Diari d'un emboscat

A la primeria del 1938, milers de nois van decidir no lluitar al costat de la República. Molts d’ells es van amagar en zones de la Catalunya interior, en algun mas aïllat o el bosc. Per això els van anomenar 'emboscats'

Els 'emboscats' van decidir no lluitar al costat de la República i es van amagar en zones de la Catalunya interior, en masos aïllats o al bosc
Els 'emboscats' van decidir no lluitar al costat de la República i es van amagar en zones de la Catalunya interior, en masos aïllats o al bosc
Autor
Cel·la Mondéjar
Assessor
Joan Villarroya
Dotze de març del 1938. “A les cinc, em llevo per desertar de l’exèrcit de la República, ja que en lloc d’incorporar-m’hi en ésser cridada a files la meva lleva, la del 1940, em dirigeixo en direcció contrària, en bicicleta, cap a Vallmanya de Pinós.” Així comença el dietari que Josep Ballester va escriure entre el març del 1938 i el febrer del 1939, l’any que va passar amagat als voltants d