Imaginem com hauria estat entrevistar Frederica Montseny, la primera dona que, avui fa 90 anys, va ocupar el càrrec de ministra a Espanya i a l’Europa Occidental
Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim
Una de les fronteres més velles i estables d’Europa, la que separa l’Estat francès de l’espanyol, va néixer el 7 de novembre del 1659. Fou una sortida diplomàtica a la guerra dels Trenta Anys
Celebrem amb els nostres subscriptors la cinquena edició dels Premis Sàpiens sortejant 25 entrades dobles per assistir al lliurament de premis que celebrarem al Palau de la Música
Durant el setge de Sarajevo, milionaris estrangers pagaven fortunes per participar en safaris humans. La recerca del periodista Ezio Gavazzeni, base d’una investigació judicial que porten a terme cinc fiscalies europees, ens demostra que, de vegades, fins i tot els rumors més macabres poden ser reals
Aquest país del golf Pèrsic acumula dècades de conflictes. La guerra actual es concentra a Bab al-Màndeb, per on passa el 12% del comerç mundial i que al setembre va caure en mans dels houthis, aliats de l’Iran. A l'octubre, el Iemen, amb el suport de l’Aràbia Saudita i altres països, va llançar una ofensiva per recuperar aquesta artèria estratègica
La indústria cultural de Corea del Sud s’ha convertit en un fenomen de masses global. Amb el K-pop com a punta de llança, la gran onada coreana –coneguda com a ‘Hallyu’– ja s’estén al cinema, la cosmètica i la literatura, mobilitza milers de seguidors i genera grans ingressos per a un sector ple de llums i ombres
Maria Antònia Simó va ser una de les pioneres de l’alpinisme català. Va protagonitzar diverses primeres ascensions femenines, entre les quals la d’alguns cims i parets dels Pirineus i dels Picos de Europa
Més de vuitanta mesquites i centenars d’edificis han convertit Sinan en un dels grans arquitectes de tots els temps. Les seves obres encara s’escampen per bona part de l’antic imperi otomà. Però el seu llegat no és només quantitatiu: va ser capaç de convertir l’enginyeria en bellesa, amb cúpules impossibles, espais diàfans i interiors inundats de llum
Quan una població remota d’Alaska va patir una epidèmia de diftèria, es va organitzar una expedició de més de mil quilòmetres per salvar-ne els habitants. Vint conductors de trineus i uns cent cinquanta gossos van participar en un viatge que va haver de superar tempestes de neu i vents huracanats
L’Egipte faraònic semblava indestructible. Havia sobreviscut a sequeres, guerres civils, invasions i el col·lapse de l’edat del bronze. Tanmateix, a partir del segle XI aC, va començar a esquerdar-se, i durant el mil·lenni següent, va anar perdent les peces de la seva grandesa: el poder polític, la força militar, la riquesa i la pròpia independència
Des d’un despatx de l’edifici del Govern Militar de Barcelona, un dels punts neuràlgics de la repressió franquista a Catalunya al final de la guerra, Jaume Font va salvar diverses persones que podrien haver estat condemnades a mort. De manera discreta, silenciosa i perillosa, barrejava expedients, modificava noms i buscava testimonis de descàrrega
Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Amb el cartell 'El camarada Lenin escombra la brutícia de la terra', Lenin van voler mostrar a la població russa, majortàriament analfabeta, qui eren els nous enemics de la nació