Història contemporània

Sàpiens 293

La gran fam de Bengala

El 1943, a Bengala, prop de tres milions de persones van morir de gana sota el domini colonial britànic. En plena Segona Guerra Mundial, Londres va requisar transports i reserves d’arròs per dificultar l’avanç japonès i abastir les tropes aliades. La censura va contribuir a ocultar la magnitud de la tragèdia
Sàpiens 293

El primer Dia del Llibre

El 7 d’octubre del 1926, ara fa cent anys, va néixer, per decret de Primo de Rivera i Alfons XIII, la Festa del Llibre. La iniciativa només va funcionar a Catalunya, on va arrelar immediatament i amb un entusiasme popular extraordinari, i va acabar subvertint les intencions del règim. Repassem aquest fet a través dels mitjans de comunicació de l’època
Sàpiens 292

Per què ningú no reivindica Cambó?

Francesc Cambó ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts, ministre dues vegades i líder de la Lliga Regionalista. Però, malgrat aquest currículum, quan se celebren cent cinquanta anys del seu naixement, ningú no reivindica la seva figura. Què explica aquest oblit?
Sàpiens 292

Les metamorfosis del Passeig de Gràcia

De camí de cabres a gran aparador de luxe. El passeig de Gràcia ha estat, al llarg de gairebé dos segles, un reflex privilegiat de les transformacions socials, econòmiques i urbanes del país. A través dels seus edificis i establiments més emblemàtics, resseguim la història d’un dels eixos més cèlebres d'Europa
Sàpiens 291

Les veus de la Guerra Civil: el país trencat

Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
Sàpiens 291

Soldats i milicians: les veus de la Guerra Civil des del front

Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Sàpiens 291

Metges i infermeres: salvar vides a la Guerra Civil

La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Sàpiens 291

Els bombers de la Guerra Civil: missió catalana a Madrid

En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys
Sàpiens 291

Religiosos: amagar la fe per sobreviure a la Guerra Civil

Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Sàpiens 291

Els periodistes de la Guerra Civil: informar sota les bales

Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van seguir-los fins a la frontera
Sàpiens 291

Espies de la Guerra Civil: temps de silenci

Durant la Guerra Civil, d’espies, infiltrats i informadors n’hi va haver a tots dos bàndols. A Barcelona, calia mirar a banda i banda abans de tenir qualsevol conversa. La informació sempre ha estat una arma de guerra i, en aquest punt, el conflicte espanyol no va ser cap excepció
Sàpiens 291

Els infants de la Guerra Civil: créixer sota les bombes

Sirenes, refugis, gana i jocs entre les runes. La Guerra Civil va arrabassar la infantesa a tota una generació de nens catalans, obligats a conviure amb la por i la mort des de ben petits. Noranta anys després, els records encara perduren
Sàpiens 291

Brigadistes: venir de lluny per combatre el feixisme

Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
Sàpiens 291

Exiliats: l'hivern de l'exili republicà

Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Notícies

La llei seca, en 10 punts

Fem un resum de la història de la 'Prohibition Act' del 1920, des dels seus orígens fins al seu fracàs i la seva fi, tot aturant-nos en les persecucions policials, la màfia o els ginys per saltar-se una norma que va fracassar des dels seus inicis
Sàpiens 290

Josep Manyé, la veu catalana de la BBC

El periodista Josep Manyé va exiliar-se al Regne Unit al final de la Guerra Civil. Des de Londres va liderar el programa ‘Catalan Programme’, de la British Broadcasting Corporation, un dels referents radiofònics en català del primer franquisme. En un moment de censura i repressió, els catalans s’emocionaven només en sentir la seva veu
Sàpiens 290

20 anys de l’aprovació de l’Estatut

El 18 de juny del 2006, la població catalana va aprovar el nou Estatut en referèndum, amb un 73,9% de vots afirmatius. El text definia Catalunya com a nació i reconeixia els símbols principals del país, però, quatre anys després, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals catorze articles i en va modificar la interpretació de vint-i-set
Sàpiens 289

Els nens de Gaudí: la insòlita aposta de l’arquitecte per salvar la Sagrada Família

El 1914, Antoni Gaudí va impulsar visites a la Sagrada Família adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. Buscaven generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. La documentació d’aquestes visites, fins ara inèdita, es conserva al fons arxivístic del secretari de Gaudí
Sàpiens 289

Alí Bey, el camaleó

Avui seria un personatge viral. Els seus reptes es retransmetrien en directe, el seguirien milers de persones i obtindria milions de 'likes'. Exagerat o no, inventat o no, creïble o no, el que explicava Domènec Badia era sempre sorprenent, impressionant i intrigant. Realment va viure la vida que narra a les seves cròniques?
Sàpiens 288

Les víctimes de l'extrema dreta. El terrorisme oblidat de la Transició

Amb el beneplàcit i la protecció dels cossos policials i de l’aparell de l’Estat, entre els anys 1975 i 1982, seixanta-tres persones van ser víctimes mortals d’atacs perpetrats per bandes o organitzacions d’ideologia d’ultradreta. Organitzacions com el Batallón Vasco Español, els Guerrilleros de Cristo Rey i Fuerza Nueva
Sàpiens 288

Pere Gibert: l'últim pirata d'occident

Resseguim les desconegudes aventures i desventures del pirata català Pere Gibert, des de l’assalt a la nau estatunidenca Mexican, en aigües del Carib, i la fugida cap a Àfrica per proveir-se d’esclaus, fins al patíbul de Boston, després d’un judici exemplar i una execució que va tancar una era
Sàpiens 287

Avortaments clandestins a domicili

El règim franquista va comportar un llarg període d’opressió en molts àmbits, també pel que fa als drets de les dones, que van ser suprimits. Un dels capítols més foscos va ser el dels anticonceptius i l’avortament, prohibits i perseguits, un fet que va portar milers de dones a recórrer a pràctiques clandestines d’interrupció de l’embaràs
Sàpiens 287

Joaquim Milans del Bosch: el sogre invisible d'Alfons XIII?

Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Sàpiens 287

Així es va gestar la primera nit de Santa Llúcia

En plena foscor cultural de la postguerra, la primera Nit de Santa Llúcia a Barcelona (1951) va néixer com un gest tan discret com decisiu: reunir escriptors i editors per garantir continuïtat i prestigi a la literatura catalana
Sàpiens 286

Carles Busquet, un català en tres exèrcits

Carles Busquet va lluitar durant tota la vida per aconseguir la proclamació de la Tercera República Espanyola. Aquell propòsit el va portar a combatre en tres exèrcits: el republicà, durant la Guerra Civil, i el francès i l’anglès, en el marc de la Segona Guerra Mundial
Sàpiens 286

Recol·lectors de dents

La popularització del consum de sucre al llarg del segle XVIII va provocar una epidèmia de càries entre les classes benestants de tot Europa. Els dentistes treien un bon negoci dels queixals picats i els incisius podrits, així com també confeccionant dentadures a partir de dents de persones mortes
Sàpiens 286

El Citroën pel desert: el creuer negre i el creuer grop

A principis del segle XX, Citroën va convertir l’aventura en una poderosa eina de màrqueting. Amb expedicions temeràries a través d'Àfrica i Àsia, els seus vehicles van desafiar deserts, selves, muntanyes i conflictes polítics. Aquelles travesses, concebudes per vendre cotxes, van acabar generant un relat èpic
Sàpiens 285

Barcelona, febrer del 1976: les manifestacions per l'amnistia i la llibertat

Ara fa cinquanta anys, l’1 i el 8 de febrer del 1976, desenes de milers de catalans van sortir als carrers de Barcelona al crit de "Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia!". Dues manifestacions, convocades poques setmanes després de la mort del dictador, que van ser reprimides per les forces policials
Sàpiens 285

L'Eur, la glorificació del feixisme

Aquest barri romà, màxima expressió del racionalisme i el monumentalisme feixista, neix del desig de Mussolini de materialitzar urbanísticament l’essència de la seva ideologia
Sàpiens 285

Mary Anning, la dama dels dinosaures

Aquesta buscadora de fòssils incansable, nascuda en una família humil d’un poblet de la costa d’Anglaterra i sense estudis acadèmics, va ser fonamental a l’hora de descobrir noves espècies de rèptils marins i voladors
Sàpiens 284

Franco: del nen de Ferrol a l'alferes del Rif (1892-1931)

Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta
Sàpiens 284

Franco: de conspirador a 'Caudillo' (1931-1939)

Franco va iniciar la dècada dels trenta com a general de brigada i la va acabar com a dictador. Pel camí, va moure’s per una República en què no va encaixar mai i per una guerra fratricida en què va mostrar-se cruelment expeditiu per accedir al poder i perpetuar-s’hi
Sàpiens 284

El negoci de la victòria franquista (1936-2025)

El patrimoni dels Franco és el resultat d'un entramat empresarial consolidat durant la dictadura que va ser gestionat després per la vídua i la filla del dictador. Amb els anys, els nets encara han diversificat i expandit el llegat a través de propietats, societats, negocis internacionals i contractes públics
Sàpiens 284

El llarg adeu de Franco (1970-1974)

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana
Sàpiens 284

Els principals atemptats contra Franco

Malgrat les fortes mesures de seguretat, Francisco Franco va ser víctima d’atacs de tota mena, fins i tot abans d’arribar al poder. Abans del 1970, es calcula que es van idear disset plans per matar-lo, sis dels quals, perpetrats per grups anarquistes i per militars, van tenir possibilitats
Sàpiens 284

Franco i Catalunya (1939-1975)

Amb l’entrada de Franco a Barcelona, la guerra va donar pas a una altra batalla: la de la cultura i la llengua. El règim va desmuntar tot l’entramat associatiu i institucional nascut des de la Renaixença i va recloure el català a l’àmbit estrictament privat. Començava el que Josep Benet va definir com "l'intent de genocidi cultural contra Catalunya"
Sàpiens 284

Sobreviure a la 'victòria' franquista

El 1939, una Catalunya desmoralitzada i afamada, amb gran part dels seus referents polítics i intel·lectuals a l’exili, quedava sotmesa a la voluntat del bàndol nacional, que aviat va instaurar les seves lleis. La quotidianitat quedaria afectada per la parafernàlia franquista i una repressió emparada per l’estat de guerra, vigent fins al 1948
Sàpiens 284

Franco i els joves

Des que la nova extrema dreta va saber capitalitzar l’ús de les xarxes socials per difondre el seu missatge, hem sentit afirmacions que relacionen els joves amb la ultradreta i, fins i tot, amb el franquisme. Però què hi ha de cert en tot això? I què diu la ultradreta del dictador?
Sàpiens 284

Enriquits per la gràcia de Franco

Grans sagues empresarials espanyoles, com les famílies March, Koplovitch i Meliá, van créixer gràcies a concessions, privilegis i aliances amb el règim
Sàpiens 284

La candidatura franquista dels Jocs Olímpics

La vigília de Nadal del 1965, en una assemblea del Comitè Olímpic Espanyol convocada amb traïdoria –diversos membres que donaven suport a la candidatura de Barcelona eren a Austràlia–, l’organisme va escollir Madrid com a aspirant a ser la seu dels Jocs del 1972
Sàpiens 284

Franco: el gran desafiament (1960-1969)

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor
Sàpiens 284

La nova classe política franquista

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics
Sàpiens 284

El mite de la neutralitat franquista (1939-1945)

Mentre els ciutadans patien les penúries de la postguerra, Franco practicava el funambulisme diplomàtic. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, l’estat espanyol va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància, mentre flirtejava, amb més o menys discreció, amb Itàlia i Alemanya
Sàpiens 284

Carmen Polo: la senyora d'El Pardo

Carmen Polo, batejada també com 'La Caudilla' i 'La Generalísima' pel fet de ser l’esposa de Francisco Franco, va tenir més capacitat d’influència en la política espanyola, especialment a partir dels anys seixanta, de la que molts van voler reconèixer
Sàpiens 284

