amb George Washington, Thomas Jefferson i Abraham Lincoln. És, doncs, un dels grans personatges de la història nord-americana. Nascut a Nova York el 1858 en el si d'una família de comerciants, va destacar en múltiples facetes: a banda de polític, fou historiador, naturalista, explorador i soldat.

La creació del mite
El seu mite es va començar a forjar arran de la guerra Hispanonord-americana. Tot just iniciar-se les hostilitats, va dimitir del càrrec de secretari adjunt de l'Armada per organitzar un regiment de voluntaris de cavalleria integrat per "cowboys", conegut com "Rough Riders" ("genets rudes"), i amb el qual va assolir algunes victòries emblemàtiques, per exemple, la de Colina de San Juan (Cuba). A la tornada, convertit en un heroi nacional, va ser elegit governador de Nova York pel Partit Republicà. I tres anys més tard, el 1901, esdevenia vicepresident de la mà de William McKinley. L'assassinat de McKinley sis mesos després el convertia en president dels EUA.

Un republicà "progressista"
Des de la Casa Blanca, on va romandre fins al 1909, Roosevelt va combatre les vel·leïtats monopolitzadores d'algunes corporacions (en va dissoldre 40) i va promoure la protecció de molts espais naturals, inclòs el Gran Canyó del Colorado. Pel que fa a la política exterior, creia fermament que els Estats Units havien d'intervenir per ajudar al desenvolupament dels països pobres, i va desencallar la construcció del canal de Panamà, per a la qual cosa va empènyer el país centreamericà a independitzar-se de Colòmbia.

Aquest home de fortes conviccions va ser un personatge mediàtic durant el seu mandat i després, quan va protagonitzar dues controvertides expedicions a Àfrica i l'Amèrica del Sud en què va atrapar o matar més de 12.000 animals que avui omplen les vitrines del Museu Americà d'Història Natural. La seva frase més cèlebre va ser "parla suau i porta un pal gran", principi que no li va impedir guanyar el Nobel de la Pau per la seva mediació en la guerra russojaponesa.