Franquisme

Corrupció, brutalitat... Els vells hàbits de la policia franquista no van desaparèixer del tot amb l’arribada de la democràcia. Una mala praxis que exemplifiquen des del cap de la temible Brigada Politico Social, Roberto Conesa, o el cap dels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, fins a la cara visible de les clavegueres de l’Estat, José Manuel Villarejo

El periodista Antoni Batista recrea el magnicidi més important de la història d'Espanya del segle XX, que va succeir a dos quarts de deu del matí del 20 de desembre del 1973, quan ETA va activar una bomba al bell mig del carrer de Claudio Coello, a Madrid

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar

Entre el 1940 i el 1942, el jaciment arqueològic d’Empúries es va convertir en un camp de treballs forçats. Centenars de republicans van haver d’excavar en aquesta àrea i malviure en barracons en condicions molt precàries

El 1970, un grup de joves educadors va fer-se càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els nens tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents

El franquisme va reprimir qualsevol dissidència política i sindical, però també religiosa. La persecució d’esglésies protestants va comportar que Espanya, després de la Segona Guerra Mundial, quedés exclosa del Pla Marshall