Dins el Valle de los Caídos, el gran monument franquista (1959-2025)

Al llarg de vint-i-cinc anys, al mausoleu franquista s’hi van traslladar les restes de més de 33.000 persones, en molts casos sense permís. Malgrat la lluita de moltes famílies per recuperar els cossos, fins al 2018 no es va aprovar l’expedient d’exhumació de les víctimes que s’hi van enterrar
Sàpiens 284

La mort de Franco: tretze dies de novembre

Es diu que Franco va morir al llit, en evident contraposició a dictadors que van tenir una mort violenta i tràgica. Aquell, però, no va ser un llit convencional. El 20 de novembre del 1975, Franco va morir en un centre hospitalari, sedat i monitoritzat, amb tubs que el connectaven a la respiració assistida
Sàpiens 284

Franco i l'Opus

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange
Sàpiens 284

El franquisme a la recerca de la legitimitat (1950-1959)

La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim
Sàpiens 284

Les caceres de Franco a El Pardo

Durant les jornades de caça que organitzava Franco, els empresaris i els polítics fidels al règim no obtenien tan sols cérvols i perdius, sinó també contractes, negocis i favors personals
Sàpiens 284

El franquisme, en dades

La Guerra Civil i la dictadura van deixar un balanç cruent i esfereïdor de morts, desapareguts, empresonats, torturats, executats, processats i depurats. Un balanç al qual cal afegir les xifres de la repressió cultural, que va afectar a llibres, pel·lícules, diaris, revistes, cançons..., especialment si eren en català
Sàpiens 283

Josep Ardèvol, el primer ultra del Barça?

La vida de Josep Ardèvol va tenir moltes facetes. Va ser professional de la lluita grecoromana, va participar en vodevils i pel·lícules, va ser cap dels escamots de la Lliga, guardaespatlles del Barça… Però un error històric, repetit acríticament, el va fer conegut per l’únic que no va ser mai: líder de la primera penya d’ultres del Barça
Sàpiens 283

La veritable història del Potemkin

El 21 de desembre del 1925, s’estrenava al Teatre Bolxoi de Moscou un film que amb el temps es consideraria el millor de la història, El cuirassat Potemkin, signat per Serguei Eisenstein i inspirat en la sedició del vaixell homònim, feia vint anys. Aleshores, per conveniències propagandístiques, reproduir fidelment successos reals no era una exigència
Sàpiens 283

La guerra dels enxanetes

Durant el franquisme, quan hi havia menys colles que ara i els castellers cobraven per cada actuació, la canalla estava especialment disputada. De fet, la rivalitat entre les colles era tan gran que algunes amagaven els xiquets per evitar canvis de camisa. Alguna disputa, fins i tot, acabaria amb batalla campal
Sàpiens 282

Negocis nazis a l'Espanya de Franco

El Tercer Reich va organitzar un hòlding de més de tres-centes empreses anomenat 'Sofindus', per aconseguir minerals i aliments de la zona franquista a canvi d’armament per a l’exèrcit rebel, segons els documents consultats per 'Sàpiens' als Arxius Nacionals Britànics. El producte estrella d’aquella explotació va ser el tungstè (wolframi)
Sàpiens 282

Ada Blackjack, la Robinson Crusoe inuit

Tot i les poques ganes d’aventura i el terror que tenia als ossos polars, Ada Blackjack va ser una de les candidates escollides per formar part de l’expedició que aniria a viure durant dos anys a la remota illa de Wrangel, enmig de l’oceà Àrtic. Seria l’única dona de la missió… i l’única supervivent
Sàpiens 282

La plaça Catalunya que (no) va ser

Arquitectes coneguts com Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí van presentar projectes monumentals per urbanitzar el cor de Barcelona, quan encara era pràcticament un descampat. Idees que, per motius polítics o legals, no van prosperar mai
Sàpiens 281

