El dia que Antoni Gaudí i Cornet va acabar els estudis d’arquitectura, Elies Rogent, el director de l’escola, va deixar una frase premonitòria: “Hem donat el títol a un boig o a un geni, només el temps ho dirà”. I el temps ha dit que aquell jove nascut al Baix Camp el 25 de juny del 1852 ha estat no solament un geni de l’arquitectura, sinó també un dels personatges catalans més universals. El seu nom està escrit amb lletres d’or a la bíblia del Modernisme. Les seves obres, d’una originalitat perenne, estan intrínsecament lligades a Barcelona, la ciutat que va convertir-lo en tot un referent de l’arquitectura mundial. Amb motiu del centenari de la seva mort, el 10 de juny del 1926, recopilem les principals investigacions Sàpiens que hem publicat sobre la seva figura i sobre la seva obra.
El banc de proves de Gaudí
Al parc de l’antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat —avui, Parc Sanitari Sant Joan de Déu— es conserva un conjunt artístic desconegut i ple d’interrogants. Hi destaca, per exemple, un banc de trencadís gairebé idèntic al del Park Güell, però també una cova i altres elements que al·ludeixen directament a les estructures de les naus de la Sagrada Família i la Colònia Güell. A priori, podríem parlar d’una imitació maldestra de l’obra de Gaudí, però la major part d’aquells elements van ser construïts amb anterioritat als principals projectes de Gaudí. I si aquells monuments no eren una còpia sinó l’original? Som davant del laboratori de proves de Gaudí? Com s’explica, si no, l’anticipació de l’obra gaudiniana en aquell parc? Al Sàpiens 106, d'agost del 2011, vam publicar un rigorós treball de dos arquitectes, Dani Barbé i David Agulló, que van desvelar que els jardins de l’antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat van ser, molt probablement, el banc de proves de Gaudí.
La Desenrocada, el lloc molt que probablement va inspirar Gaudí
El 2016, l’arqueòloga Paula Santamaria i l’enginyer Josep Pedret van contactar amb la redacció de Sàpiens i per explicar-nos que, buscant traces neolítiques, havien descobert, a l’àrea muntanyosa del Collet Rodó, al Baix Camp natal d'Antoni Gaudí, un paratge que guarda unes correlacions sorprenents amb alguns dels elements més icònics de l’obra de l’arquitecte modernista. Havien investigat si Gaudí hauria pogut haver passat per aquella zona, una possibilitat que va confirmar l’historiador i assessor del Centre Gaudí de Reus, Jaume Massó. Al número 170 de la revista, el juliol d'aquell any, Sònia Casas va publicar un reportatge sobre la descoberta del coll de la Desenrocada, l'indret que podria haver inspirat el geni del Modernisme.
Els nens de Gaudí
La darrera investigació Sàpiens sobre Antoni Gaudí es va publicar el passat mes de maig, al número 280 de la revista. Amb motiu del centenari de la mort del geni, Chiara Curti, una de les principals especialistes en Gaudí, ens ha descobert un episodi del tot desconegut de la construcció de la Sagrada Família: les visites que l’arquitecte va impulsar a partir del 1914, adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. En plena crisi econòmica, quan l’obra patia un dèficit important i es qüestionava molt seriosament la seva continuïtat, Gaudí va prendre una decisió sorprenent: oblidar-se dels mecenes rics i apostar pels nens, tot buscant generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. Una investigació inèdita que ha estat possible gràcies a la documentació que es conserva al fons arxivístic de la secretaria particular d’Antoni Gaudí, que custodia l’Arxiu Diocesà de Barcelona, i que mostra la part més humana i entranyable del geni modernista.