Subscriu-t'hi
Personatges

Quan Orson Welles va convertir Cardona en un plató de cinema

El director va escollir el castell del municipi per rodar-hi la pel·lícula ‘Campanades a mitjanit’, ambientada a la cort anglesa del segle XV

Jordi Finestres
7 d'octubre de 2019

El títol original de la pel·lícula, 'Falstaff (Chimes at Midnight)', porta per nom el personatge que la va inspirar, John Falstaff, el mentor del príncep Hal, futur rei Enric V d’Anglaterra, un personatge nascut de la imaginació de William Shakespeare, que li donà vida en obres com ‘Enric IV’ i ‘Les alegres comares de Windsor.’ Es diu que el genial dramaturg britànic s’inspirà en un personatge real, John Oldcastle, el qual fou executat el 1417 acusat d’alta traïció a la corona i heretgia. Va ser el mateix Welles qui va interpretar, i de manera brillant, aquest ésser grassonet, amant de la festa i vanitós.

1 Welles desembarca a Cardona
Orson Welles durant un dels seus rodatges
Orson Welles durant un dels seus rodatges Wikimedia Commons

L'octubre del 1964 no fou un mes qualsevol a Cardona. Entre la curiositat i la sorpresa, els vilatans contemplaren l’arribada d’una corrua de camions de grans dimensions carregats de material tècnic i un exèrcit de professionals del món del cinema per iniciar els preparatius del rodatge d’una pel·lícula. No es tractava d’un altre rodatge domèstic per elaborar una peça per al No-Do. La magnitud de la caravana feia presagiar que quelcom d’especial faria trontollar, per uns dies, la vida quotidiana d’aquesta vila del Bages. Tot i que els més informats ja n’havien sentit rumors, fins que no arribà la caravana ningú no s’acabà de creure que l’il·lustre director nordamericà Orson Welles hagués escollit el castell de Cardona per al rodatge d’una producció que encara no tenia títol definitiu. El dia 11, el diari 'La Vanguardia' (a la imatge) afirmava que l’arribada de Welles a Cardona “ha despertado una inusitada curiosidad. Por el momento han sido solicitadas 300 personas para tomar parte como extras en la filmación de estrenas".

PortadaLVOrsonWelles

El director de Wisconsin feia temps que volia adaptar a la gran pantalla algunes obres teatrals de William Shakespeare. No pensava en una superproducció, com havia estat la cèlebre 'Ciutadà Kane', però era un dels projectes més il·lusionants per a un Welles atret pels personatges que Shakespeare havia retratat de l’Anglaterra de l’edat mitjana. Aquesta il·lusió es concretaria en 'Campanades a mitjanit', que seria la darrera pel·lícula rodada amb blanc i negre per Orson Welles i que molts cinèfils han considerat com un dels millors films del mestre.

2 Per què va escollir el castell de Cardona?
El castell de Cardona
El castell de Cardona Wikimedia Commons

La història del rodatge a casa nostra arrancà de la iniciativa i la voluntat de dos productors, Emiliano Piedra i Ángel Escolano, que van aconseguir convèncer una productora suïssa per finançar un projecte per contractar Orson Welles per rodar a la península Ibèrica. De fet, aquest també hi posà, i molt, de la seva part, admirador com era de les terres hispàniques. Només cal recordar que del 1955 al 1967 feu diversos viatges per rodar amb una càmera personal de 16 mil·límetres, i sense pretensió de convertir aquest material en cap pel·lícula, la vida i els costums de la Península, sobretot el flamenc, les processons de Setmana Santa i la festa navarresa de San Fermín, com havia fet el novel·lista Ernest Hemingway.

La primera opció va ser Suïssa
Però abans de decantar-se per l’Estat espanyol, la primera opció que havia plantejat la productora associada de Suïssa fou rodar a l’antiga Iugoslàvia. Ni pensar-hi. La presistència de Piedra i Escolano i els informes favorables dels responsables de localització van decantar la balança cap al sud d’Europa. Diverses poblacions castellanes, navarreses i, òbviament, Cardona van ser els escenaris escollits finalment per Orson Welles per rodar-hi la seva història.

En una entrevista, admetia que havia vist en les runes del castell l’espai ideal per recrear l’essència medieval que volia donar a la pel·lícula. I és que cal recordar que aleshores la fortalesa de Cardona estava en estat de semiabandonament, fet que, paradoxalment, entusiasmà Welles.

3 L’estada a Cardona
Els bars i els restaurants de Cardona -a la imatge, l'Hostal Perico- van estar a vessar durant la breu estada de l'equip de Welles
Els bars i els restaurants de Cardona -a la imatge, l'Hostal Perico- van estar a vessar durant la breu estada de l'equip de Welles

Cardona va viure una autèntica revolució aquells dies. La majoria de cardonins hi van prendre manera d’una manera o altra, alguns com a extres i d’altres, com la família Davins, propietària de l’Hostal Perico, donant menjar a Welles i altres membres del seu equip, que anaven a sopar a l’històric establiment cardoní. Les actuals mestresses, Teresa i Margarita Davins, que aleshores tenien 12 i 9 anys, respectivament, recorden que Welles devorava “botifarra i escudella amb carn d’olla” gairebé cada dia.

Sempre amb un got de whisky a la mà
La seva imatge és la d’un home físicament immens, amb un omnipresent got de whisky a la mà, que sempre demanava menjar en una taula fora al carrer. Mai no tenia fred, recorden. “Duia una capa negra que crec que no se la va treure mai”, comenta la Teresa. “Diuen que tenia un caràcter molt fort, encara que amb nosaltres sempre es va mostrar molt amable, excepte quan treia foc pels queixals per haver d’esperar un o dos dies per poder tenir conferència telefònica amb els Estats Units”. Quan les jornades de treball es van intensificar, Welles demanà a la família Davins que els pugessin la teca al mateix castell: “Havíem de fer menjar per més d’un centenar de persones”, diuen.

4 Lawrence Olivier, Fernando Rey i Jeanne Moreau
L'actriu francesa Jeanne Moreau, una de les estrelles del rodatge
L'actriu francesa Jeanne Moreau, una de les estrelles del rodatge

Al castell, a més de Welles, també veieren de ben a prop Lawrence Olivier i John Gielgud, dos dels millors actors que han interpretat Shakespeare damunt de l’escenari d’un teatre. Però un dels personatges més coneguts pels vilatans de Cardona i pels curiosos de fora era l’actor espanyol Fernando Rey (a la imatge). I, a més, no es pot obviar l’admiració que desfermaven les populars i belles actrius nord-americanes Jeanne Moreau i Marina Vlady. “Vlady era una celebritat i una bellesa. Algun dia s’havia quedat a dormir a l’hostal”. I és que l’equip de la pel·lícula no s’allotjava a Cardona. Cada nit, en acabar  a feina, es traslladaven en un hotel de Berga. Però un dia “la Vlady estava tan cansada que ens va demanar de quedar-se a dormir a casa, li vam  dir que teníem una habitació però que no tenia llum; va acceptar encantada”, recorden les germanes.

L'actor espanyol Fernando Rey, un dels més coneguts pels vilatans de Cardona

5 Els cardonins, extres del rodatge

Molts cardonins van treballar com a extres de la pel·lícula a l’interior del castell i d’altres van ajudar en tasques de sastreria per arranjar un vestuari que, per retallades de pressupost, era el mateix que s’havia utilitzat en un altre llargmetratge rodat a l’Estat espanyol, ‘El Cid’, protagonitzat per Charlton Heston. Fins i tot la cardonina Sílvia Muntané, perruquera, va acceptar l’encàrrec de pentinar els actors i les actrius de la pel·lícula: “Welles es va mostrar sempre complagut amb la meva feina, m’ho deia en anglès, jo no l’entenia gaire, però el seu somriure era un bon senyal”.

Al castell de Cardona, avui parador turístic, Welles va rodar l’ascens al poder de lord Bolinbroke, que regnà a Anglaterra amb el nom d’Enric IV després de la mort de Ricard II. Un dels testimonis del moment històric és un personatge imaginari, John Falstaff, que es convertirà en mentor del príncep Enric, futur Enric V d’Anglaterra. Welles no dubtà a condensar en una cinta de dues hores tres obres de Shakespeare (‘Ricard  II’, ‘Enric IV’ i ‘Les alegres comares de Windsor’) amb el personatge de Falstaff com a comú denominador.

Retrat de John Falstaff, obra d'Eduard von Grützner

 

6 Discussió acalorada entre Welles i el director d’il·luminació
Orson Welles interpretant el paper de John Falstaff a 'Campanades a mitjanit'
Orson Welles interpretant el paper de John Falstaff a 'Campanades a mitjanit' Wikimedia Commons

Expliquen que a la col·legiata romànica de Sant Vicenç, situada dins el recinte del castell i on es van rodar les seqüències de la coronació, es va produir una forta discussió entre Welles i el seu director d’il·luminació. Aquest argumentava que no podia assegurar una bona llum artificial en els plans oberts perquè els pilars de la col·legiata estaven massa junts. Welles no ho veia de la mateixa manera i, oferint una bona mostra del seu caràcter tossut, va decidir que després de rodar en diversos punts de l’Estat espanyol, tal com estava planificat, tornaria a Cardona per enllestir els darrers plans. Però, potser perquè tenia ganes de tornar a Amèrica o bé perquè no volia crear tensions en el seu equip, la segona part del rodatge a Cardona mai no va ser una realitat.

A les acaballes d’octubre, els camions van marxar per la mateixa carretera per la qual havien arribat, en direcció a Àvila. Dos anys després, el periodista Josep Tomàs Cabot, en un article dedicat a Cardona, explicava que al castell encara es guardaven peces de roba usades en el rodatge, fins i tot un barret que va utilitzar Welles.

Una pel·lícula ben acollida per la crítica
El film va tenir un èxit notable. Les crítiques van destacar la força visual de les escenes rodades al castell de Cardona i el paper sublim de Welles interpretant un Falstaff gros, bevedor, còmic en alguns moments, maquiavèl·lic i amant de les dones. La pel·lícula es va estrenar a les sales de cinema el 1965 i va estar nominada a la Palma d’Or del Festival de Canes 1966.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto