Lleó XIV, el nord-americà Robert Francis Prevost, va ser escollit nou líder de l’església catòlica romana el 2025; una elecció considerada continuista respecte al pontificat de Francesc. Analitzem l’evolució de conservadors i progressistes al llarg de la història d’aquesta institució
Entre el 1361 i el 1410, Catalunya va patir una dotzena d’invasions que no responien a cap guerra, sinó a l’acció devastadora de companyies de mercenaris que entraven, saquejaven i desapareixien, sembrant el pànic en un territori incapaç de defensar-se. Aquell terror sostingut va transformar el país i va evidenciar la fragilitat del poder reial
El dijous 18 de juny, a les 19 h, organitzem una xerrada online exclusiva per a subscriptors, impartida pel medievalista Flocel Sabaté, assessor del reportatge central del número de juny del 'Sàpiens'
El 2 de juliol, se celebraran eleccions legislatives al país més gran d’Àfrica, que avança, decidit però lent, i d’una manera diferent dels seus veïns nord-africans. Algèria es resisteix a transformar-se amb profunditat i conserva un sistema polític que intenta modernitzar el país amb un equilibri fràgil entre avançament democràtic i conservadorisme
Què es fa amb les restes arqueològiques que s’obtenen d’una excavació? El reglament de protecció del patrimoni arqueològic del 2002 determina que s’han de guardar; ara bé, és sostenible aquesta decisió? Els dipòsits arqueològics catalans estan saturats i mancats de recursos i els professionals comencen a defensar la necessitat que s’optimitzin
Durant segles, el Gran Canal de la Xina va ser l’eix que va vertebrar l’imperi. Aquesta obra colossal d’enginyeria hidràulica, de més de 1.800 quilòmetres de longitud, és una de les fites més ambicioses de la història mil·lenària del país
El periodista Josep Manyé va exiliar-se al Regne Unit al final de la Guerra Civil. Des de Londres va liderar el programa ‘Catalan Programme’, de la British Broadcasting Corporation, un dels referents radiofònics en català del primer franquisme. En un moment de censura i repressió, els catalans s’emocionaven només en sentir la seva veu
Entre el 1361 i el 1410, Catalunya va patir una dotzena d’invasions que no responien a cap guerra, sinó a l’acció devastadora de companyies de mercenaris que entraven, saquejaven i desapareixien, sembrant el pànic en un territori incapaç de defensar-se. Aquell terror sostingut va transformar el país i va evidenciar la fragilitat del poder reial
La Gran Bretanya no té un himne oficial, però, tradicionalment, se n’ha fet servir un que es canta en esdeveniments esportius i que és propi de la família reial, 'God Save the King', famós arreu del món. El seu origen incert ha donat peu a teories més o menys raonades, i una que defensa les seves arrels franceses guanya les altres per insòlita
Gladiadors, presoners, esclaus, lleons, braus i, fins i tot, elefants. Les fonts textuals i arqueològiques ens expliquen que, durant segles, els amfiteatres romans van ser l’escenari de combats ferotges. Hi havia, però, un espectacle que destacava per sobre dels altres per la seva magnificència: les batalles navals, més conegudes com a 'naumàquies'
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Fins ara, es pensava que la història dels gremis catalans havia estat protagonitzada exclusivament pels homes. Amb aquesta investigació, la historiadora Mercè Renom trenca aquesta idea i confirma que en el gremi de revenedors de Barcelona també hi havia dones oficialment des del segle XV
L'1 de juliol del 1976, el Teatre Grec de Montjuïc va acollir el primer festival celebrat en democràcia. Aquella nit, després de dècades de repressió i censura, el teatre inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929 recuperava l'esplendor
Aquest contrabaix gegantí de tres metres i mig d’alçada es considera un instrument de corda però, degut a la seva grandària, només es pot tocar gràcies a un sistema de palanques