Eudald Carbonell
Catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Des de 1991 és codirector de les excavacions d’Atapuerca i ha estat un dels grans innovadors mundials en l’estudi dels primers poblaments humans. En el camp de la divulgació, va participar en el programa de TV ‘Sota terra’.
Josep M. Solé Sabaté
Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat director del Museu d’Història de Catalunya i actualment és director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). És l’assessor històric del programa radiofònic ‘En guàrdia’. Les seves línies de recerca són la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Joan Villarroya
Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en història militar i de la Guerra Civil, sobretot dels bombardeigs aeris. També ha investigat sobre l’etapa franquista. Actualment forma part del projecte d’investigació ‘La Guerra Civil Espanyola i tres dècades de guerra a Europa: herències i conseqüències (1914-1945/2014)’.
José Enrique Ruiz-Domènec
Catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat convidat a l’Institut Europeu de Florència. La seva recerca va estar inspirada inicialment per la història de les mentalitats. Té una extensa obra literària i historiogràfica; la darrera, ‘La trama del pasado’ (2014).
Jordi Casassas
Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de l’Ateneu Barcelonès. Especialista en història política i cultural i del nacionalisme, la seva recerca actual se centra en el problema polític de les identitats nacionals a l’espai mediterrani contemporani.
Dolors Bramon
Doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (UB). Professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i Emèrita de la UB i de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu últim llibre és ‘Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat’ (2013).
Antoni Segura
Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). S’ha especialitzat en l’anàlisi històrica dels conflictes del món actual com, entre d’altres, la situació del món islàmic. Un dels seus darrers llibres és ‘Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial’ (2013).
Agustí Alcoberro
Professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (MHC) entre el 2008 i el 2014. És especialista en la guerra de Successió, la història intel·lectual del Renaixement i la història de la persecució de la bruixeria en l’edat moderna.
Andreu Mayayo
Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història de la UB. És director de la revista ‘Segle XX. Revista Catalana d’Història’. Es va iniciar en la història local i ha treballat sobre la Guerra Civil els moviments socials i la Transició política espanyola.
Isabel Rodà de Llanza
Catedràtica d’Arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exdirectora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Especialista en la Hispània romana, dirigeix projectes d’investigació sobre epigrafia i cultura de la Hispània romana conjuntament amb altres universitats europees.
Teresa Abelló
Professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB). És especialista en història de l’anarquisme i dels moviments obrers i les avantguardes. És membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i els Intel·lectuals.
Àngel Casals
Professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona (UB), responsable de l’Àrea d’Història de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i director de les Jornades Internacionals de Violència, Bàndols i Territori. Les seves línies de recerca han estat especialment el segle XVI català i la violència social i el bandolerisme.
Javier Laviña
Professor d’Història d’Amèrica a la Universitat de Barcelona (UB). També ha estat professor convidat a diverses universitats americanes i coordinador del Grupo de Estudios Afroamericanos. Ha investigat sobre la història de l’esclavitud a Amèrica, especialment a l’àrea antillana.
Teresa Vinyoles
Professora d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona (UB). Va fer la primera tesi de llicenciatura sobre la història de la dona que es va presentar a la universitat espanyola. Les seves línies de recerca, vinculades sempre a la història medieval, han estat: història de les dones, de la vida quotidiana, de la infància, de les classes marginades i dels espais medievals.
Luis Manuel Gonzálvez
Arqueòleg i egiptòleg, és conservador del Museu Egipci de Barcelona. També és cap d’estudis de l’Escola d’Egiptologia de la Fundació Arqueològica Clos. Ha dirigit i participat en diversos projectes arqueològics a Egipte i el Sudan. Actualment és el responsable de l’estudi de la necròpolis principal de Sharuna, Egipte Mitjà.
Meritxell Tous
Professora d’Història d’Amèrica a la Universitat de Barcelona (UB). Ha investigat sobre els pobles americans a la zona de l’actual Nicaragua entre els segles XV i XVII i arquitectura i urbanisme colonials.
Jordi Rosell
Professor de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Especialista en l’evolució cultural del Pleistocè. Ha treballat en les excavacions d’Atapuerca, abric Romaní o Gibraltar i és director de les excavacions prehistòriques de les coves del Toll, a Moià. També treballa al jaciment israelià de Qesem Cave.
Anna Busquets
Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’any 2003 va dissenyar i va posar en marxa els Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, que va dirigir fins l’any 2009. La seva recerca se centra en la construcció de la imatge de la Xina en l’època moderna i l’estudi de les relacions interculturals entre la Xina i el món europeu.
Arturo Pérez
Professor d’Història Antiga a la Universitat de Lleida (UdL). Ha treballat sobre el passat grec i romà i la seva implantació a l’actual Catalunya. Ha publicat diverses obres de divulgació sobre aquests temes, com ‘La civilización griega: los orígenes de nuestra cultura’ (2010).
Jordi Tomàs
Doctor en Antropologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és membre del Centre d’Estudis Africans de Barcelona (CEA) i del Centro de Estudos Africanos (ISCTE/IUL) de Lisboa. Ha fet treball de camp al Senegal, Guinea-Bissau i Benin investigant temes com el nacionalisme, la identitat ètnica i les religions tradicionals africanes.
Lluís Ferran Toledano
Professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en la transició a l’edat contemporània, la història del carlisme i el catolicisme polític. També és membre del Grup d’Història Comparada de l’Europa Moderna.
Josep Pich
Professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes. Les seves línies d'investigació són: la història política espanyola i catalana de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, el federalisme i el catalanisme.
Paola Lo Cascio
Professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la mateixa universitat (CEHI-UB). Ha estat ‘visiting fellow’ en diferents universitats i centres de recerca estrangers: University of Cambridge, Fitzwilliam College; Università La Sapienza, Roma; Università Roma Tre, i Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa.
Giovanni Cattini
Professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB), s’ha dedicat a l’estudi del moviment catalanista i dels corrents intel·lectuals des de finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial. El seu darrer llibre és ‘El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana’ (Ara Llibres 2009).
Alberto Pellegrini
Professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i Membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Ha treballat en temes relacionats amb el feixisme i el període de les guerres mundials. Ha estat un dels editors del llibre ‘Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century’ (2013).
Víctor Gavín
Professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual. Especialista en història de les relacions internacionals, ha treballat qüestions com la integració europea, la dimensió exterior de la Transició espanyola o les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units.
Ramon Sarobe
Historiador format a la Universitat de Barcelona (UB), ha treballat com a arxiver i ha estat documentalista de diverses exposicions. Ha publicat tant obres d’investigació com de divulgació, sobretot referides a la història medieval i moderna.
Òscar Monterde
Doctorand a la Universitat de Barcelona, investigador del Centre Internacional d’Estudis Històrics de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA). Ha fet estades de recerca al Center for Palestine Studies a la Columbia University de Nova York, al Graduate Institute de Ginebra i a l’Institute Français du Proche Orient, a Amman.
Com utilitzar aquesta obra
Cada volum compta amb un cos central estructurat en grans capítols, escrits pels periodistes que habitualment col·laboren amb SÀPIENS amb l’assessorament dels millors historiadors catalans especialitzats en cada un dels períodes històrics. Aquestes pàgines ens posen en coneixement dels fets, els situen en el seu context i interpreten cada passatge de forma entenedora, amena i, alhora, rigorosa. El cos central està complementat amb un gran desplegament de dobles pàgines on es precisen fins als detalls més desconeguts de cada període. Entre aquestes dobles pàgines destaquen les dedicades al ‘dia de la llibertat’, en què s’explica una jornada que va ser clau per al progrés de la humanitat.
El dia de la llibertat
La llibertat ha estat el gran motor de l’evolució de la humanitat. Sota aquesta idea, hem buscat desenes de jornades que han estat clau per al progrés del món, des de polítiques fins a científiques i socials.
El personatge
Anàlisi a fons dels protagonistes principals de les diferents èpoques històriques: qui eren, quins van ser els seus objectius, com van actuar i què els va passar, i com han influït decisivament en el futur. Fes-ne un tast.
Ho sabies?
Recull dels fets més curiosos, aquelles anècdotes més sorprenents i aquells esdeveniments que han anat succeint al llarg de la història i que encara avui ens semblen increïbles. Fes-ne un tast.
El moment decisiu
Relació exhaustiva dels fets cabdals, de les jornades més importants, les conseqüències que van tenir i les claus polítiques per entendre’ls. L’esdeveniment es contextualitza per comprendre els fets que el van desencadenar i les conseqüències que va produir.
La batalla
Explica amb minuciositat les principals batalles que s’han produït al llarg de la història, les més decisives i les que més han influït en el futur de la humanitat. Se situa la batalla en el seu context i se’n projecten les conseqüències cap al futur.
Cartografia
Mapes i grafismes amb tota mena de detalls sobre determinats episodis clau de la història de la humanitat: canvis en les fronteres, evolucions de conflictes armats o determinades rutes econòmiques al llarg del planeta.
L'obra d'art
Les pintures rupestres, els quadres sobre tela, els gravats o les fotografies ens mostren com els artistes de cada moment van veure el seu entorn. Escenes de caça, vides de reis, grans batalles, escenes de la vida quotidiana… totes elles ens donen pistes per conèixer millor la seva realitat coetània.
L'escenari
La petjada de les diferents civilitzacions ens ha quedat en els monuments o espais emblemàtics que ens han llegat. Cada època i cada civilització té els seus monuments. Unes obres monumentals que ens ajuden molt a descobrir les característiques dels seus impulsors.
Volum 1
Del descobriment del foc al naixement de l'agricultura
Dedicat als orígens de la humanitat i la seva primera evolució. L’aparició dels primers Homo a l’Àfrica i la seva extensió pel planeta. Les diverses espècies i els seus hàbitats, amb especial atenció als neandertals que van colonitzar Europa i a l’aparició dels Homo sapiens. El pas de caçadors recol·lectors a pagesos va ser la primera gran revolució de la història.
Data d'arribada a quiosc: 29-30 d'agost.
Volum 2
L'Antic Egipte i les primeres civilitzacions
Sis mil anys abans de Crist, les societats neolítiques estaven en el seu zenit, i en menys d’un mil·lenni apareixen els primers grans imperis de la humanitat entorn de l’Eufrates i el Tigris. Després, la construcció del món egipci suposaria una primera fita en l’evolució de la humanitat.
Data d'arribada a quiosc: 13-14 de juny.
Volum 3
El despertar cultural fora d'Europa: Àsia, Àfrica i Amèrica
L’aparició de formes d’imperis a la Xina i Amèrica i les cultures africanes obliguen a reflexionar sobre els elements comuns de la cultura i la importància de l’impacte ambiental en la seva configuració. Com en el cas de l’Orient Mitjà, es centralitza el poder i s’aconsegueixen altes cotes d’evolució cultural i social.
Data d'arribada a quiosc: 4-5 de juliol.
Volum 4
Grècia i el naixement de la democràcia
Grècia va esdevenir l’escenari de la civilització que més va influir en l’evolució occidental, tot i que no es pot considerar pròpiament europea. Des de les monarquies arcaiques fins a la invenció de la polis i la democràcia, va oferir al món les idees sobre el compromís col·lectiu, l’optimisme antropològic i històric i la recerca del coneixement. Finalment, la seva aparent destrucció per la irrupció d’un imperi militar com el d’Alexandre va servir per expandir-la per tot el món antic.
Data d'arribada a quiosc: 9-10 de maig.
Volum 5
Roma i els fonaments del nostre món
Una petita ciutat del Laci, Roma, va començar com una monarquia del món etrusc, es va convertir en república i va aixecar un nou poder polític i militar que va derrotar i absorbir tots els seus adversaris. Un imperi convertit en referència per a tots els imperis posteriors. L’aparició del cristianisme i les anomenades ‘invasions bàrbares’ el van transformar i, poc després, el van fer desaparèixer.
Data d'arribada a quiosc: 30-31 de maig.
Volum 6
L'Islam i les altres potències medievals
Tot i la caiguda de l’imperi Romà, els imperis van continuar dominant el món. L’imperi Bizantí, com a hereu del Romà, va aguantar mil anys més dominant bona part de l’Europa Oriental i l’Orient Mitjà, resistint l’aparició d’un emergent imperi de base religiosa: el musulmà. I mentre a l’altre extrem del món conegut la Xina es reconstituïa, Genguis Khan estenia el món mongol fins pràcticament absorbir tots els imperis precedents.
Data d'arribada a quiosc: 25-26 de juliol.
Volum 7
Cultures llunyanes: l'esplendor precolombí i africà
Àfrica va continuar creixent malgrat la decadència egípcia i romana. Va haver-hi un fort increment de població per sota del Sàhara que va animar el comerç i la construcció de nous estats. Algunes monarquies es van cristianitzar i la irrupció de l’islam des del segle VIII va afavorir encara més els vincles d’Àfrica amb Europa i Àsia en una era de prosperitat que s’allargaria fins al segle XVI.
A Mesoamèrica es van anar succeint períodes d’esplendor, com el de Teotihuacán, amb d’altres de decadència. En l’àrea andina, després de l’esplendor chimú va aparèixer l’hegemonia inca, que es va aprofitar de les estructures anteriors.
Data d'arribada a quiosc: 18 i 19 de juliol.
Volum 8
L'edat mitjana i la formació d'Europa
L’imperi de Carlemany va estendre unes formes religioses i culturals per tot l’Occident europeu. Malgrat les amenaces exteriors de víkings i musulmans, el feudalisme europeu es va anar consolidant i, amb l’impuls religiós de l’Església, al segle XI els europeus ja es llançaven a les croades en el seu primer moviment expansiu. Només l’arribada de la pesta i la crisi del segle XIV van interrompre, temporalment, el seu dinamisme.
Data d'arribada a quiosc: 6-7 de juny.
Volum 9
El Renaixement i l'expansió de les idees
La crisi material i espiritual que va passar Europa al segle XIV va donar pas a una nova forma de veure el món: el Renaixement. El pensament, la política i l’economia es van reorganitzar. Les ciutats van guanyar protagonisme econòmic i cultural i van aparèixer les grans monarquies dinàstiques de finals del segle XV que culminaran amb l’hegemonia hispànica en temps de Carles V i Felip II.
Data d'arribada a quiosc: 11-12 de juliol.
Volum 10
Les grans conquestes europees i les resistències indígenes
Els canvis tecnològics de la navegació van portar a la descoberta i la conquesta d’Amèrica. Portuguesos i castellans van ser els primers a construir els seus imperis, que després van ser avançats pels d’Anglaterra i Holanda. Però la prosperitat europea tenia una altra cara: l’explotació dels altres continents i la generalització de l’esclavisme.
Data d'arribada a quiosc: 16-17 de maig.
Volum 11
Temps de revoltes: de l'absolutisme a la revolució
L’absolutisme es va materialitzar amb Lluís XIV i el palau de Versalles, envejat i imitat per la resta de països europeus, però ja s’intuïen noves realitats. Per l’est s’albirava Rússia com una nova gran potència en trànsit cap a l’europeïtzació que volia el tsar Pere el Gran; la Revolució Anglesa oferia una alternativa parlamentària a l’absolutisme continental, que també seria qüestionat per la Il·lustració, i el 1776 la Revolució Americana avançava un canvi dramàtic.
Data d'arribada a quiosc: 22-23 d'agost.
Volum 12
La Revolució Francesa: el triomf de la llibertat
La confluència de les noves idees de filòsofs com Rousseau o Montesquieu amb la ruïna econòmica de les monarquies absolutes va posar fi a l’Antic Règim amb un llarg cicle de guerres –amb Napoleó com a protagonista destacat– i revolucions que es va perllongar fins al 1830, en què el vell ordre es resistia a caure i al nou li costava alçar-se.
Data d'arribada a quiosc: 25-26 d'abril.
Volum 13
Les revolucions democràtiques i l’aparició dels nacionalismes
Les nacions van esdevenir els nous subjectes de la història. Lligades a l’extensió de la llibertat i la democràcia, països com Polònia reivindicaran la seva llibertat, i d’altres com Itàlia i Alemanya assoliran la seva unitat i independència. I si Europa canviava per dins, també feia canviar el món amb el domini dels altres continents. Antics imperis com la Xina van haver de suportar les humiliacions de la supèrbia europea; d’altres, com el Japó, van fer la seva pròpia revolució interna per plantar cara, i Àfrica va ser repartida entre les potències europees. Més enllà, els Estats Units començaven a aparèixer com a potència extraeuropea però de matriu occidental.
Data d'arribada a quiosc: 8-9 d'agost.
