1947

Després que el Parlament britànic aprovi la llei que atorgava la independència a l'Índia, Jawaharlal Nehru, convertit en primer ministre del nou país, hissa la flamant bandera nacional al Fort Vermell de Delhi. L'Índia va obtenir la llibertat fidel a un moviment independentista basat, en gran part, en la no-violència i la desobediència civil. La independència va comportar la partició del fins aleshores domini britànic en dues nacions per criteris de religió: l'Índia, majoritàriament hinduista, i el Pakistan, musulmà. La partició, però, va generar violents disturbis i nombroses morts.

1945

Té lloc al desert de Los Alamos (Nou Mèxic, EUA) la primera explosió nuclear de la història.

1849

El sacerdot de Sallent Antoni Maria Claret funda l'orde dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians). Va ser canonitzat per Pius XII el 1950.

1835

Comença la batalla de Mendigorría, a Navarra, un dels enfrontaments més destacats de la primera guerra Carlina. Hi van lluitar prop de vint-i-quatre mil carlins i més de trenta-sis mil liberals.

1233

Jaume I de Catalunya-Aragó ocupa Borriana, primer pas en la conquesta del regne sarraí de València.

1212

Els cristians vencen els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa. Les tropes cristianes són comandades per Pere I el Catòlic de Catalunya i d'Aragó, Sanç VII de Navarra i Alfons VII de Castella. Aquesta victòria marcarà el principi del final del domini islàmic a la Península.

622

Primer dia del calendari musulmà establert per Umar I. El califa fixa aquesta data en record de la fugida de Mahoma des de la Meca fins a Al-Yatrib (a l'actual Aràbia Saudita). Des de llavors, Al-Yatrib passarà a dir-se Medina ('ciutat del profeta').