Franquisme
Sàpiens 284
Franco: del nen de Ferrol a l'alferes del Rif (1892-1931)
Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta
Sàpiens 284
Franco: de conspirador a 'Caudillo' (1931-1939)
Franco va iniciar la dècada dels trenta com a general de brigada i la va acabar com a dictador. Pel camí, va moure’s per una República en què no va encaixar mai i per una guerra fratricida en què va mostrar-se cruelment expeditiu per accedir al poder i perpetuar-s’hi
Sàpiens 284
El llarg adeu de Franco (1970-1974)
A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana
Sàpiens 284
La candidatura franquista dels Jocs Olímpics
La vigília de Nadal del 1965, en una assemblea del Comitè Olímpic Espanyol convocada amb traïdoria –diversos membres que donaven suport a la candidatura de Barcelona eren a Austràlia–, l’organisme va escollir Madrid com a aspirant a ser la seu dels Jocs del 1972
Sàpiens 284
La mort de Franco: tretze dies de novembre
Es diu que Franco va morir al llit, en evident contraposició a dictadors que van tenir una mort violenta i tràgica. Aquell, però, no va ser un llit convencional. El 20 de novembre del 1975, Franco va morir en un centre hospitalari, sedat i monitoritzat, amb tubs que el connectaven a la respiració assistida
Sàpiens 284
Franco i l'Opus
A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange