El llarg adeu de Franco (1970-1974)

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana

Franco, Carmen Polo, el príncep Joan Carles i Sofía de Grècia en un dels actes de l'última visita del dictador a Catalunya, el 1970
Franco, Carmen Polo, el príncep Joan Carles i Sofía de Grècia en un dels actes de l'última visita del dictador a Catalunya, el 1970 Wikimedia Commons
Autor
David Ballester
Guardar a favorits
Arribats als anys setanta, Franco finalment havia donat solució a l’anomenada operació Salmó, és a dir, clarificar la seva successió. Com era habitual, durant un temps llarg havia jugat entre els interessos de les diverses famílies del règim, i havia optat per Joan Carles de Borbó. L’almirall Carrero Blanco, queixós de la lentitud del dictador a l’hora de prendre la decisió, esclatava: “Ya parió. Hay que ver lo lento que es en parir este hombre”. A partir d’aquell moment,