Escull una d'entre les deu obres finalistes. Per fer-ho, clica a "Selecciona" i emplena el formulari que es desplegarà quan hagis seleccionat una obra. Entraràs en el sorteig de tres lots de llibres i subscripcions a les revistes d'Abacus Media (Arrels, Cuina, Descobrir, El Món d'Ahir, Petit Sàpiens i Sàpiens). Les votacions es tancaran el 15 d'octubre a les 12 h. Això sí, 48 hores abans, amagarem els resultats! L'obra guanyadora es farà pública durant la gala d'entrega dels premis.
El 2023, La 1 de TVE va emetre la 23a i última temporada d'una sèrie que narra, situant-se en una combinació de microhistòria i macrohistòria, les vivències d'una família de classe mitjana a Madrid, els Alcántara, durant els darrers anys del franquisme i l'inici de la Transició espanyola. La sèrie, que va començar a emetre's l'any 2001, és, alhora, una crònica sociopolítica de l'època. Vegeu-ne el tràiler, aquí.
Patrícia Font dirigeix una pel·lícula que porta a la gran pantalla la història d'Antoni Benaiges, un mestre català de la República que va ser afusellat a Burgos durant la Guerra Civil. En el film, Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat. Durant la seva estada, coneixerà la història d'Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic, Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar. Vegeu-ne el tràiler, aquí.
En aquesta novel·la, Maggie O'Farrell ens transporta a la Itàlia del segle XVI, on Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb el fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. Més informació, aquí.
En aquesta novel·la, Imma Monsó relata la història de Severina, una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral que arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà, el setembre del 1962. Desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la història ha deixat en els habitants, Severina encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n'hi ha prou amb la discreció i l'afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau. Més informació, aquí.
Pel·lícula històrica de terror psicològic bèl·lic britànica-polonesa-estatunidenca de 2023, escrita i dirigida per Jonathan Glazer i basada lliurement en la novel·la homònima de Martin Amis. Es basa en la història d'una família que es muda al costat d'un camp de concentració durant l'Holocaust jueu. Va ser rodada l'any 2021 a la zona d'interès d'Auschwitz en alemany, polonès i ídix, i està protagonitzada per Christian Friedel i Sandra Hüller. Vegeu-ne el tràiler, aquí.
En aquesta peça teatral, la companyia La Calòrica fa una paròdia del Congrés de Viena (1814), una trobada que tenia per objectiu redibuixar el mapa d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte en la batalla de Leipzig. Una comèdia incisiva sobre les misèries de l'antic règim, el nou règim que ja es dibuixava i la societat capitalista actual. Més informació, aquí.
Pel·lícula de drama històric biogràfic del 2023 dirigida, escrita i coproduïda per Christopher Nolan, basada en la vida de J. Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc conegut com el 'pare de la bomba atòmica' pel paper que va tenir en el Projecte Manhattan, el projecte de la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar les primeres armes nuclears.
Albert Sánchez Piñol signa una novel·la d'aventures i d'intriga ambientada a l'antiga Roma. Quan a la capital de l'imperi arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, Ciceró decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperarà l'estima del seu pare. En ple desert, però, el jove Marc Tul·li Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot posar fi a la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i a l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra. Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Més informació, aquí.
Núria Cadenes explica en aquesta novel·la la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d'August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d'esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer. Més informació, aquí.
Dirigida per Llorenç Rafecas, aquesta obra de teatre viatja al 1961, any en què Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president dels Estats Units John F. Kennedy. Des de l'exili, el violoncel·lista manté la seva croada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s'admiren, però tenen idees ben diferents. El món penja d'un fil i les tisores per tallar-lo estan en ben poques mans. Més informació, aquí.
