Sàpiens 284  -  Franquisme

Franco: el gran desafiament (1960-1969)

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor

Franco pronunciant el discurs de Nadal de l'any 1961
Franco pronunciant el discurs de Nadal de l'any 1961 EFE
Autor
Maria Coll
Guardar a favorits
La basílica del Valle de los Caídos estava plena de gom a gom. Francisco Franco hi havia entrat sota pal· li. A les primeres files, l’acompanyaven ministres del seu gabinet, autoritats civils i religioses i membres de la diplomàcia. Aquell 22 de novembre del 1960, se celebrava una missa en honor a José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. La celebració evolucionava amb normalitat, però, just en el moment de la consagració, va ressonar un crit entre els murs de l’església
Contingut relacionat
Els acords i la col·laboració entre el règim de Franco i Hitler van visualitzar-se en la històrica trobada d’Hendaia, al País Basc del nord
Franquisme
El mite de la neutralitat franquista (1939-1945)
Mentre els ciutadans patien les penúries de la postguerra, Franco practicava el funambulisme diplomàtic. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, l’estat espanyol va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància, mentre flirtejava, amb més o menys discreció, amb Itàlia i Alemanya
Franco i Eisenhower durant la visita del president dels Estats Units
Franquisme
El franquisme a la recerca de la legitimitat (1950-1959)
La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim
L'Opus va anar sumant ministres als diferents governs franquistes
Franquisme
Franco i l'Opus
A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange
Franco, Carmen Polo, el príncep Joan Carles i Sofía de Grècia en un dels actes de l'última visita del dictador a Catalunya, el 1970
Franquisme
El llarg adeu de Franco (1970-1974)
A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana
Franco era un gran aficionat al futbol i de seguida va entendre que l'esport podia ser una eina per mostrar la imatge més agradable de la dictadura
Franquisme
La candidatura franquista dels Jocs Olímpics
La vigília de Nadal del 1965, en una assemblea del Comitè Olímpic Espanyol convocada amb traïdoria –diversos membres que donaven suport a la candidatura de Barcelona eren a Austràlia–, l’organisme va escollir Madrid com a aspirant a ser la seu dels Jocs del 1972