Castro, nascut el 13 d'agost de 1926 a Birán, era fill d'un immigrant gallec que treballava reclutant obrers per a la indústria del sucre. Fins que va poder aconseguir les seves terres. El futur comandant es va educar en escoles jesuïtes i va estudiar dret i ciències socials a la Universitat de l'Havana.

"La història m'absoldrà"

La seva vida com a revolucionari va començar el 26 de juliol de 1953 amb un atac al Cuartel Moncada, a Santiago de Cuba, per derrocar Batista. En aquesta acció, fallida, hi va haver morts i Fidel i el seu germà Raúl van ser detinguts. Castro va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó. Va ser durant aquest procés que el líder cubà va pronunciar la famosa frase "condemneu-me, la història m'absoldrà".
 

Només va passar 22 mesos a la presó; en va sortir el maig de 1955 gràcies a una amnistia general. Una vegada en llibertat, va marxar a l'exili a Mèxic. El 1956 va tornar a Cuba acompanyat per 82 integrants del Movimiento 26 de Julio. Van arribar a l'illa a bord del iot 'Granma'. Tot i que molts dels seus camarades van perdre la vida, Fidel va aconseguir el suport dels camperols de Sierra Maestra, la zona des de la qual va començar una guerra de guerrilles. El moviment revolucionari va arribar a comptar amb 800 integrants i Castro va acabar convertint-se en "comandante en jefe".

El desembre de 1958, una part de l'exèrcit va oferir suport als rebels mitjançant un cop d'estat, uns fets que van propiciar la fugida de Batista. Finalment, l'1 de gener de 1959 Fidel Castro proclama l'èxit de la Revolució Cubana des de l'ajuntament de Santiago.

Un cop al poder, Castro va posar en marxa reformes polítiques importants com la restauració de la Constitució de 1940, la confiscació dels béns obtinguts il·lícitament durant la dictadura i, sobretot, la Llei de Reforma Agrària. Aquesta llei va marcar l'inici del conflicte entre els Estats Units i Cuba.

A més, els col·laboradors amb la dictadura de Batista van ser jutjats per tribunals revolucionaris, un fet que va provocar crítiques a nivell internacional perquè els acusats eren jutjats per les seves afinitats polítiques. La Revolució va ser considerada un exemple d'instauració d'un model comunista. Molts cubans van veure amb bons ulls que s'expropiessin els béns de les classes benestants i que s'expulsés la màfia nord-americana del país. No obstant això, milers de cubans van fugir, principalment als Estats Units (els anomenats 'balseros'), per motius polítics o per poder tenir unes condicions de vida millors.

El bloqueig nord-americà

A mesura que Castro i Cuba es feien més afins al bloc soviètic, Washington va perpetrar un bloqueig econòmic a l'illa. Ho va fer, en primera instància, suspenent les importacions de sucre, el principal producte produït pel país llatinoamericà. Més tard, l'embargament comercial va prohibir gairebé totes les exportacions excepte aliments i medicaments.
 

En el moment de la seva renúncia, l'any 2008, Fidel Castro va canviar el sempitern uniforme militar pel xandall i es va convertir en el governant de tot el món que havia estat més temps al poder, a excepció de les monarquies. El va substituir el seu germà Raúl, que va adoptar mesures econòmiques aperturistes i va iniciar un procés d'apropament als Estats Units. Sense el lideratge totèmic de Fidel, el futur polític del país centreamericà, un dels pocs bastions comunistes del món, es presentava incert.