1950

L'Índia es constitueix com a república i entra en vigor la nova constitució, tres anys després d'haver aconseguit la independència de l'imperi britànic.

1939

Les tropes franquistes ocupen Barcelona. Les seves forces entren a la capital catalana per l'avinguda Diagonal.

1924

La ciutat russa de Petrograd és batejada amb el nom de Leningrad, en honor al dirigent de la Revolució Russa. El 1991, amb la caiguda de la URSS, recuperà el nom original de Sant Petersburg.

1824

El rei d'Espanya Ferran VII disposa que no es negociï amb els rebels de les colònies d'Amèrica el reconeixement de la seva independència.

1812

Napoleó Bonaparte decreta la divisió de Catalunya en quatre departaments: del Ter, del Segre, de Montserrat i de l'Ebre. La Val d'Aran s'integrava a França.

1699

El tractat de Karlovci. Signat a la ciutat de Sremski Karlovci (en alemany, Karlowitz), al nord de l'actual Sèrbia, va posar fi a la guerra Austrootomana iniciada el 1683, en què els turcs van ser derrotats. A final d'octubre del 1698 va començar a Karlovci un congrés per posar fi a la guerra entre l'imperi Otomà i la Sagrada Lliga (els Habsburg, Polònia, Venècia i Rússia). Per primer cop es va fer servir una taula rodona en política internacional (avui hi ha una capella rodona al mateix lloc). El tractat va marcar l'inici de la decadència otomana i va fer emergir la dinastia d'Habsburg com a potència dominant a l'Europa central.

1641

Les tropes franceses i catalanes derroten l'exèrcit castellà de Felip IV a Montjuïc, en una de les batalles més èpiques de la guerra dels Segadors. Catalunya quedava, doncs, sota el domini francès. El 1652, però, l'exèrcit de Felip IV va conquerir de nou Barcelona i les autoritats catalanes restaren novament sota l'obediència del rei castellà.