sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
El somni trencat de la guerra de Biafra

El naixement del moviment humanitari

Els vols amb l'ajuda humanitària es feien de nit, en una comitiva cronometrada

Xavier Múñoz

Nens Guerra de Biafra
Nens a la guerra de Biafra
En aquest reportatge

Davant el drama de Biafra, la Creu Roja i diverses ONG endegaren una campanya d’ajuda humanitària via ponts aeris. El més efectiu fou l’impulsat des de São Tomé per la Joint Churches Aid, marca que aplegà Caritas, el World Churches Council i la NordChurchAid, i que va rebre el suport de trenta-cinc ONG d’arreu del món. Ho farien sota un comandament únic per reunir una flota de quaranta-sis aeronaus i organitzar tota la logística. Entre l’agost del 1968 i el gener del 1970 feren 5.314 vols i van enviar 69.000 tonelades d’ajut, que s’han d’afegir a les de la Creu Roja i d’altres. Salvaren milions de vides.

La precarietat dels vols, però, i l’augment de les hostilitats comportà a les ONG la pèrdua d’aparells i la mort de quaranta-tres tripulants, els cossos de vint dels quals s’enterraren al peu d’una capella prop de l’aeròdrom d’Uli. Acabada la guerra, les autoritats nigerianes l’enderrocaren i aplanaren el recinte: convenia esborrar tot rastre d’aquella història.

São Tomé, lloc central
L’impacte de l’operatiu del pont aeri sobre l’economia de l’illa de São Tomé (aleshores colònia portuguesa) fou ben apreciable. En el decurs de la guerra, São Tomé i la seva capital esdevingueren un pròsper aeroport de connexió del golf de Guinea als ulls de les autoritats colonials, interessades a donar una bona imatge de la metròpoli, que d’altra banda es resistia a deixar les colònies, a part també de treure’n profit directe. El governador, António Jorge da Silva Sebastião, apareixeria a les fotos acompanyant els nens de Biafra que es recuperaven a Quinta de Santo António, però Portugal no va eximir la JCA del pagament de cap dret ni taxa per utilitzar les instal·lacions de l’illa. Aquella guerra fou també per a alguns una evident oportunitat de negoci.

Els Connies
Els vols es feien de nit, en una comitiva cronometrada. Un avió rere l’altre, cada quinze minuts. Els avions s’enlairaven sobre les cinc de la tarda, de manera que, en arribar al continent, ja era negra nit. Feien el viatge a les fosques sobre el continent. L’aeroport d’Uli només obria els llums quan rebia les indicacions d’aproximació. L’avió aterrava, el descarregaven i marxava de tornada. La flota de la JCA podia arribar a fer fins a tres viatges en una nit, ja que el trajecte total es cobria en dues hores.

Els avions Lockheed SuperConstellation van ser l’estrella del pont aeri, els preferits; tenien força autonomia de vol i fiabilitat, i les dimensions òptimes per als aterratges a Uli. Es van començar a construir el 1957, a la factoria de Burbank (Califòrnia), i van ser els primers avions transatlàntics de passatgers. Havien de ser conduïts per una tripulació mínima de tres persones. Tenien una envergadura de 37,49 m i una longitud de 34,64 m, eren uns avions molt estables. Podien assolir una velocitat màxima de 610 km/h i una autonomia de 8.700 km, i tenien capacitat per transportar fins a 29 tonelades.

Fins a vint-i-quatre aparells d’aquest tipus prengueren part en l’ajuda humanitària a Biafra. Actualment encara en resten dos a l’aeroport de São Tomé, ara convertits en un encantador restaurant, mentre esperen l’atenció del Govern perquè els consideri un memorial.

El final de l’aeròdrom
L’11 de gener del 1970, després d’una àmplia ofensiva nigeriana, va caure l’aeròdrom d’Uli i, així, tota esperança d’abastir Biafra. Els vols van cessar en espera del desenllaç. La guerra acabà el 22 d’abril, amb la fugida del president Ojukwu i els seus pròxims i la capitulació incondicional de Biafra.Contràriament al que els analistes esperaven, l’epíleg no comportà cap bany de sang, i sí en canvi provocà a la llarga la caiguda del president Yabuku Gowon. Simptomàticament el general que entrà triomfador a Biafra, Olosegun Obasanjo, contingué qualsevol matança, car la imatge que s’havia de donar aleshores era una altra.

El territori de Biafra fou dividit posteriorment en nou estats de la nova federació nigeriana. Obassanjo, després d’uns quants episodis de cops d’estat, pronunciaments i atemptats, fou dues vegades president de Nigèria, una encapçalant el govern militar que retornà el poder als civils i l’altra guanyant unes eleccions que el situaren en el poder fins al 2007, mantenint un subtil equilibri entre els diferents països que conformen la federació. En una de les seves concessions electoralistes als ibos, el 29 de maig del 2000, Obasanjo retirà tots els càrrecs que requeien sobre els líders de la independència de Biafra i l’expresident Ojukwu tornà al seu país.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota
Es tracta de tres temples que s'haurien construït entre els anys 2000 i 1500 aC
L'estructura subterrània descoberta al nucli antic de la ciutat es podrà visitar a partir del juny
Segons Plató, l’oricalc era un metall propi de l’Atlàntida, el continent perdut
El temporal de gener ha desenterrat parcialment les restes a prop d'una antiga discoteca
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació