sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XIX
Qui va matar Napoleó?

Napoleó emmetzinat?

Els múltiples problemes de salut van dur l'exemperador a la mort als 51 anys. Les sospites d'emmetzinament van arribar un segle i mig més tard

Gravat Napoleó Harper's Monthly
Un gravat de Napoleó publicat a la revista 'Harper's Monthly' el 1879
Shutterstock

A més del creixent aïllament, a Napoleó el corseca la salut, que nota que li falla des que ha arribat a l’illa. L’enfilall de trastorns (palpitacions, obesitat, dolor a les genives, diarrees que s’alternen amb restrenyiment) que torturen un home fins aleshores habitualment sa, confonen els doctors, que un dia parlen d’hidropesia i un altre d’hepatitis crònica. El setembre del 1819, la seva mare, Letizia, li envia un metge cors, Francesco Antommarchi, al qual Napoleó diu que el seu pare havia mort de càncer, i li pregunta si el mal és hereditari. Aquesta sospita s’afegeix a una altra que té: els anglesos l’enverinen i Lowe és el seu botxí.

La idea el domina tant que al seu testament escriu: “Moro prematurament, assassinat per l’oligarquia anglesa”.
El juliol del 1820, Antommarchi constata que Napoleó pateix tremolors, febre, migranya, nàusees, tos seca i vòmit biliós, els símptomes inicials d’una malaltia que li inflaria l’abdomen i el faria delirar abans de dur-lo a la mort el 5 de maig del 1821, als 51 anys d’edat.  Set doctors britànics es van reunir amb Antommarchi per a realitzar l’autòpsia, però no van posar-se d’acord en les seves conclusions finals, tot i que va acceptar-se el diagnòstic fet pel metge cors: defunció causada per una úlcera estomacal cancerosa. L’emperador romandria enterrat a l’illa de Santa Helena fins que va ser traslladat a la ciutat de París el 1840.

Restes d’arsènic

Gairebé un segle i mig més tard, Sten Forshufvud, un dentista i toxicòleg suec, en llegir les memòries del majordom de Napoleó a Santa Helena, Louis-Joseph Marchand, publicades l’any 1955, va descobrir que a l’emperador li donaven una barreja de xarop d’ametlles i una droga anomenada 'calomelans', un vomitiu que afebleix l’estómac i impedeix que expulsi algunes substàncies perilloses. L’anàlisi d’un floc de cabells de Napoleó, propietat dels hereus de Marchand, va revelar-li l’existència d’una taxa elevada d’arsènic en el cos del cors, el que explicava que el cadàver, en ser exhumat el 1840 per a ser traslladat a França, es conservés intacte —l’arsènic retarda la descomposició dels teixits—. 

Era evident que l’emperador havia estat emmetzinat de manera progressiva i periòdica des de feia força temps per a malmetre-li la salut i fer-li creure que declinava i s’afeblia a causa d’una malaltia normal. Però qui va ser l’assassí? Algú molt proper a Napoleó, un integrant del seu cercle, cosa que descartava el governador de Santa Helena Hudson Lowe i limitava a tres els sospitosos, localitzats entre els que quedaven del seguici exiliat amb Bonaparte l’any 1815: Marchand i els generals Henri Bertrand —un dels companys d’armes més antics de l’exemperador francès— i Charles Montholon. El dentista suec va assenyalar aquest darrer (el comte Charles Montholon) com a instigador i principal culpable de l’enverinament, atès que la fidelitat del primer estava provada i que el general Henri Bertrand, tot i també estar a l’exili, era dels pocs que no vivia a Longwood House.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 29
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació