Víctor Balaguer podria haver estat un home del Renaixement. Va ser un escriptor prolífic i, alhora, un polític destacat de la segona meitat del segle XIX que va formar part dels governs de Madrid fins a quatre vegades. Però, a falta de ser un home del Renaixement, Balaguer va ser l'home de la Renaixença, protagonista de primer ordre dels dos principals corrents de la seva època: el romanticisme cultural i el liberalisme polític.

Balaguer va començar la seva carrera literària de molt jove. Així ho demostra la seva primera obra de teatre titulada 'Pepín el Jorobado o el Hijo de Carlomagno', escrita amb només 14 anys. A aquest treball precoç seguiria un currículum literari espectacular que inclou, fins i tot, l'òpera 'Los Pirineus', musicada per Felip Pedrell. I per si no n'hi hagués prou de ser un escriptor d'èxit, Balaguer va apostar també per fer carrera política. Destacat dirigent del Partit Progressista, va tenir càrrecs importants a Madrid i fins i tot va participar en una conspiració contra els Borbons que li va costar l'exili durant un temps.

L'octubre del 1884, Víctor Balaguer i Cirera -escriptor i polític- inaugurava l'edifici construït per l'arquitecte Jeroni Granell i bastit expressament per acollir les funcions de biblioteca i museu. Balaguer va voler que fos concebut com un temple clàssic que acollís una institució que havia de vetllar per difondre sota un mateix sostre tot el saber a través de documents i objectes artístics. 

L'edifici té una cúpula central monumental i dues ales simètriques, amb elements decoratius d'inspiració egípcia i grega, propis de l'arquitectura eclèctica premodernista de les acaballes del segle XIX. Presideix la façana el lema 'Surge et ambula' ('Aixeca't i camina'), que expressa amb claredat la inquietud de Balaguer perquè "en aquest recinte trobin l'acolliment tota honesta expansió de l'enginy, tota noble emulació de l'ànima". A banda i banda de l'escala d'accés, hi ha les escultures del poeta Manuel de Cabanyes i de l'arquebisbe Francesc Armanyà, dos vilanovins representatius del segle XIX. La decoració exterior és molt interessant  amb un repertori que es basa en les arts clàssiques i uns esgrafiats envoltats per un exuberant jardí vuitcentista.

La Biblioteca guarda una de les millors col·leccions bibliogràfiques de l’època romàntica del segle XIX. Consta d’uns 40.000 llibres i gairebé 2.000 títols de publicacions periòdiques d’entre els segles XVIII i XX.

El Museu també disposa de col·leccions de manuscrits, gravats, mapes, fotografies i un fons artístic que custodia més de 5.000 objectes, entre els quals destaca la col·lecció d’escultura del segle XIX i de pintura dels segles XIX i XX, a més de les d’arts decoratives, d’arqueologia, etnografia precolombina i numismàtica.