OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Personatges

L’obsessió d’Alfons el Magnànim amb Nàpols

El monarca va utilitzar els seus dots de seducció per aconseguir la ciutat. Després d'autoproclamar-se'n rei, va ser empresonat, però va pactar amb el seu carceller per repartir-se Itàlia mentre les Corts pagaven un rescat per alliberar-lo

Arnau Cònsul (text) i Jaume Sobrequés (assessorament)
1 Quan i per què es va convertir Nàpols en una obsessió?
Arc inferior de Castell Nou, a Nàpols, amb un relleu que recorda el triomf d'Alfons el Magnànim
Arc inferior de Castell Nou, a Nàpols, amb un relleu que recorda el triomf d'Alfons el Magnànim Wikimedia Commons

Nàpols va creuar-se en el destí d’Alfons l’any 1421, després d’haver desembarcat a l’Alguer per solucionar els desordres de Sardenya, i va ser el primer sobirà catalanoaragonès que va trepitjar Còrsega, que pertanyia a la Corona des de la pau d’Anagni del 1295. No va aconseguir prendre Bonifacio, protegida pels genovesos, però allí va rebre la petició d’ajut de la reina napolitana Joana II, que estava assetjada pels Sforza i els Anjou. A canvi d’afillar-se’l, el monarca va prestar-li suport militar i va derrotar els exèrcits francesos per terra i els genovesos per mar, primer a la batalla de Foç Pisana i després a Nàpols. L’entrada triomfal a la ciutat no presagiava, de cap manera, que la reina finalment canviés de parer i adoptés Lluís d’Anjou —candidat al tron català durant el compromís de Casp. Com a venjança, Alfons destruí el port de Marsella, principal bastió angeví, en la tornada al Principat. 

A partir d’aquell moment, per al Magnànim la capital de la Campània va convertir-se en una obsessió 

2 El primer intent: Alfons s'autoproclama rei de Nàpols, però és derrotat a Ponça el 1435
Retrat d'Alfons el Magnànim
Retrat d'Alfons el Magnànim

Tot i que va haver d’esperar nou anys, així que va saldar la primera guerra amb Castella, el rei va posar fil a l’agulla. Sicília fou la base d’operacions: va fer de Palerm la seva capital i va desplegar la seva diplomàcia per entendre’s amb qui calgués, mentre atacava l’illa de Gerba amb poc èxit. A la fi, la fortuna va somriure-li: amb pocs mesos de diferència van morir Lluís i Joana, i Alfons va autoproclamar-se rei de Nàpols, disposat a prendre-la sense esforç. No comptava que el papa Eugeni IV lligaria una aliança entre Venècia, Florència, Milà, Gènova i els angevins de Nàpols, que el derrotarien a Ponça (1435) de manera inapel·lable: el rei i els infants Joan i Enric van ser fets presoners.

Les Corts catalanes, reunides d’urgència a Montsó, van haver de pagar un fort rescat: 30.000 ducats.

3 El segon intent: el 2 de juny de 1442, Alfons aconsegueix la ciutat dels seus somnis
Un ducat d'or amb la imatge d'Alfons IV
Un ducat d'or amb la imatge d'Alfons IV

Però Alfons IV no era un governant qualsevol i la seva capacitat de seducció va quedar demostrada en transformar una aparatosa desfeta militar en un èxit polític: va convèncer el seu carceller, el duc de Milà, de repartir-se Itàlia i ajudar-se mútuament, a canvi de renunciar a Còrsega. El regne de Nàpols quedava per al Trastàmara, és clar, que des d’aleshores va veure llum verda al seu antic projecte. Li va costar set anys de combats, setges i ocupacions de les ciutats veïnes a la capital, però el 2 de juny del 1442 va rendir la ciutat dels seus somnis.

4 Nàpols, capital de la Mediterrània... fins a la mort del monarca
Taula Strozzi on es mostra una vista de Nàpols el 1462, amb l'arribada de la flota de Ferran I després de la batalla d'Ischia contra Joan d'Anjou
Taula Strozzi on es mostra una vista de Nàpols el 1462, amb l'arribada de la flota de Ferran I després de la batalla d'Ischia contra Joan d'Anjou

Alfons anhelava Nàpols per convertir-la en alguna cosa més que la seva cort. En volia fer el centre de la Mediterrània, la base per operar contra els turcs, per obrir consolats als Balcans, a Creta, al Peloponès, a Turquia. El Principat i València havien de comprar la matèria primera italiana, i els napolitans, els productes tèxtils catalans. Els seus interessos, però, topaven amb els de Gènova i França, i les aliances internacionals van refer-se al seu compàs: Anglaterra li donà suport, i Borgonya, però Castella i l’imperi alemany feren costat als oponents. La tramoia es completà amb els títols que anaven aparellades al regne de Nàpols, més les romanalles de l’antiga dominació catalana a Grècia.

Campanyes internacionals i polítiques imperialistes
Així cal entendre les campanyes de l’almirall Bernat de Vilamarí a Castelorizzo, Síria i la desembocadura del Nil, o la de Bernat Vaquer a Croia (Albània); la formació del virregnat d’Eslavònia, la intensa activitat als Balcans, les relacions amb voivodes hongaresos com János Hunyadi (en qui s’inspira 'Tirant lo Blanc') o els contactes amb el negus d’Abissínia i el Gran Khan. Una ambiciosa política imperialista que no va poder evitar que Constaninoble caigués en mans dels turcs el 1453 els turcs i el mapa del Pròxim Orient canviés per sempre. Alfons IV va cridar a croada i el regne d’Hongria va respondre-hi, però el rei tenia oberta una guerra amb Gènova i les seves tropes no van poder donar suport als magiars, que van ser massacrats.

Alfons el Magnànim mor al castell de l'Ou de Nàpols
La mort va sorprendre’l el 27 de juny del 1458 al castell de l’Ou de Nàpols, fet que va alliberar els genovesos d’un llarg setge. El seu fill Ferran I va quedar-se el regne itàlic i el seu germà Joan, la Corona d’Aragó. L’imperi oriental que havia bastit treballosament va esfondrar-se ràpid.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto