Personatges

Recordant Josep Anselm Clavé

Oriol Junqueras reivindica la figura del poeta, músic, polític, que va ajudar els obrers a escapar de la seva dura realitat a través de les agrupacions de cant coral

Oriol Junqueras
20 d'abril de 2019
Monument a Josep Anselm Clavé a Manresa
Monument a Josep Anselm Clavé a Manresa Josep Renalias / Wikimedia Commons

El dia 3 de gener del 1874, el general Pavía va ocupar amb guàrdies civils l’edifici del Congrés de Diputats de Madrid. Amb aquesta acció es donava el tret de sortida al cop d’estat que posaria fi a la curta experiència de la Primera República. Poques setmanes més tard d’aquest fet, concretament el 24 de febrer, moria a Barcelona el poeta, músic i polític Josep Anselm Clavé. 

A causa del mencionat cop d’estat, les últimes setmanes de la vida d’aquest compositor i impulsor del moviment associatiu van ser ben tristes. Sobretot pel que feia a una altra de les seves grans passions: la política. De fet, Clavé, de ben jove, ja es va relacionar amb personatges com Abdó Terrades o Narcís Monturiol. Amb ells va difondre el socialisme utòpic de Cabet i Saint Simon entre els obrers i els menestrals catalans. Tots ells van treballar en la creació del primer diari comunista a Catalunya. Al mateix temps, Clavé, acompanyat de la guitarra, cantava amb un èxit creixent les seves composicions pels cafès de Barcelona. A inicis dels anys quaranta, també, Clavé va participar en diferents revoltes a la capital catalana, cosa que li comportà la detenció i l’empresonament a la Ciutadella.

Objectiu: fer sortir els proletaris de l'ambient miserable en què es trobaven
Aquesta era una època de jornades laborals duríssimes i inacabables, en què els obrers trobaven en les tavernes un espai per evadir-se d'aquesta realitat. I Clavé es va proposar fer sortir els proletaris d’aquest ambient miserable. I es va proposar fer-ho amb l’ajuda de la música. El seu èxit inicial el va portar a crear el primer grup coral dels Països Catalans, La Fraternitat, d’acord amb la seva ideologia republicana, federal, progressista i filantròpica. I, el 1853, va llogar els Jardins de la Nimfa del passeig de Gràcia per fer-hi espectacles regularment. Cal recordar que alguns membres de les classes dirigents van provar d’impedir les audicions i les sessions de ball. Però el seu èxit no només pervivia, sinó que cada dia es feia més gran. Per això, l’activitat es va traslladar als Camps Elisis del mateix passeig de Gràcia.

La deportació de Clavé a les illes Balears
La vaga general del 1855 i l’ambient revolucionari que la va acompanyar van provocar una nova detenció de Clavé i la seva deportació a les illes Balears. Amb tot, les representacions van perdurar amb gran ressò fins a l’any següent. I, en retornar a Barcelona, va organitzar uns espectacles als Jardins que van tenir molt d'èxit. Així, La Fraternitat es passaria a anomenar, a partir del 1857, Societat Coral Euterpe, origen dels anomenats Cors de Clavé.

La deportació a Madrid
En els anys següents les activitats artístiques de Clavé van gaudir d’una gran popularitat entre les classes populars. Fins i tot, Clavé va ser un dels introductors de la música de Wagner a l’Estat espanyol, gairebé al mateix temps que va fundar un diari que divulgava la rica activitat de les corals arreu dels Països Catalans. Un cop més, però, el 1867 Clavé va ser detingut i aquest cop deportat a Madrid. Però els concerts, els balls dels Jardins i les actuacions als cafès i als teatres van continuar amb força.

El cop d'estat del general Pavía
A partir de la Revolució de Setembre del 1868, els Cors de Clavé ja no van ser una eina clau per canalitzar els ideals republicans. Els partits Democràtic, primer, i Republicà, després, juntament amb les organitzacions sindicals, van ser els instruments que van canalitzar els desitjos de canvi de la societat. I Clavé va exercir diversos càrrecs polítics en aquest període, com els de diputat o president de la Diputació de Barcelona. I, amb l’arribada de la Primera República, els de governador civil de Castelló i delegat del Govern a Tarragona. El cop d’estat del general Pavía va posar fi a la incipient república i als anhels d’un Clavé que, com deia al començament d’aquest article, va morir poques setmanes després. Amb ell, desapareixia un dels màxims exponents de la cultura i del catalanisme popular de tradició republicana i federal.

Oriol Junqueras, presó de Soto del Real. Març del 2019.

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto