1915

Neix a Wisconsin George Orson Welles. Considerat un 'Miquel Àngel del cinema', Welles va introduir profundes renovacions en els recursos estètics i narratius del llenguatge cinematogràfic. La seva transmissió radiofònica de l'obra de H.G. Wells La guerra dels mons i la seva 'opera prima', Ciutadà Kane, són dos dels seus treballs més recordats.

1889

L'Exposició Universal de París obre les portes. La torre Eiffel, encarregada per a l'ocasió a l'enginyer Gustave Eiffel, esdevé un dels símbols de la mostra. Només la primera setmana, hi pugen 28.922 persones. Amb una altura de 300 metres, prolongada més tard amb una antena fins als 325 metres, aquesta estructura de ferro fou l'edifici més elevat del món durant més de quaranta anys.

1872

Es publica a Barcelona el primer exemplar de L'Esquella de la Torratxa, setmanari satíric, republicà i anticlerical. Els dibuixos dels millors ninotaires de l'època es complementen amb la ploma de Santiago Rusiñol, Prudenci Bertrana o Antoni Rovira i Virgili. La revista apareixerà (amb alguns parèntesis) fins al gener del 1939.

1856

Neix el neuròleg i psiquiatre austríac Sigmund Freud, fundador de la psicoanàlisi. Les investigacions sobre teràpies basades en la catarsi seran la base pel desenvolupament d'aquesta teoria fonamentada en el subconscient. Amb l'ocupació nazi d'Àustria, haurà de fugir a Londres a causa del seu origen jueu, on morirà el 1939.

1845

Neix a Santa Cruz de Tenerife el poeta i dramaturg Àngel Guimerà, fill de pare català. Les seves obres (entre les quals destaquen títols com Maria Rosa, Terra baixa i Mar i cel) recullen amb trets realistes la vida popular de la Catalunya de la darreria del segle XIX.

1808

Quatre dies després de l'aixecament popular a Madrid contra les tropes franceses, Ferran VII renuncia a Baiona als seus drets a la corona espanyola a favor de Napoleó, que proclama rei el seu germà Josep Bonaparte. Ferran VII visqué a l'exili fins que el 1813 el mateix Napoleó el restaurà al tron.

589

Se celebra el tercer concili de Toledo, on el rei Recared declara oficialment el regne visigòtic com a catòlic. El concili compta amb la presència dels bisbes de València, Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona.