Recol·lectors de dents

La popularització del consum de sucre al llarg del segle XVIII va provocar una epidèmia de càries entre les classes benestants de tot Europa. Els dentistes treien un bon negoci dels queixals picats i els incisius podrits, així com també confeccionant dentadures a partir de dents de persones mortes

En aquest dibuix, el caricaturista anglès Thomas Rowlandson denuncia com els pobres es venien les dents que després s’implantaven als rics
En aquest dibuix, el caricaturista anglès Thomas Rowlandson denuncia com els pobres es venien les dents que després s’implantaven als rics Welcome Collection
Autor
David Gutiérrez
Guardar a favorits
Des de l’edat mitjana, la majoria de les afeccions bucals s’havien tractat a les places dels mercats pels anomenats barbers cirurgians, uns professionals que tant podien dedicar-se a retallar barbes com a amputar membres gangrenats o arrencar queixals. I és que la cirurgia dental no va néixer fins ben entrat el segle XVIII, i ho va fer amb el metge francès Pierre Fauchard, autor d’El dentista cirurgià, en què va descriure l’anatomia de les funcions orals i els símptomes de les pato