1995

Els serbis entren a la ciutat bosniana de Srebrenica i inicien la matança que porta el seu nom.

1979

L'estació espacial Skylab s'estavella de manera incontrolada a l'illa d'Austràlia. Sjypab era la primera estació que els Estats Units d'Amèrica havien col·locat en òrbita al voltant de la Terra.

1978

Un camió cisterna ple de gas té un accident a la N-340, just a l'altura del càmping dels Alfacs, al municipi d'Alcanar, comarca del Montsià. L'explosió va causar cent vuitanta morts i més de sis-cents ferits entre les persones que hi havia al càmping.

1943

L'Exèrcit Insurget Ucraïnès, que tenia per objectiu aconseguir la independència del país, crema cent seixanta-set pobles i ciutats poloneses, en una neteja ètnica metòdicament preparada. Hi van morir entre trenta i vuitanta mil polonesos assassinats a sang freda. L'acció es coneix com la massacre de polonesos de Volínia.

1931

L'Ajuntament de València fa públic un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. Deu dies després, a Palma, se'n prepara un per a les Balears i un mes després és referendat favorablement l'Estatut de Núria per al Principat.

1924

El govern noruec decideix canviar el nom de la capital, Cristiania, pel d'Oslo.

1909

La mobilització de reservistes per enviar-los al Marroc origina una greu vaga general a Barcelona. Comencen els fets de la Setmana Tràgica, en els quals prop de noranta persones perden la vida i centenars de persones més són detingudes.

1804

El vicepresident dels Estats Units Aaron Burr s'enfronta en duel amb un antic rival, un dels redactors de la Constitució nord-americana, Alexander Hamilton. Hamilton va disparar alt, va trencar una branca que va colpejar Burr i aquest, irat, va disparar al pare de la pàtria i el va matar.

1561

Neix el poeta i dramaturg espanyol Luis de Góngora.

1355

El rei Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó signa a Sanluri, Sardenya, el tractat de pau que estableix la partició de l'illa entre la Corona d'Aragó i les principals faccions sardes, els jutges d'Arborea i els Doria.

1302

La batalla dels esperons d'or. Va tenir lloc prop de Kortrijk (Courtrai, en francès), al comtat de Flandes, entre la infanteria del rei Felip IV de França, dirigida per Robert d'Artois, i les milícies flamenques, a les ordres de Guillem de Jülich. La infanteria francesa va iniciar l'atac, però Robert d'Artois volia la victòria per a la cavalleria, que, obstaculitzada per la infanteria, va ser un blanc fàcil per als flamencs. El gran nombre d'esperons d'or deixats pels cavallers francesos en la seva fugida va donar nom a una batalla en què van morir més d'un miler de nobles francesos. Actualment, però, es xifra el total de baixes en més de deu mil.