Personatges

Òscar Cadiach: “Mallory i Irvine eren prou audaços per haver passat el segon esglaó”

Recuperem l'entrevista a l'alpinista, el primer català que va arribar a l'Everest, el 28 d’agost de 1985, juntament amb Toni Sors i Carles Vallès

Sergi Sol
28 d'agost de 2018
Òscar Cadiach va ser el primer català a escalar l'Everest, el 28 d’agost de 1985
Òscar Cadiach va ser el primer català a escalar l'Everest, el 28 d’agost de 1985

Òscar Cadiach és un alpinista català amb un dels millors currículums d’Europa, tant pel nombre de 'vuit mils' com pel nombre d’expedicions efectuades.

Què va representar, personalment i col·lectivament, signar la primera ascensió catalana al sostre del món el 28 d’agost del 1985?
Una satisfacció enorme. L’Everest m’havia fascinat des de petit, segurament des que els meus pares em van regalar un llibre sobre el sostre del món, en entrar a l’institut. Per això, quan els productors del programa 'Al filo de lo imposible' van comptar amb mi per fer de George Mallory en el documental televisiu que pretenia emular la gesta dels alpinistes britànics de l’any 1924, vaig acceptar encantat. 

Seria la segona vegada que es pujaria l’Everet a l’estiu, en l’època monsònica, i hi vaig pujar sense oxigen. Bé, per ser francs, teníem una ampolla d’oxigen per a tres persones que vam fer servir una estona mentre descansàvem. En arribar al cim vam clavar la bandera catalana. Senzillament era el que sentíem. Després tot això es va polititzar. Però nosaltres havíem fet el mateix en altres cims que havíem pujat.

Creus que hi ha alguna possibilitat que l’expedició del 1924 fes el cim?
Jo crec que eren suficientment audaços per haver passat el segon esglaó. Mallory tenia molta empenta. Ara, segur, segur, no ho sabrem mai. Hi ha moltes incògnites. Fins i tot hi ha qui diu que la troballa del cos de Mallory el 1999 va ser un muntatge.

Què ha canviat des d’aleshores a l’Everest?
Amb els anys ha canviat l’ètica i l’estètica. Cada primavera es col·loquen cordes des del camp base avançat fins al cim. S’ha perdut el romanticisme i l’aventura: són molts els que s’endollen l’oxigen des de baix. I és clar, el mèrit és relatiu. Respecte de l’estètica, cal dir que la brutícia que es troba a la muntanya és terrible, pitjor del que se sol dir. Però no oblidem que Hillary va ser el primer a abandonar les ampolles d’oxigen allà dalt. Ara hi ha expedicions amb tota mena de luxes: saunes, grans festes, helicòpters instal·lant campaments d’altura, dopatge, egoisme... També s’ha de dir, però, que es va prohibir cremar les deixalles per no desforestar l’Himàlaia. A banda que cremar representa per als nepalesos un insult als déus.

Com ha d’evolucionar l’alpinisme i quins penses que són els reptes alpinístics d’avui en dia i de futur?
Cal buscar cims verges. De fet, els millors alpinistes ja no van a l’Everest, perquè allí es repeteix el que ja s’ha fet. Els reptes són d’altres i potser es podrà recuperar l’aventura.

Aquesta entrevista es va publicar al número 50 del SÀPIENS com a part del reportatge 'La conquesta de l'Everest'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto