Al centre de Castellterçol, com si els anys no haguessin passat, es conserva la casa pairal on va néixer i morir el polític Enric Prat de la Riba (1870-1917). Home vinculat al nacionalisme català, Prat de la Riba va fundar la Lliga Regionalista, presidí la Diputació de Barcelona i fou el primer president de la Mancomunitat.

La Casa Museu Prat de la Riba permet imaginar com va ser el seu entorn i la seva vida familiar, però també veure com era una típica casa rural catalana i benestant de la primeria del segle XX. Les habitacions plenes de records personals i imatges religioses, el despatx amb el mobiliari tal com estava distribuït en la seva oficina de Barcelona, el menjador per a celebracions especials i la cuina, el punt de reunió familiar que conserva encara l’antiga llar de foc i la cuina econòmica… Durant el recorregut es fa inevitable imaginar-se el primer president de la Mancomunitat en aquells passadissos enrajolats o remenant llibres a la taula del seu despatx.

L'arquitectura d'una casa benestant
Enric Prat de la Riba va néixer i va morir en aquesta casa. La família eren propietaris rurals benestants, fet que s’evidencia no solament en l’arquitectura de la casa, sinó també en el mobiliari. Originàriament eren dos cossos independents, com es pot apreciar per l’asimetria de les obertures i l’angle de la façana.

A l’interior s’ha respectat el mobiliari original en algunes estances, i en d’altres s’ha recreat l’atmosfera pròpia d’aquestes cases respectant l’ambient propi de les famílies adinerades. Això es tradueix en la generositat d’espais i la noblesa de la fusta, però també en una decoració gens ostentosa. L’edifici, amb bells esgrafiats a la façana, és també conegut com ‘l’antiga casa Padrós’, ja que va ser aquest metge, anterior habitant de la finca, qui n’ordenà l’ampliació cap a l’any 1800.

En resum, el recorregut per Can Prat de la Riba permet al visitant endinsar-se en una bella casa pairal del final del segle XIX, a més d’apropar-lo a la vida i el pensament d’aquell a qui Eugeni d’Ors batejà com ‘el seny ordenador de Catalunya’.