1. Humphry Davy. Prestigiós químic britànic del segle XIX, es va aficionar a l’òxid nitrós en els seus experiments. Va lloar els efectes euforitzants del 'gas del riure', a parer seu molt superior a l’alcohol, perquè no provoca cap mena de ressaca.

2. Honoré de Balzac. El novel·lista francès solia escriure sovint fins a 15 hores seguides sense parar mentre ingeria tassa rere tassa de cafè. La seva addicció a la cafeïna li va provocar un creixement desmesurat d’un ventricle del cor, cosa que va contribuir a la seva mort.

3. Sigmund Freud. El 'pare' de la psicoanàlisi es va interessar per la cocaïna per motius mèdics, quan la va recomanar a un amic com a solució a la seva addicció a la morfina. La gran quantitat d’obra que va dedicar a la substància sembla indicar que ell mateix en consumia amb prou freqüència.

4. Paul Erdös, matemàtic hongarès que treballava 19 hores cada dia, també alimentava la seva hiperactivitat amb cafè fins que als 58 anys va descobrir les amfetamines. Amb aquests hàbits tan poc saludables va esdevenir un dels matemàtics més prolífics de la història.