Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta
Franco va iniciar la dècada dels trenta com a general de brigada i la va acabar com a dictador. Pel camí, va moure’s per una República en què no va encaixar mai i per una guerra fratricida en què va mostrar-se cruelment expeditiu per accedir al poder i perpetuar-s’hi
La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim
Malgrat les fortes mesures de seguretat, Francisco Franco va ser víctima d’atacs de tota mena, fins i tot abans d’arribar al poder. Abans del 1970, es calcula que es van idear disset plans per matar-lo, sis dels quals, perpetrats per grups anarquistes i per militars, van tenir possibilitats
Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor
Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics