Avortaments clandestins a domicili

El règim franquista va comportar un llarg període d’opressió en molts àmbits, també pel que fa als drets de les dones, que van ser suprimits. Un dels capítols més foscos va ser el dels anticonceptius i l’avortament, prohibits i perseguits, un fet que va portar milers de dones a recórrer a pràctiques clandestines d’interrupció de l’embaràs

Les grans mobilitzacions pel dret a l’avortament es van produir entre finals del 1979 i el 1985. Algunes van ser impulsades per la Coordinadora pel Dret a l’Avortament, com la de la imatge, que va tenir lloc a Barcelona el 1983
Les grans mobilitzacions pel dret a l’avortament es van produir entre finals del 1979 i el 1985. Algunes van ser impulsades per la Coordinadora pel Dret a l’Avortament, com la de la imatge, que va tenir lloc a Barcelona el 1983 Pilar Aymerich
Autor
Caterina Úbeda Oltra
Paula Boira Nacher
Guardar a favorits
El 1975, la Jaci estudiava Medicina a Barcelona. Tenia vint-i-quatre anys. Faltaven uns mesos perquè morís el dictador, Francisco Franco, però n’havien passat trenta-sis d’un règim que havia instaurat un sistema legal i jurídic de subordinació de la dona. Com explica la historiadora Mary Nash a Dones en transició, la dona “era considerada inferior i no tenia drets. Menyspreada per la societat, la llei la declarava sense capacitat legal, supeditada al pare i al marit”. En realit