Sàpiens 284  -  Franquisme

La nova classe política franquista

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics

D'esquerra a dreta, el bisbe Miguel de los Santos Díaz de Gómar, l'alcalde Miquel Mateu, el general en cap de les forces d’ocupació Eliseo Álvarez Arenas, i el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, durant un acte a Barcelona el maig del 1939
D'esquerra a dreta, el bisbe Miguel de los Santos Díaz de Gómar, l'alcalde Miquel Mateu, el general en cap de les forces d’ocupació Eliseo Álvarez Arenas, i el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, durant un acte a Barcelona el maig del 1939 Josep Brangulí - Arxiu Nacional de Catalunya
Autor
Albert Botran
Guardar a favorits
El franquisme a Catalunya va funcionar essencialment com un règim d’ocupació, i per això tots els governadors civils de les quatre províncies i els capitans generals de Catalunya eren enviats des de fora. A Barcelona, de governadors civils n’hi va haver una dotzena, entre el 1939 i el 1980. Solien fer mandats curts, tret de Felipe Acedo Colunga, que va estar-s’hi del 1951 al 1960. Només un d’ells, l’últim, sabia expressar-se en català. L’arrelament del falangisme a Cataluny
Contingut relacionat
Durant els primers anys de la dictadura, van proliferar les fogueres de llibres a tot l’estat espanyol
Franquisme
Franco i Catalunya (1939-1975)
Amb l’entrada de Franco a Barcelona, la guerra va donar pas a una altra batalla: la de la cultura i la llengua. El règim va desmuntar tot l’entramat associatiu i institucional nascut des de la Renaixença i va recloure el català a l’àmbit estrictament privat. Començava el que Josep Benet va definir com "l'intent de genocidi cultural contra Catalunya"