sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Khmers roigs, any zero a Cambodja

Khmers roigs, any zero a Cambodja

De la utopia revolucionària a un dels pitjors genocidis del segle XX

Jordi Calvet amb l’assessorament de Víctor Gavín

Soldat Khmers roigs
Soldat de la guerrilla dels Khmers roigs

Entre 1975 i 1979, els Khmers roigs de Cambodja van perseguir i assassinar polítics, intel·lectuals, religiosos i ètnies diferents a la seva. Ara, trenta anys després de la caiguda d'aquest règim comunista, el Tribunal Internacional processarà els quatre dirigents vius. Per fi es comença a fer justícia als dos milions de cambodjans que hi van morir. Per intentar aprofundir en els fets, recuperem el reportatge 'Khmers roigs, any zero a Cambodja' publicat al número 94 de la revista Sàpiens.

La "Gran Victòria"
“Sang roja i lluent que cobreix pobles i camps de la pàtria Kampuchea. Sang dels nostres esplèndids treballadors i pagesos. Sang del nostre jovent revolucionari. Sang transformada en fúria, ràbia i lluita [...]. Sang que ens alliberà de l’esclavitud”, deia l’himne nacional de la Kampuchea Democràtica, el règim dels khmers roigs. El seu títol era “La Gran Victòria”. Dos milions de cambodjans hi van perdre la vida.

“Durant tres mesos venien cada nit i s’enduien vint o trenta persones. No els tornàvem a veure mai més. Una nit vaig saber que venien a buscar-me, a mi i a dos oncles. Ens vam amagar i quan arribaren els vam atacar”. Piamin Yusoh vivia a Svay Khleang, una petita població de minoria musulmana de Cambodja, els cham, situada a la vora del Mekong. Tenia vint-i-dos anys quan la guerrilla dels khmers roigs va prendre el poder a Cambodja.

Ganes de passar comptes
Aquella nit d’octubre del 1975 tot va anar molt ràpid. “Érem darrere d’unes canyes als afores del poble. En veure’ls arribar, vam atacar-los amb ganivets. N’hi havia quatre o cinc i els vam matar a tots. L’endemà al matí van arribar dues barques carregades de khmers roigs, armes automàtiques i ganes de passar comptes. Van cremar totes les cases. Mataven a tothom que trobaven. Només vam sobreviure els que vam ser a temps de fugir, alguns creuant nedant el Mekong. A mi em va salvar la fe en Al·là”, diu Piamin, avui líder espiritual del poble.

Un dia. Això és tot el que van poder resistir els veïns de Svay Khleang armats amb ganivets, eines de camp, pals i rocs. Va ser l’únic alçament de resistència contra els khmers roigs, els únics que van gosar oposar-se a aquell règim. Ho van pagar car. De les 1.240 famílies que hi havia a Svay Khleang el 1975, només en van sobreviure 190, segons l’estimació del Documentation Center of Cambodia (DC-Cam), organització dedicada a recollir arxius i testimonis del règim dels khmers roigs.
Quan es va produir l’atac a Svay Khlean, ja feia uns mesos que els khmers roigs havien posat en marxa el seu programa, una utopia agrària que duia a l’extrem els principis de la Revolució Cultural xinesa i que pretenia construir, literalment des del principi, una nova història per al país rebatejat a partir d’aquell moment com a Kampuchea Democràtica (KD). Es va decretar l’any zero.

Liderats per Saloth Sar i Long Bunruot, coneguts com a Pol Pot i Nuon Chea, l’objectiu dels khmers roigs era crear una nova societat, autosuficient, lliure de qualsevol rèmora del passat, de la tradició local i la influència forastera. El resultat fou un malson que duraria tres anys, vuit mesos i vint-i-un dies durant el qual, segons l’estimació més acceptada, perderen la vida prop de dos milions de persones víctimes de treballs forçats, fam, malalties i purgues polítiques.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 94
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Víctor Gavín ha localitzat els documents on apareixen els confidents amb qui els cònsols nord-americans es reunien per conèixer els detalls de tot el que es movia durant la dictadura
En l'acte s'han reivindicat la importància i la vigència dels clàssics
A casa nostra els maçons han estat sovint perseguits ja sigui per les seves idees progressistes, pel paper de l’Església catòlica o per ser una de les obsessions Franco, cosa que els ha obligat a viure en clandestinitat i a quedar envoltats de misteri
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació