Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim
Durant anys i panys, l'Aneto (3.404 m) va ser considerat una muntanya maleïda. La seva gran gelera, clivellada per fondes i perilloses esquerdes, va engolir nombrosos excursionistes i va impedir fins al 1842 que una expedició francorussa n'assolís el cim. Amb tot, el sostre dels Pirineus es va continuar resistint al muntanyisme català fins al 1886
Divendres 6 de novembre presentem el nou número de 'Sàpiens' a la Fàbrica Nova de Manresa, l'escenari on es va produir la primera gran mobilització obrera contra el règim
La indústria cultural de Corea del Sud s’ha convertit en un fenomen de masses global. Amb el K-pop com a punta de llança, la gran onada coreana –coneguda com a ‘Hallyu’– ja s’estén al cinema, la cosmètica i la literatura, mobilitza milers de seguidors i genera grans ingressos per a un sector ple de llums i ombres
Aquest país del golf Pèrsic acumula dècades de conflictes. La guerra actual es concentra a Bab al-Màndeb, per on passa el 12% del comerç mundial i que al setembre va caure en mans dels houthis, aliats de l’Iran. A l'octubre, el Iemen, amb el suport de l’Aràbia Saudita i altres països, va llançar una ofensiva per recuperar aquesta artèria estratègica
Durant el setge de Sarajevo, milionaris estrangers pagaven fortunes per participar en safaris humans. La recerca del periodista Ezio Gavazzeni, base d’una investigació judicial que porten a terme cinc fiscalies europees, ens demostra que, de vegades, fins i tot els rumors més macabres poden ser reals
L’Egipte faraònic semblava indestructible. Havia sobreviscut a sequeres, guerres civils, invasions i el col·lapse de l’edat del bronze. Tanmateix, a partir del segle XI aC, va començar a esquerdar-se, i durant el mil·lenni següent, va anar perdent les peces de la seva grandesa: el poder polític, la força militar, la riquesa i la pròpia independència
Des d’un despatx de l’edifici del Govern Militar de Barcelona, un dels punts neuràlgics de la repressió franquista a Catalunya al final de la guerra, Jaume Font va salvar diverses persones que podrien haver estat condemnades a mort. De manera discreta, silenciosa i perillosa, barrejava expedients, modificava noms i buscava testimonis de descàrrega
A la plaça del Rei, al barri Gòtic, un palau ha estat testimoni directe de la història de Barcelona. Jaume I hi va reunir les Corts, Pere el Cerimoniós hi va oferir banquets sumptuosos, Carles de Viana hi va ser vetllat i Ferran II hi va patir un intent d’assassinat, abans de convertir-se en seu de la Santa Inquisició, primer, i en un convent, després
Més de vuitanta mesquites i centenars d’edificis han convertit Sinan en un dels grans arquitectes de tots els temps. Les seves obres encara s’escampen per bona part de l’antic imperi otomà. Però el seu llegat no és només quantitatiu: va ser capaç de convertir l’enginyeria en bellesa, amb cúpules impossibles, espais diàfans i interiors inundats de llum
Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Aquesta mostra, que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), reflexiona sobre l’origen dels cànons de bellesa, reivindica els cossos exclosos de la norma i planteja preguntes sobre la relació que tenim amb els ideals establerts
Saquejos, destrucció, plata, tributs... L’era dels vikings va estar marcada per una virulència que, segons l’historiador noruec Tore Skeie, cal entendre en clau econòmica. Els senyors del nord abandonaven Escandinàvia per aconseguir, a través de la força, béns amb què pagaven els guerrers. No fer-ho podia implicar la mort. Calia arrabassar constantment
L'anàlisi arqueològica de diversos assentaments sud-orientals de la península Ibèrica ha identificat comunitats de la perifèria nord que es resistien a ser annexades per part de l’estat d'El Argar
La violinista més famosa del món ha tingut dos Stradivarius. El segon, amb el qual actuarà al Palau de la Música Catalana aquest febrer, porta el nom del comte irlandès Dunn-Raven