Volum 14
La industrialització i la lluita pels drets socials
La indústria no només va prendre a l’agricultura el seu paper de base de l’economia, sinó que també va canviar l’estructura de la societat. Va aparèixer la classe obrera vinculada a les fàbriques que transformaven les antigues ciutats, on s’anava concentrant la població. La ciència tornava a demostrar la seva capacitat de transformació, i el progrés material era el seu màxim objectiu. Hi havia, però, una realitat no tan agraïda. La misèria i l’explotació del nou proletariat els va ajudar a crear noves alternatives ideològiques: apareixia el socialisme.
Data d'arribada a quiosc: 23-24 de maig.
Volum 15
La Primera Guerra Mundial i la fi dels grans imperis
El replegament d’Europa va començar amb la derrota espanyola a Cuba, el 1898, contra els Estats Units, que començaven a jugar un rol global al món. Les potències europees competien obertament entre elles en un joc perillós per veure qui tibava més. Un fet aparentment menor com un atemptat terrorista a l’hereu de l’imperi austrohongarès va fer que les estructures d’aliances portessin a la Primera Guerra Mundial. Un conflicte sagnant i ruïnós que va ser massa per a Rússia. El règim tsarista es va ensorrar per l’empenta revolucionària dels comunistes de Lenin.
Data d'arribada a quiosc: 2-3 de maig.
Volum 16
Les tensions d'entreguerres i el combat contra el feixisme
Les tensions socials i econòmiques van marcar el món d’entreguerres. D’una banda, els vençuts de la Primera Guerra Mundial –Alemanya, Turquia…– van haver de construir nous règims polítics i pagar per la seva derrota. El descontentament de les masses obreres, agreujat per la crisi econòmica de 1929, va fer que les opcions democràtiques fossin desbordades pels moviments revolucionaris i totalitaris: comunisme i feixisme portaven el món a una nova conflagració.
Data d'arribada a quiosc: 1-2 d'agost.
Volum 17
La Segona Guerra Mundial i la caiguda de Hitler
El primer escenari del conflicte ideològic i polític que va esquinçar el món va ser Espanya. Una guerra entre forces democràtiques i feixisme que va començar el 1936 i que el 1939 es va traslladar a Europa i el Pacífic. L’empenta inicial de l’Alemanya nazi es va començar a frenar amb la invasió de l’URSS i l’entrada dels Estats Units a la guerra. El món va conèixer algunes de les més grans atrocitats de la seva història: la política d’extermini contra el poble jueu i l’ús de les armes atòmiques van demostrar la capacitat letal de les tècniques de la mort.
Data d'arribada a quiosc: 18-19 d'abril.
Volum 18
La independència de les colònies i la derrota imperial
La descolonització va ser la forma més evident de la pèrdua de l’hegemonia europea, tot i que la independència política de les antigues colònies no es va traduir, de facto, en la independència econòmica. El procés va tenir nombrosos aspectes traumàtics: la formació de l’estat d’Israel va crear un focus de conflicte a l’Orient Mitjà, i en altres regions la retirada de la potència colonial va propiciar conflictes militars civils, com en el cas de l’Índia.
Data d'arribada a quiosc: 27-28 de juny.
Volum 19
La guerra freda i la caiguda del mur de Berlín
A la fi de la Segona Guerra Mundial, i per evitar errors posteriors, l’ONU va ser “investida” com l’àgora d’entesa dels països malgrat la divisió en dos blocs: l’un dominat per l’URSS, i l’altre pels Estats Units. La guerra freda va consistir en petits conflictes en diverses regions del món on els blocs competien de manera indirecta. Malgrat l’aparent immobilitat, per dins societats i països anaven canviant i apareixien noves formes de consumir i de pensar que posaven en dubte els ordres establerts a banda i banda.
Data d'arribada a quiosc: 15-16 d'agost.
Volum 20
El món actual: la recerca d'una nova societat
La caiguda del bloc soviètic va crear una sensació d’eufòria en el món occidental, que pensava que havien acabat els grans conflictes globals. Ben aviat els conflictes en el golf Pèrsic i l’aparició de noves formes de terrorisme integrista han fet repensar les formes de les relacions internacionals i de la guerra. Mentrestant, el marc internacional s’ha mogut cap a la multipolaritat: el creixement de la Xina, les transformacions a l’Amèrica Llatina i la reaparició de Rússia d’entre les restes de l’URSS han posat en dubte l’hegemonia, potser ja decadent, dels Estats Units.
Data d'arribada a quiosc: 20-21 de juny.