De cop i volta, amb Copèrnic, la Terra deixava de ser el centre de l'univers i quedava relegada a la categoria de planeta que gira al voltant del Sol. Era la teoria heliocèntrica, que l'astrònom polonès recollí a la seva obra magna, 'De revolutionibus orbium coelestium' ('Sobre la revolució dels cossos celestials'). Una obra que posava en dubte el credo oficial de l'Església de l'època. Poc més de dues dècades després de la publicació de 'De revolutionibus' vingueren al món l’italià Galileu (1564) i l’alemany Johannes Kepler (1571). Considerats els dos més il·lustres seguidors de Copèrnic, la seva contribució a la victòria de les tesis heliocèntriques fou definitiva. Mentre Kepler passaria a la història per redactar les lleis que descriuen el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol, el polèmic, enginyós, irònic i sovint sarcàstic Galileu acabaria acumulant mèrits per ser recordat com el principal artífex de la que avui coneixem com a revolució científica. Tots dos mantingueren una relació epistolar de la qual destaquem aquestes dues cartes.

1597: Galileu escriu a Kepler per declarar-se copernicà convençut
La primera l'escrigué Galileu el 1597. De fet, n'escriví dues: una a Kepler i l'altra al filòsof italià Jacopo Mazzoni. En totes dues, Galileu es declarava un copernicà convençut. En aquell moment, Galileu encara no mostrava un interès desmesurat per l'astronomia. L'interès definitiu se li despertà uns anys més tard, quan, en una discussió amb els seus col·legues universitaris i reconeguts adversaris Cesare Cremonini i Lodovico delle Colombe sobre l’aparició d’una "nova" aquest últim esmentà l’existència d’una lent que permetia observar les estrelles. La "nova" era el terme utilitzat per primera vegada per l’astrònom danès Tycho Brahe, contemporani de Galileu, per definir l’explosió d’una mena d’estrella anomenada "nana blanca". Precisament, la tasca de Brahe va ser essencial perquè Kepler formulés les lleis del moviment dels planetes que faria servir Newton per enunciar la llei de gravitació.

La segona carta: Kepler felicita Galileu
El 1610 es va publicar el 'Sidereus nuntius' (‘El missatger sideral’), en què Copèrnic deixava constància escrita i gràfica dels descobriments i demostracions que havia pogut fer amb el seu telescopi: la Lluna no era llisa i Júpiter tenia quatre cossos que no eren estrelles, sinó llunes que orbitaven al seu voltant, una troballa que demostrava que no tot girava al voltant de la Terra. Galileu va dedicar el 'Sidereus nuntius' al gran duc de Toscana, Cosme II de Mèdici; magistral jugada que facilità el seu nomenament com a primer matemàtic de Pisa i del gran duc de Toscana, amb un considerable sou de mil escuts florentins. Entusiasmat, Kepler li escrigué per felicitar-lo i mostrar-li el seu suport.