Avui es compleixen 90 anys de l'assassinat de Federico Garcia Lorca. El franquisme va condemnar els homosexuals a una doble repressió: la legal i la social. Durant més de trenta anys, aquest col·lectiu va ser considerat una amenaça social i, en conseqüència, va ser reclòs i sotmès a tècniques cruels que cercaven la seva 'regeneració'
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
El gran mite de les estepes va viure una infantesa en la més absoluta misèria, va crear el primer sistema de missatgeria internacional i mai no va voler ser retratat per un artista
Fa dos-cents anys i gairebé oblidat, moria el compositor Antonio Salieri, que ho havia estat tot en l’ambient musical de l’imperi dels Habsburg. Encara era viu quan se’l va culpar del decés del seu contemporani més il·lustre, Wolfgang Amadeus Mozart. Començava una llegenda amb poc fonament, alimentada en el transcurs del temps per diferents artistes
La seva trajectòria resumeix la d’una generació de dones que van obrir espais de llibertat allà on semblava que no n’hi podia haver. Ella ho va fer a través de la ràdio
El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Durant la Guerra Civil, d’espies, infiltrats i informadors n’hi va haver a tots dos bàndols. A Barcelona, calia mirar a banda i banda abans de tenir qualsevol conversa. La informació sempre ha estat una arma de guerra i,
en aquest punt, el conflicte espanyol no va ser cap excepció
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Passejar per aquest entorn exuberant de Blanes, creat per l’empresari Carl Faust, és recórrer la flora dels cinc continents sense moure’ns de Catalunya
La batalla d’Issos és un dels enfrontaments més decisius de l’antiguitat. Aquest mosaic romà que es va trobar a Pompeia converteix aquest episodi bèl·lic en una icona visual del poder i la victòria
Aquest conqueridor de l’Anoia va fundar a la vora del riu Neverí una ciutat que va batejar amb el mateix nom que la capital catalana. Va crear un assentament basat en un model de població moderna, en una agricultura comercial i una indústria ramadera incipient
L’escriptora de Celrà Núria Esponellà ha escrit una desena de novel·les, entre elles 'Temps de silenci', 'La Travessia', 'Rere els murs' i 'Una dona d’aigua'. També ha guanyat diversos premis literaris.