Antoni Tàpies va arribar al sanatori del puig d'Olena a la primeria de gener del 1943, amb 19 anys acabats de fer. A les memòries, el descriu com un "indret solitari" entre Centelles i Castellterçol. Un edifici "ben concebut" i "funcional" construït al cim d'uns turons als quals s'hi arribava "per una carretera sinuosa fistonada de pins avets". De seguida es va sentir transportat a 'La muntanya màgica' de Mann, que havia llegit abans de deixar Barcelona, en saber que tenia tuberculosi. 

Finestra a la natura
Era, malgrat tot, un lloc "molt alegre i assolellat". Des de l'habitació li semblava veure "un veritable mar de vegetació", un panorama grandiós de "boscos esponerosos". Tàpies feia còpies de Van Gogh i de Picasso, escoltava música romàntica i llegia molt: Nietzsche, Ibsen, Stendhal, Proust... El doctor Saló, exmalalt que aleshores dirigia el sanatori, el visitava amb dues monges "angelicals": la Soledat i la Josefina. Només uns dies abans de la seva arribada al sanatori, aquestes tres persones havien acompanyat el poeta Màrius Torres en el seu traspàs. "Ara comprenc més aquell fals optimisme i estranya melangia que duien als ulls tots els qui portaven a casa".