Banc de trencadís als jardins de Sant Boi

En aquest reportatge

• El banc de proves de Gaudí
• A l’altra riba del Llobregat

En el número 106 de la revista SÀPIENS expliquem que als jardins de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat es conseva un banc molt similar al del parc Güell i, al seu entorn, un espai arquitectònic modernista, gairebé desconegut, que ha arribat als nostres dies sense autoria clara. Ara, un estudi de l'arquitecte David Agulló Galilea i el geòleg Daniel Barbé Farré vincula aquest recinte a l'obra d'Antoni Gaudí.

L'actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, construït sobre un petit convent de caputxins, era un edifici imponent, de caire historicista. Del pòrtic principal, en ressaltaven les columnes amb capitell jònic i la torre del rellotge. Del conjunt també cridaven l’atenció els jardins modernistes que s’hi construïen, projectats sobre un jardí preexistent d’estil anglès, datat l’any 1903.

El nou parc, format per un llac, una cova, cascades, camins i parterres ondulants, estava delimitat per dues avingudes, horts i el mur perimetral del recinte. L’espai arquitectònic, però, tenia un caràcter ambivalent: d’una banda, destacava per la qualitat plàstica i compositiva, amb un sistema estructural molt complex, tant des del punt de vista mecànic com geomètric. Però, a la vegada, s’hi apreciava una manera de fer rudimentària i poc polida, com d’inexperiència en el procediment constructiu.

Ara bé, aquella manera de fer tosca no ha de menystenir la complexitat de les estructures del recinte, amb formes hiperbòliques i parabòliques, grans pedres sostingudes com si fossin penya-segats, arquitectures toves i bancs ondulats de trencadís. És obvi, doncs, que aquell espai s’havia construït segons les directrius d’un complex projecte dibuixat i dirigit per un arquitecte creatiu i experimentat.

I si tenim en compte que des de l’any 1908 Antoni Gaudí treballava en la construcció de la cripta de la Colònia Güell —situada en uns terrenys limítrofs amb l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat— no és estrany pensar que directament o indirectament hi hagués participat. Això permetria explicar per què les obres conservades en aquest jardí semblen una maqueta experimental a gran escala del banc ondulat del parc Güell, d’algunes cobertes de la Sagrada Família o de la cripta de la Colònia Güell.