L'infiltrat, el secret més ben guardat de la Mancomunitat

Gràcies a uns documents inèdits que Josep Puig i Cadafalch va amagar a casa seva, el 1923, hem pogut reconstruir la història de Carlos Vela, un espia que el president de la Mancomunitat va infiltrar en un grup ultradretà que es dedicava a apallissar independentistes a la Rambla
Sàpiens 281

Piteşti, el genocidi de les ànimes

Entre el 1949 i el 1952, a la presó romanesa de Piteşti, es va portar a terme un dels experiments més brutals que es coneixen. En el marc del procés de sovietització del país, milers d’estudiants van ser reeducats de forma violenta amb la voluntat de convertir-los en comunistes convençuts. El mètode era senzill: transformar els torturats en torturadors
Sàpiens 280

L'arca de Noé de Gerald Durrell

Gerald Durrell va descobrir la fascinació pel món animal quan era petit i la seva família estrambòtica va anar a viure a l’illa grega de Corfú. El 1959, va crear un zoològic a Jersey, al canal de la Mànega, des d’on va impulsar una tasca pionera en la conservació de la fauna. Gràcies al seu compromís, diverses espècies van deixar d’estar en perill
Sàpiens 280

Espiritisme, quan parlar amb els morts es va posar de moda

Connectat amb el món obrer i amb el feminisme, el fet de parlar amb els esperits va entrar a l’Estat per Barcelona, al segle XIX. Malgrat que va ser perseguida per les autoritats catòliques, aquesta pràctica sorgida als Estats Units va estendre’s fins al punt que la ciutat va esdevenir la capital mundial del nou moviment
Sàpiens 279

En defensa de la cultura catalana

El Congrés de Cultura Catalana celebra 50 anys i aprofita la commemoració per impulsar-ne un de nou, amb les eines pròpies del segle XXI i la mirada posada en el futur i les noves generacions. Iniciat a les acaballes del franquisme i amb la clausura just després de les primeres eleccions democràtiques, repassem la història i els seus moments clau
Sàpiens 279

Els obrers contra les màquines

A inicis del segle XIX, a Catalunya, hi va començar a haver actes de luddisme. Grups d’obrers assaltaven fàbriques per cremar-ne les màquines. Com també passava a la Gran Bretanya, els primers passos cap a la industrialització generaven temors entre la classe treballadora. Quants llocs de treball suprimirien les màquines? Aquesta era la qüestió
Sàpiens 279

La primera volta al món en bicicleta

El 17 de desembre del 1886, després d’haver recorregut més de vint mil quilòmetres al llarg de gairebé tres anys, el velocípede conduït pel britànic Thomas Stevens va entrar a Yokohama. Amb l’arribada a aquesta ciutat portuària de l’oest del Japó, Stevens es convertia en el primer home que completava la volta al món en bicicleta
Sàpiens 278

Joan Amades, el col·leccionista de la cultura popular

Nascut a Barcelona el 1890, aquest home d’orígens humils i que va anar pocs anys a escola es va posar per objectiu recollir totes les tradicions catalanes. En morir, havia publicat més de 400 obres i havia participat en nombroses activitats de recuperació i difusió. No havia salvat tot el patrimoni cultural tradicional, però la seva tasca va ser cabdal
Sàpiens 277

Hedy Lamarr, diva de dia, inventora de nit

Després d’alliberar-se d’un marit opressor, l’actriu d’origen austríac va aconseguir els seus dos objectius: ser una estrella de Hollywood i una inventora de sistemes de comunicació revolucionaris. Per aquesta darrera fita, no va ser mai prou reconeguda
Sàpiens 277

Segona Guerra Mundial: la contesa que Hitler no podia guanyar

Fins fa relativament poc, l’exèrcit creat per Adolf Hitler el 1935, la Wehrmacht, ha gaudit d’una aura respecte de la seva modernitat, capacitat de combat i invencibilitat, que només va sucumbir davant de l'enorme superioritat econòmica i demogràfica dels aliats. Avui, un conjunt de recerques confirmen que determinats aspectes d'aquest relat són un mite