Últims dies al quiosc! Francesc Cambó ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX, però, quan se celebren cent cinquanta anys del seu naixement, ningú no reivindica la seva figura. Què explica aquest oblit?
Europa tal com la coneixem podria haver canviat la tardor de 1529, quan les tropes otomanes van assetjar Viena. L'expansió de l’Imperi otomà, que no semblava tenir límits, es decidiria en una de les batalles més determinants de la modernitat
Entre el 31 d’agost i el 9 de novembre del 1888, un assassí va actuar amb ferocitat a l'àrea de Londres. La brutalitat dels crims, la impotència de la policia i l’efecte d’una premsa en les beceroles del sensacionalisme, crearia un gran mite
L’encadenament de victòries per Escandinàvia, l’Europa Central i França va envoltar l’Exèrcit nazi d’una aura d’imbatibilitat. La transformació del III Reich en un veritable imperi cada vegada semblava més plausible
Ni la política, ni el futbol, ni la religió desperten consensos tan amplis, a l'Argentina, com la reivindicació de la sobirania de les Malvines. La guerra del 1982 va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva d'aquell país i va transformar un conflicte territorial en un element central de la identitat nacional
La guerra, especialment a l’Orient Mitjà, la por de no disposar de proveïment i les dificultats per transportar-lo han disparat el preu del coure; un metall que es va descobrir ara fa deu mil anys i que, al segle XXI, s’ha convertit en un producte clau per a la revolució digital i energètica
Verónica Estay, autora del llibre 'La resaca de la memoria' (LOM Ediciones), és la protagonista de l’obra de teatre 'No miris', la darrera producció del col·lectiu Cultura i Conflicte. Un espectacle que planteja preguntes punyents: es pot estimar un criminal? Com gestionar els traumes heretats?
El 21 de febrer del 1957, M. Helena Feliu, estudiant de Filosofia a la UB, va formar part dels més de 600 estudiants que es van tancar al Paranimf per reclamar una universitat democràtica. Set dècades després, recorda aquella jornada com el primer gran gest col·lectiu de resistència estudiantil contra el franquisme
Petits brins vermells extrets d’una flor efímera van teixir una de les grans històries econòmiques de la Catalunya medieval. Entre els segles XIV i XV, el safrà va enriquir pagesos, mercaders i institucions, i va convertir el Principat en una potència exportadora de primer ordre
De camí de cabres a gran aparador de luxe. El passeig de Gràcia ha estat, al llarg de gairebé dos segles, un reflex privilegiat de les transformacions socials, econòmiques i urbanes del país. A través dels seus edificis i establiments més emblemàtics, resseguim la història d’un dels eixos més cèlebres d'Europa
Durant dècades, els arqueòlegs han interpretat els jaciments prehistòrics com un reflex directe de l’activitat humana. Però què passa quan llops, guineus o corbs alteren els campaments abandonats? El projecte europeu Scavengers investiga fins a quin punt els carronyaires han modelat el registre arqueològic
El 23 de setembre del 1611, en plena festa major de Tarragona, uns bandolers van irrompre en la processó de Santa Tecla amb un resultat tràgic: quatre morts, diversos ferits i la ciutat immersa en un llarg litigi judicial
És ben famós el fracàs de l’armada que Felip II de Castella va enviar per envair Anglaterra el 1588. En canvi, és pràcticament desconegut el daltabaix que va patir l’any següent una expedició anglesa contra la façana atlàntica de la península Ibèrica. La propaganda de Londres es va afanyar a amagar una derrota pitjor que la de l’adversari hispànic
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Alba Dalmau és l'autora d'aquest conte històric. Es va donar a conèixer arran de la publicació 'El camí dels esbarzers' (Angle, 2019), però també ha escrit 'HO, HO, HO Una altra història de Nadal' (2023) i 'Si una família' (2025)
L'equipament inaugura l'exposició temporal 'Un teatre Lliure’, que recorre cinc dècades de trajectòria del Lliure a través de cinc instal·lacions d'escenògrafs vinculats a la seva història
Durant dècades, John Beazley va atribuir milers de vasos grecs a pintors anònims a partir dels seus trets estilístics. Ara, la intel·ligència artificial aprèn a reconèixer aquestes mateixes mans