Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Mossèn Ballarín, la Guerra Civil i el franquisme
Recuperem una entrevista en què el famós capellà ens va explicar com va viure alguns dels episodis històrics més importants del segle XX
El 20 de gener de 2016, SÀPIENS va entrevistar mossèn Ballarín per a un reportatge que es va publicar al número 167 de la revista (abril de 2016). Malauradament, Josep M. Ballarín va morir el mateix dia que es tancava el número 167, poc després d'haver-li dit a la Sònia Casas que no pensava gaire en la mort: "No gaire. Cuando sea sonará". Ballarín va ser un dels capellans més famosos de Catalunya i un autor prolífic. Els seus mètodes pedagògics divertits per ensenyar matemàtiques li van costar reprimendes al seminari, però “si no vols ser bisbe, l’Església no et sol amoïnar gaire”. Deia que la crisi de l’Església s’explica per diverses raons: “Perquè li falta alegria i perquè, que Déu em perdoni, tenim uns bisbes que fan por.”
Mossèn Josep M. Ballarín va ser al front durant la retirada. Ell va formar part de la famosa 'lleva del biberó', nois que van anar a la guerra amb només 17 i 18 anys. “Però no recordo haver passat por. Estàs tan atabalat amb els trets, els avions i les bombes que no tens temps de tenir por”, narra al seu pis de Berga. “El que més recordo del front és el paper de l’amistat, fer una colla d’amics i establir una mena de pacte per ajudar-nos sempre.”
Mossèn Ballarín va estar internat a un camp a l’Espanya de la immediata postguerra. Allà va contraure la tisi i un metge li va dir que el pulmó estava tacat i que li quedava un any de vida. “El tribunal que havia de decidir si era apte o no per fer la mili va decidir que sí i em va enviar a Zamora. Ho van fer perquè els va indignar que encara anés vestit de rojo, però el cas és que no tenia res més amb què vestir-me.” A Zamora els va rebre el capità Amós amb aquestes paraules: “Sois rojos y catalanes, lo peor del mundo. Yo soy militar y español, lo mejor de la tierra. Así os portéis vosotros, me portaré yo.” Però van estar de sort. A don Amós el duien de cap els números de la caserna perquè cada soldat cobrava 1,95 cèntims diaris, una xifra complicada a l’hora de passar comptes. Un d’aquells catalans li va resoldre l’embolic amb una senzilla equació, i la vida, a don Amós i a ells, se’ls va fer més fàcil.
La fi de la II Guerra Mundial va enxampar mossèn Ballarín al llit, refent-se de la tisi, en un casalot de Matadepera. Per passar l’estona, dibuixava personatges com Churchill, Stalin, Mussolini o Gandhi. Volia ser monjo de Montserrat, però no volia deixar la seva mare sola, després de la mort del pare i de la germana de tuberculosi. Tampoc volia seguir l’exemple del capellà del poble, que feia l’estraperlo. “Déu em va ficar a la congregació de Sant Felip Neri i amb 26 anys vaig ingressar al seminari de Solsona.”
“Vaig tenir comunistes amagats al santuari de Queralt. Mai no vaig tenir rancúnia pel que havia passat amb els capellans”, diu Ballarín. A Queralt, el mossèn també va amagar nombroses personalitats: Josep Benet, Jordi Pujol, Pasqual Maragall... “La nit dels fets del Palau (1960) em van tirar pedretes a la finestra. Era el Salvador Casanovas que em portava el Benet per amagar-lo. Jo allí ja en tenia un altre, d’amagat, en Gerbau. L’endemà, el sagristà em va denunciar i quan vaig tornar de Barcelona em vaig trobar un llençol al balcó, que significava perill. Però en Benet i en Gerbau havien pogut fugir al bosc. Llavors, vaig dur-los a Montserrat.”
Comentaris