Religiosos: amagar la fe per sobreviure a la Guerra Civil

Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra

Dues monges vigilades de prop per una colla de civils armats cir- culen per un carrer just l’endemà de l’alçament militar
Dues monges vigilades de prop per una colla de civils armats cir- culen per un carrer just l’endemà de l’alçament militar Album/EFE/ML
Autor
Josep M. Bunyol
Guardar a favorits
“Si Jesús va suportar tantes misèries, baixeses i maldats dels homes, què no haig de suportar jo?” Durant la Guerra Civil, molts religiosos catalans haurien compartit aquesta reflexió del diari de guerra del metge i futur sacerdot Pere Tarrés, membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Un cop avortat el cop d’estat militar del juliol del 1936, la Generalitat republicana no va poder contenir l’esclat revolucionari anarquista que va veure en l’Església, identificada