Història contemporània

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange

La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana

Malgrat les fortes mesures de seguretat, Francisco Franco va ser víctima d’atacs de tota mena, fins i tot abans d’arribar al poder. Abans del 1970, es calcula que es van idear disset plans per matar-lo, sis dels quals, perpetrats per grups anarquistes i per militars, van tenir possibilitats

El 21 de desembre del 1925, s’estrenava al Teatre Bolxoi de Moscou un film que amb el temps es consideraria el millor de la història, El cuirassat Potemkin, signat per Serguei Eisenstein i inspirat en la sedició del vaixell homònim, feia vint anys. Aleshores, per conveniències propagandístiques, reproduir fidelment successos reals no era una exigència