1959

Luis de Galinsoga, director de 'La Vanguardia', enutjat per la prèdica en català durant una missa, diu públicament: "¡Todos los catalanes son una mierda!"

1945

L'exèrcit nord-americà ocupa l'illa japonesa d'Okinawa, just després de la derrota nipona al final de la Segona Guerra Mundial. L'illa proporcionarà als nord-americans una important base naval fins el 1972, quan passa de nou sota sobirania japonesa.

1908

250.000 dones es reuneixen al Hyde Park de Londres per reclamar el seu dret al vot.

1905

Neix a París l'escriptor i filòsof Jean-Paul Sartre. A través d'obres com L'ésser i el no-res (1943) divulgarà la seva visió de l'existencialisme, que considera que els humans són lliures i plenament responsables de la seva pròpia existència.

1882

Neix Lluís Companys. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern espanyol, president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola i màxim dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser assassinat al castell de Montjuïc de Barcelona l'octubre de 1940, després d'un consell de guerra sense garanties.

1814

Ferran VII restableix la Inquisició a Espanya.

1640

La ciutat de Tortosa s'aixeca contra les tropes del rei de la monarquia hispànica Felip IV.

1461

Guerra Civil catalana: signatura de la Concòrdia de Vilafranca, un conveni entre Joan II de Catalunya-Aragó i les institucions del Principat que posa fi provisionalment a les hostilitats.

217

A la riba del llac Trasimè, al mig de la península Itàlica, les tropes del general cartaginès Anníbal van derrotar l'exèrcit romà del cònsol Flavi Nepot, que va morir durant els combats. Flavi s'havia traslladat a Etrúria seguint l'exèrcit cartaginès, que acabava de travessar els Apenins, on es van morir tots els seus elefants i Anníbal va perdre un ull. Flavi, soldat expert però força impulsiu, va anar darrere d'Anníbal sense prendre gaire precaucions, i així les forces cartagineses el van poder atacar empenyent els seus homes al Trasimè. Van morir 15.000 soldats romans i 10.000 més van ser fets personers.